Una història d’espies: el descobriment de la doble hèlix d’ADN

Una història d’espies: el descobriment de la doble hèlix d’ADN

Unitat Didàctica: Estructura de l’ADN

Dirigida a estudiants de 4rt ESO.

Explicació per als docents:

Cada unitat didàctica de l’assignatura de biologia i geologia té una part introductòria on es contextualitza històricament la matèria a presentar desprès. Aquesta part ajuda a cimentar les bases per comprendre millor la part més curricular, alhora que desperta interès entre l’alumnat i fomenta el seu esperit crític.

Com a introducció històrica d’aquesta unitat, parlem del descobriment de la doble hèlix i els avenços científics que ho van fer possible. En paral·lel, a les activitats proposades, s’han integrat els següents aspectes de manera transversal i interdisciplinària:

–          El paper de les dones en la ciència a la història contemporània i actualment.

–          La importància de la col·laboració en la recerca científica per obtenir resultats d’alt impacte.

–          La solidificació dels conceptes de hipòtesi i mètode científic, tractats en l’anterior unitat.

–          La presentació de les investigacions científiques en forma de pòster com a vehicle per assentar els coneixements adquirits, fomentar la capacitat de síntesi i estructuració de la informació. A més, es practica l’ús d’eines informàtiques, la recerca de continguts a Internet, i en definitiva, la comunicació científica.

Explicació per als alumnes:

Alguns descobriments científics semblen una veritable història d’espies.La carrera de l’ADN es va anomenar així ja que hi havia diferents investigadors intentant esbrinar l’estructura de l’ADN en paral·lel. Però només el primer que publica el resultat a una revista científica s’emporta la glòria!

L’ADN va ser aïllat per primera vegada per Frierich Miescher al 1869. Al voltant del 1920, Phoebus Levene va determinar que l’ADN està format per nucleòtids. Amb altres aportacions, es va determinar que l’ADN és la molècula responsable de la herència, concepte que ja havia introduït anteriorment Gregor Mendel amb els seus experiments amb pèsols al 1865 (veure Unitat X).

A principis de 1950, el biòleg d’EEUU James Watson i el físic britànic Francis Crick van proposar el seu famós model de la doble hèlix de l’ADN. Alhora, a la mateixa revista, es va publicar un article de la química Rosalind Franklin que arribava a la mateixa conclusió, però va quedar eclipsat pels primers (Imatge 1). Principalment, ells van recol·lectar i analitzar fragments d’informació ja existent.

Una de les peces clau va ser Rosalind Franklin, que treballava amb el físic Maurice Wilkins. Ella era experta en una tècnica molt potent anomenada cristal·lografia de raigs X,que ajudava a desxifrar l’estructura de les molècules. Wilkins va compartir amb Watson i Crick els avenços de Franklin, incloent la seva “Imatge 51” (Imatge 2), sense el seu consentiment ni coneixement. Ella va morir al 1958. Al 1962, Watson, Crick i Wilkins van rebre el Premi Nobel de medicina, sense reconèixer el paper de Franklin en la seva recerca.

Ara, l’ADN és la molècula més emblemàtica de la vida (Imatge 3) i fins i tot ha inspirat monuments arquitectònics (Imatge 4). Les noves tècniques de seqüenciació massiva de l’ADN obren un gran ventall d’aplicacions en la nostra salut, fins i tot abans de néixer! Però res d’això seria possible sense la recerca dels pioners Franklin, Watson i Crick.Imatges_DoblehelixADN_2Activitats:

  • Activitat 1 (30 min): El paper de la Rosalind Franklin en el descobriment de l’estructura de l’ADN

Llegiu individualment aquest article o veieu aquest vídeo.

Comenteu en grups de 3-4 persones:

Per què penseu que la Rosalind Franklin no va ser reconeguda com mereixia? Us sembla que aquesta situació seria possible avui dia?

Coneixeu a altres dones investigadores? Digueu-ne el nom i en quin àmbits investiguen/aven. Si no se us acut cap, podeu buscar informació a Internet.

 

  • Activitat 2 (2 h): El pòster científic del descobriment de la doble hèlix d’ADN

Treballeu en grups de 3-4 persones. Imaginem que les persones implicades en el descobriment de la molècula d’ADN van treballar conjuntament. Elaboreu un pòster científic que expliqui de manera resumida la història de la seva recerca. Utilitzeu el programa PowerPoint o similar. El pòster haurà de tenir unes mides de 90×120 cm i dividir-se en uns 6-8 quadres de text. Ha de constar de les següents parts:

  1. Títol, autors i centres on treballaven
  2. Introducció: context, hipòtesi de treball i objectius
  3. Material i mètodes: avenços instrumentals que ho van fer possible
  4. Resultats: què van esbrinar els diferents autors i com ho van fer
  5. Conclusions i discussió: resum dels resultats i possibles aplicacions futures
  6. Bibliografia: fonts que heu utilitzat

Afegiu fotos, diagrames i altres recursos que trobeu a Internet per il·lustrar-lo.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*