[secretariat]“Per què mola cosmos?”- sessió 3.4 guió audiovisual

[secretariat]“Per què mola cosmos?”- sessió 3.4 guió audiovisual

NASA/Cosmos Studies

S’apaguen els llums i, davant de nosaltres, la lluita per la supervivència.

  La sessió d’aquest divendres del curs de comunicació comença amb una iguana que mira d’escapar d’un grup de serps que la persegueixen. El vídeo, publicat per la BBC i amb 13 milions de visites a youtube, aconsegueix tenir-nos en tensió, desitjant que tot allò acabi bé per la iguana – amb la que tots ens identifiquem –, durant un sòlid minut de metratge d’acció. La música, els efectes,… les imatges no necessiten paraules. Ens fonem amb la iguana i no recuperem l’alè fins que el vídeo acaba amb un somriure a les nostres cares.

 – La classe d’avui, arrenca molt fort.

ELS PARES DEL GREMI: “PER QUÈ MOLA COSMOS?”

Amb aquesta pregunta enceta la classe de Guió audiovisual el Salvador Ferré, professor del curs de comunicació, a banda de fundador i codirector de l’Eduscopi i Hospitalenc orgullós.

La pregunta va acompanyada d’un vídeo de la sèrie, on la veu envolvent del Carl Sagan aconsegueix transportar-nos allà on ell vol sense escarafalls. Vam arribar a la conclusió que cosmos tenia molts dels ingredients necessaris per crear un bon vídeo de ciència: el contrast entre el misteri i allò quotidià; “COSMOS” apropava cada setmana els confins dels univers als menjadors de les cases de milions de persones. I ho feia connectant aquells contingut a uns altres de familiars i propers, empatitzant al màxim amb un públic molt divers. No en va, COSMOS va ser durant una dècada el programa de ciència més vist dels EEUU.

Però a banda d’unes imatges poderoses, la magnífica contextualització, i d’una música molt adient i meditada per cada capítol, el que destaca de COSMOS és el seu guió.

El guió audiovisual és aquell ingredient invisible però indispensable per fer un bon vídeo. Durant la primera hora de classe (bé, al final van ser casi dos) vam dedicar-nos a analitzar un repertori variat de vídeos amb contingut científic.

 El guió audiovisual és aquell ingredient invisible però indispensable per fer un bon vídeo.

ELS VIDEOS DE YOUTUBERS

“Això ho podríem fer?” Vídeos com els del canal “ciencia en la cocina”, vistos amb les ulleres de guionista, de sobte no semblaven tan impossibles.” Això amb dos càmeres, es pot fer. “ Vam veure com, un guió senzill però amb ganxo, un parell d’acudits amb gràcia i un parell de plans per poder muntar després ens podien donar com a resultat un vídeo amb més de 4000 visites a youtube.

Imatge de Vlogbrothers (https://www.youtube.com/channel/UCGaVdbSav8xWuFWTadK6loA) - https://www.youtube.com/watch?v=7KqgWfut6Ic, CC BY 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=53491983

Veritasium, via wikimedia commons; CC BY 3.0

“Això ja és més difícil de fer…” Vam entrar també al territori del Veritasium. Un professional de la divulgació científica en vídeo, amb una tesi doctoral en el tema al darrere. Després de veure diversos vídeos del seu canal, vam trobar-nos amb altres continguts aparentment senzills en el seu rodatge; plans fixes, càmeres lentes assumibles amb qualsevol dslr una mica actual,…. al darrere, però, de nou, un guió magistral. Preguntes obertes, i vídeos de resolució per separat. Entrevistes a experts molt ben pensades… produir un vídeo de qualitat moltes vegades depèn molt més del guió que de la part visual (tot i que no ens enganyem, aquesta ajuda i molt). Una vegada el guió funciona, tot depèn de les preses. Cada vegada més els youtubers introdueixen les preses falses als seus vídeos, i és que la primera presa mai és la bona.

Vam analitzar amb calma també els vídeo de la Physics girl, molt i molt enfocats al públic de youtube. Ritme frenètic, gairebé sense silencis, i de curta durada. Són vídeos pensats per que els hagis de veure potser 2 o 3 cops, doncs a la primera potser no agafes tot , però el truc funciona. No és el mateix tornar a veure un vídeo de 2 minuts que un de 15, i això els youtubers ho saben molt bé.

Smarter everyday, Crash course, primitive Technology, numberphile,… són altres exemples de casos d’èxit, amb vídeos científics que arriben a través de youtube a un públic molt ampli. En comú? Tots tenen una missió clara, un estil que es manté en tots els vídeos, i uns personatges (normalment el youtuber) que enganxen.

 No és el mateix tornar a veure un vídeo de 2 minuts que un de 15, i això els youtubers ho saben molt bé.

LES “RAREZAS”

Dins d’aquest panorama adrenalínic i de vídeos de youtubers “currats”, el Salva va voler trencar amb el paradigma i ens va mostrar un parell de projectes molt diferents però que també funcionen.

En aquest apartat de “rarezas” ens trobaríem els vídeos de la Khan Academy. Potser no són els vídeos més sexis del món, però funcionen! Tant, que partir dels seus vídeos el Khan va poder encetar la Khan Academy.

Una altra “rareza” la va protagonitzar el canal de “Sick Science”, amb vídeos muts. Es tracta d’una estratègia intel·ligent si es volem optimitzar recursos, però a expenses d’un guió que camini molt i molt rebé.

 

LES ENTREVISTES

Creative Commons Zero - CC0.

Creative Commons CC0.

