Transferència de tecnologia, amb Jesús Purroy

Transferència de tecnologia, amb Jesús Purroy

Jesús Purroy: “No surtis de casa sense el pitch

J.Purroy_SessioTechTransfer

J.Purroy a la Sessió de TechTransfer (Foto @M. Soler)

J. Purroy és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona (2000). Després de fer carrera científica entre universitats, centres de recerca i indústria, entre UE i EUA, a partir del 2007 va formar part de l’equip directiu del Parc Científic de Barcelona durant 7 anys.

Actualment, és soci fundador de Barcelona Innovation Partners i emprenedor a Àvida Biotech. A més, col·labora amb Inveniam Group i és mentor d’emprenedors socials a Ship2B.

És autor de diversos articles i llibres de divulgació científica, com Tot el que cal saber per saber-ho tot, Homeopatia sense embuts i Homeopatia, la medicina imaginaria, i col·labora amb diferents mitjans de comunicació.

A la cinquena sessió del curs de Comunicació Científica de la UVic, el 12 de gener de 2018, Jesús Purroy ens fa unes pinzellades dels conceptes clau en transferència de tecnologia i coneixement, és a dir, de la comunicació científica en un entorn de negoci. A més, ens explica què és un pitch i com organitzar-lo, i finalment ho posem en comú amb un cas pràctic.

  1. La transferència

En primer lloc, cal posar-nos en context i tenir en compte que al mon empresarial, en un primer moment, la ciència no és al centre, sinó que és un element més. Més endavant, si el teu projecte desperta prou interès, ja arribarà el moment de parlar de la ciència que el sustenta amb els experts, tot i que serà en uns termes diferents als que tracten normalment els científics: És nou i inventiu? És patentable? Quins competidors hi ha? Quin segment de mercat? Qui és el nostre client?

Als centres de recerca, universitats i instituts sanitaris, qui s’encarrega de d’ajudar a valoritzar els projectes translacionals i facilitar aquesta transferència són les oficines d’innovació i transferència de tecnologia (OTRIs o OTTs). Aquí, sovint trobem a gestors amb una extensa cartera de possibles oportunitats cercant una sortida al mercat (technology push) o bé, en ocasions, poden ser les empreses les que busquen les tecnologies per tal de solucionar els seus problemes o reptes del futur (technology pull). En qualsevol cas, la missió de les OTTs és transferir coneixement i/o tecnologia, donant lloc a nous o millors productes o serveis, exercint així un impacte al teixit productiu. El que no es transfereix, també genera un impacte a la societat (mitjançant el coneixement científic) i en molts casos, alhora, serà útil per a futures transferències al mercat. Per aconseguir el finançament necessari per tirar endavant els projectes, seran claus les habilitats comunicatives amb els investigadors i sobretot amb els possibles inversors.

És bàsic identificar les tecnologies patentables en un estadi primerenc per recolzar els investigadors en tot el procés i anar amb cura amb les publicacions científiques, ja que una qualsevol publicació o comunicació pública, com un pòster a un congrés, invalida la possibilitat de tirar endavant la patent. Un model d’innovació clàssic i utilitzat arreu és el Business Model Canvas.

Exemple del Business Model Canvas

Exemple del Business Model Canvas

Els vehicles de transferència principalment es basen en la llicència de patents a una empresa, o bé la creació d’una nova start-up, a la que se li transfereix també la/les patents relacionades, si n’hi ha. Però no cal patentar-ho tot; sempre ens queda el secret industrial, on l’exemple paradigmàtic és la fórmula de la Coca-cola. De fet, quan patentes, el rellotge comença a córrer i tens 12 mesos per completar experiments i 18 per llicenciar la teva patent abans que aquesta arribi a fases nacionals, el que implica uns imports astronòmics que normalment un centre de recerca no pot cobrir. A més, en patentar, la teva invenció és pública. Diu en Jesús Purroy que “Avui, el premi per tenir una patent és per a tu. Dintre de dos anys, el càstig serà per al teu gerent”.

Alguns llibres interessants:

  • Bad Medicine, de David Wootton
  • Mala farma, de Ben Goldacre
  • The First Mile: Essentials in Entrepreneurship, de TIE
  1. El pitch

 Basant-nos en el llibre “Show and tell”, de Dan Roam, parlem de quatre maneres d’explicar històries:

  1. Informe: és un relat lineal, asèptic, es limita a narrar els fets, dóna informació. P.ex: actualització finançera
  2. Explicació: ensenya habilitats, et porta a un altre nivell de coneixement. P.ex: classe de cuina
  3. Pitch: explica com superar un obstacle mitjançant una solució o acció. P.ex: una entrevista de feina, o el que practicarem avui
  4. Drama: inspira nous pensament o maneres de mirar el món. P.ex: Ted Talk

La major dificultat és la síntesi, ja que no cal posar tota la informació de que disposem. No es pot carregar el missatge amb els detalls científics, “s’ha de despullar de detalls” i posar-nos en el lloc del nostre interlocutor.

Una altra manera d’arribar al nostre interlocutor és mitjançant la imatge, o fins i tot l’humor. Com a eina de comunicació, entre la paraula i les presentacions tipus Powerpoint, podem fer l’exercici de dibuixar el nostre pitch com si fos un acudit, transmetent la idea central d’una manera enginyosa i directa. Com a mostra, el treball de la Liza Donelly “Draw your elevator pitch”.

Exemple: Àvida Biotech, de la que Jesús Purroy és soci fundador. Ens explica aquí la seva experiència personal per tirar endavant aquesta start-up basada en la formulació de vacunes orals no refrigerades.

  1. Casos pràctics

Treballem en grups de 3-4 persones i preparem els següents punts sobre qualsevol proposta científica per la que estem buscant finançament. El Jesús és un possible inversor que ens trobem a l’ascensor i tenim un minut per aconseguir despertar la seva atenció.

Cal preparar:

  • Una frase (tuit)
  • Un paràgraf (un minut)
  • Model de negoci (gràfic)
  • Una imatge
  • Un acudit gràfic

Podeu trobar les diapositives d’aquesta sessió i l’exercici que caldrà preparar al Campus Vitual de la UVic/Àmbits de la Comunicació Social de la Ciència/Transferència


Bonus track

Com que ens serà útil a classes posteriors, el Salva Ferré acaba la sessió introduint diferents tècniques de creativitat. Comencem definint el problema: escrivim què busquem a la pissarra. P.ex: Produir materials per a fires per a estudiants

  • Fase divergent: prohibit prohibir, tot s’hi val. P.ex: tècnica de vaques sagrades, on deconstruim la frase canviant totes les paraules que no siguin connectors.
  • Fase convergent: fem combinatòries i analitzem si tenen sentit, segons els nostres criteris.

 

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*