Secretariat sessió Articles i periodisme: “La tasca del periodista és posar la informació a l’abast de tothom”

Secretariat sessió Articles i periodisme: “La tasca del periodista és posar la informació a l’abast de tothom”

La sessió dedicada als articles i al periodisme li pertoca -també- al Toni Pou. La setmana anterior ens havia il·lustrat sobre els llibres i el procés de creació literari i en aquesta ocasió el periodisme -amb tota la seva grandesa i totes les seves misèries- prenia el protagonisme de la sessió del divendres 26 de gener.

La pluja que va caure durant tot el dia -i bona part de la nit anterior- no va suposar cap impediment per l’assistència dels alumnes. L’aula estava atapeïda. “Si arriba algú més haurem d’anar a buscar més taules”, comentava el Toni fent al·lusió a la densitat de persones que omplien la classe. Malgrat alguna interrupció inicial, ell no perdia el fil.

Periodisme Orwellià, articles informatius, divulgatius,.. la varietat i l’amplitud del gènere periodístic estava servida. Sobre els articles informatius, Toni Pou va fer èmfasi en la necessitat d’anar més enllà de la informació recollida en la nota de premsa i va convidar-nos a endinsar-nos-hi més a fons.

En aquest sentit, va posar de manifest la conveniència de parlar amb l’investigador per tal d’aconseguir més dades de primera mà (o inclús alguna declaració per arrodonir el tema!) i també de recórrer a algun expert en la matèria que no hagi estat partícip de la investigació per conèixer la seva opinió i que, a l’hora, pugui servir com a “catalitzador” de la descoberta o del tema en qüestió. En aquesta mateixa línia, Pou va explicar que tot això requereix d’una tasca prèvia que és la lectura íntegra de la totalitat de l’article científic ja que d’aquesta manera s’obté informació més detallada i fa que existeixin més possibilitats de donar un nou enfocament al tema.

Divulgar i/o informar?

Estretament lligat amb aquest tema, i parlant precisament de divulgació, va sorgir -o el Toni va promoure- la polèmica sobre si els periodistes han de divulgar (o s’han de limitar només a informar). Opinions i comentaris per tots els gustos.. alguns partidaris del Josep Corbella i altres detractors (més, crec). En aquest punt el Toni va parlar d’una nova tendència: el periodisme explicatiu, des del qual es defensa que la raó de ser del periodisme és posar la informació a l’abast de tothom i explicar-la.

La sessió va continuar amb una classificació de les diverses tipologies del gènere periodístic i de successius exemples. Narratiu, multimèdia, de dades, de sensors i gamificació. Com no podia ser d’una altra manera, totes van venir acompanyades de les pertinents recomanacions i en el cas del narratiu Wolfe i Capote van ser els noms que més van ressonar. En aquest punt vaig tenir la sensació de traslladar-me als meus anys de carrera universitària quan el professor David Vidal de l’assignatura “Teoria i tècnica dels gèneres periodístics” ens cantava totes les alabances d’aquests dos autors…

L’article: examinem-lo a fons!

Després d’aquesta breu contextualització, va arribar el moment d’agafar la lupa i posar-la sobre l’article. Això ens va permetre conèixer-ne la seva estructura: titular, entradeta, introducció, cos i conclusió. Fruit de l’exercici col·lectiu d’identificar cadascuna d’aquestes parts, la classe va prendre consciència sobre la necessitat d’endreçar molt bé les idees abans de començar a escriure. En aquest cas, el nom que va ressonar va ser el de Javier Sampedro, articulista de El País, com a exemple de bon articulista científic. La importància de respondre a les 5 W’s (who, where, when, why and how) per tal d’escriure un bon article també es va posar de manifest (i aquí em vaig traslladar novament a la Facultat de Comunicació de la UAB..).

L’activitat per posar en pràctica la correcció en l’escriptura d’un article va consistir en la lectura d’un text molt xulo i la posterior elecció d’un titular, una entradeta, una introducció i alguns destacats. El fet de posar-ho en comú et fa adonar que com més plàstica és la ment més bones alternatives ets capaç de trobar!

L’entrevista: treiem-li tot el suc!

L’entrevista va ocupar la següent part de la sessió i el Toni ens va donar alguns consells per tal que aquestes siguin el màxim de fructíferes possible: fomentar un bon ambient, formular preguntes interessants i documentades i editar-la amb dedicació són les claus per assolir l’èxit.

L’antítesi del que és una bona entrevista el vam poder veure en un audiovisual que recollia el testimoni d’una científica que acabava de rebre un Premi Nobel i que, preguntada pel mateix, les seves respostes eren curtes, seques i denotaven una incomoditat manifesta pel fet que el periodista en qüestió va prioritzar els seus requeriments estètics (un bon paisatge de fons, etc) en detriment de la comoditat de l’entrevistada.

La importància de dur a terme una acurada edició la vam poder veure amb un altre exemple, en aquest cas sonor: la simple escolta de l’entrevistat ja era complexa per la seva forma peculiar d’expressió i en conseqüència la transcripció ja va suposar una bona feina. El repte final però, consistia en editar-la. I fer-ho sense perdre l’essència del missatge de l’entrevistat però endreçant les idees i explicant-les de forma correlativa amb el propòsit últim de facilitar la comprensió a l’oient.

La classe va concloure amb una part complementària a la sessió anterior. El Toni es va referir al “to”, és a dir, a l’estat emocional amb el que escrius. Per tal de prendre consciència sobre la infinitat de tons des dels quals es pot escriure, vam fer un exercici d’identificar els tons de diversos textos projectats i també vam haver de transformar-ne un al to que van escollir a l’atzar.

L’encàrrec d’un article de 4.500 caràcters “aproximadament, ja us ho penjaré al campus” i el grau d’encert en l’escriptura del mateix és el que servirà al Toni de termòmetre per determinar el grau d’assimilació de la seva sessió per part dels alumnes.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*