La comunicació institucional amb Daniel Arbós

La comunicació institucional amb Daniel Arbós

Daniel Arbós (@Daniel_Arbos, Barcelona, 1976) és un ferm candidat per tenir una Contra a la Vanguardia. Ser biòleg, periodista científic, escriptor, divulgador i director de comunicació d’un important centre de recerca li dona la hiperversatilitat pròpia d’un home orquestra (gens home opàtic) que bé es mereix ocupar la desitjada darrera fulla del diari on treballa el seu amic Corbella.

daniel_arbos_petita

Daniel Arbós el dia 15 de desembre de 2017 en el Curs d’Especialització en Comunicació Científica

Acostumat a escoltar-lo en la seva faceta de col·laborador radiofònic al @versiorac1, tenir-lo davant com orador expert en comunicador institucional canvia el paradigma. Són 5 hores d’escoltar-lo parlant des de l’experiència professional de 10 anys com a responsable de premsa al Institut Català d’Oncologia (ICO) i com a director de comunicació de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), càrrec que exerceix actualment des de fa 16 mesos.

A l’aula, Daniel Arbós explica quina és la seva visió sobre la comunicació institucional en un centre de recerca, interactuant amb els alumnes, farcint el seu discurs de preguntes senzilles que contesta aplicant la seva experiència, donant lloc a respostes planeres que s’acosten als aforismes. En una primera part, llista les molt variades tasques que realitza un gabinet de premsa, el que s’hi fa. Però amb quin motiu es fan? Cal tenir ben clar que qualsevol cosa que es faci ha de tenir un objectiu. Aquest es el punt clau que Daniel vol transmetre. Cal conèixer el públic al qual s’ha d’arribar i amb quin objectiu. Un cop fet aquest anàlisi, totes les accions aniran destinades a assolir eficaçment unes fites ben definides. Ja es veurà si s’aconsegueixen, però s’evitarà, des d’un primer moment, destinar recursos a coses que et facin pensar “això no serveix per res”.

En un part basada en la seva experiència recent, Daniel mostra l’estratègia comunicativa de l’IDIBAPS pels propers 4 anys. Realitzada a partir d’un anàlisis DAFO, s’hi han definit tres àmbits bàsics, la comunicació interna, la comunicació externa i la difusió-divulgació. Cadascun d’aquests tenen uns objectius pels quals es poden realitzar multitud d’accions que Daniel exemplifica, fent èmfasis en aquelles que li han funcionat, però sense deixar de banda disfuncions que troba dia a dia i que permeten aprendre lliçons. Exponents d’això són la necessitat de professionalització en les feines d’una oficina de comunicació, com és el disseny de material publicitari, i l’obligació de fer pedagogia contínuament, “d’anar educant” sobre la principal funció d’un gabinet, que és la de ser una eina per la resta de treballadors.

Després d’aquestes dues parts, els apunts són plens d’exemples que en Daniel relaciona amb uns objectius clars. És el moment de practicar-ho amb casos reals, que ell mateix ha viscut professionalment, fent la planificació de quatre activitats: la visita d’un Nobel, un concurs fotogràfic, la promoció d’una campanya de donació de teixits i unes taules informatives en un centre cultural. Aquest exercici fa palès la complexitat de qualsevol actuació, que acostuma a estar farcida de petites tasques a realitzar on la cura dels detalls és bàsica per assegurar l’èxit. En aquest punt, la seva classe va concloure amb un corol·lari lapidari sobre l’assoliment satisfactori dels objectius en comunicació, “es qüestió de temps i diners”.

Daniel Arbós desprèn professionalitat i sentit comú. De les seves paraules s’extreuen algunes de les habilitats i valors que ha de tenir algú que treballi en comunicació institucional. La frase “la gent s’enfada per no saber les coses” mostra empatia. Saber dir no, saber dir “no és el millor moment per fer-ho”, demostren assertivitat i claredat d’objectius. Dir a algú “jo no faig l’estudi, tu no fas la nota de premsa” evidencia autoconfiança i fortalesa. Fer dia a dia “molta pedagogia” necessita de laboriositat i tenacitat. La sentència “en comunicació es tan important fer quan s’ha de fer com no fer quan no s’ha de fer” és un clar exponent de saviesa pràctica, saviesa que cal adquirir amb l’esdevenir diari d’un gabinet de comunicació.

COMMENTS (2)

  1. laiaalbertplanell

    Enhorabona Jordi! M’ha agradat molt la teva crònica, molt encertat el perfil que fas tant del Daniel com de la sessió :) Laia

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*