Una de les possibilitats que es presenten quan decideixes comunicar ciència d’una manera audiovisual és l’entrevista al científic. la teoria sembla molt fàcil! El guió d’una entrevista és l’entrevista, i aparentment la feina et ve parcialment donada, doncs el contingut el posa l’investigador…. però aquí hi ha la trampa.

Darrere d’un bon vídeo d’entrevista amb científic, hi ha moltes preguntes prèvies que condicionen la redacció del guió. Sobretot si no vols suïcidar-te durant el muntatge posterior, o llençar la seqüència a la paperera del mac. Els més importants:

  • “El meu investigador, parla i respira bé?” Una recerca ràpida del meu investigador a internet em pot estalviar malt de caps. Si l’investigador parla be, i respira bé (deixa silencis entre les frases), estem de sort. Tot i això, sempre ajuda recordar a l’investigador que faci frases curtes, que pensi que li explica a al seu avi, que respongui les frases en afirmatiu i que no tingui pressa. A fi de comptes, una bona locució és indispensable per mantenir l’atenció de l’oient, i hem de fer tot el possible per que el nostre investigador ens doni aquest tipus de contingut.
  • “Vull un vídeo d’un talking head?” els vídeos de talking heads generalment no funcionen. Abans de fer una entrevista a un científic hem de pensar en el contingut que necessitarem després a la part de muntatge. Dos plans poden ajudar a alleujar la tensió de veure tota l’estona un “cap que parla”. Un altre recurs que funciona, és el de rodar vídeos recurs; vídeos d’espai, de l’investigador treballant o simplement un pla detall de les seves mans en moviment mentre t’explica alguna cosa. A l’hora de fer el muntatge hem de tenir en compte que una entrevista llarga ha de tenir canvis de plans, pauses i canvis de ritme. I això, malauradament, amb una sola toma i una entrevista “de corrido” serà molt difícil d’aconseguir.

 A l’hora de fer el muntatge d’una entrevista en vídeo, podem fer servir els canvis de plans, els plans recurs i el silenci per alleujar la tensió del “cap-que-parla”.

 

LES ANIMACIONS

El Salva ens endinsa en un nou univers (casi paral·lel) on, de nou trobem unes noves normes i maneres de fer. La diferència més gran respecte els vídeos no animats roman en que tot s’ha de fer de zero, literalment. Això exigeix treballar amb un equip d’il·lustradors i animadors. El nivell de detall al que arriben els guions d’animacions és molt alt per aquest motiu. En general, ni l’il·lustrador ni l’animador són experts en ciència, així que el guió ha d’explicitar molt clarament què SÍ ha d’aparèixer, i què NO pot aparèixer també. Com a exemple de bon vídeo d’animació tindríem “What is life? Is death real?” o bé “The biggest organism on earth”.

Si a més decideixes fer un vídeo amb animació 3D, hauràs de preparar la butxaca, doncs la broma et pot sortir a 12000€ per minut. Parlaríem de vídeos com “the inner life of cell” o bé continguts de l’Eduscopi, fets per l’empresa 3DTech omegaZ.

 Si decideixes fer un vídeo amb animació 3D, hauràs de preparar la butxaca, doncs la broma et pot sortir a 12000€ per minut.

 

ELS VIDEOS QUE “CASI SÍ, PERÒ NO”

Perquè dels errors també se n’aprèn, vam analitzar alguns vídeos que per un motiu o un altre no funcionaven igual de bé, tot i tenir una bona posada en escena.

  •  Produït per la UB: El mètode científic. Vam arribar a la conclusió que el vídeo era molt repetitiu, no gaire proper, i que els efectes de so (FX) eren pocs i monòtons. Com a crítica de currículum ocult, el vídeo reforça la idea que els investigadors escriuen fórmules incomprensibles i també que són els homes i no les dones el que fan observacions i decideixen entendre la natura.
  • Ciència en 1 minut: “com actua el gluten?” Es tracta d’un vídeo que comença molt bé, però que es complica massa a mesura que avança. A més, la locució no és gaire bona, i el vídeo no té no música ni efectes de so.

 

POSEM-HO TOT EN PRÀCTICA

Creative Commons CC0.

Creative Commons CC0.

Ara ens toca a nosaltres. La segona part de la sessió, la dediquem a crear el nostre propi guió audiovisual d’un minut, a partir d’una notícia recent i per parelles. Malgrat semblar molt senzill, ens trobem amb una tasca ambiciosa i difícil. Conjugar el llenguatge verbal amb el visual i que no competeixin, sinó que s’ajudin, és el repte del dia.

El primer pas? Passem de les descripcions, de la informació que volem donar, a les locucions (allò que es dirà al vídeo). Tots llegim les nostres locucions i les refinem amb l’ajuda del feedback dels companys i del Salva.

En una segona ronda, posem imatge a les diferents locucions, i també decidim quins literals (paraules escrites) fem servir pel nostre vídeo.

Escriure un guió audiovisual és tasca ambiciosa i difícil. Conjugar el llenguatge verbal amb el visual i que no competeixin, sinó que s’ajudin, és tot un repte.

El resultat? Un petit vídeo amb una locució i un il·lustrador que va dibuixant allò que es diu.

Per acabar, vam dedicar una estona a posar en comú tot allò que havíem observat durant la realització del guió i també a parlar de casos pràctics que alguns companys havien viscut a la feina.

 

Ja toquen les 9 de la nit, es fa fosc. Baixa el teló i s’encenen els llums. Això ja s’acaba. Toca acomiadar-se, per retrobar-nos aviat. Fins d’aquí una setmana!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 Text i fotografies de la sessió: Pilar Rodríguez-Franco.

 

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*