El mètode científic, millor, “Metodologies del coneixement”

El mètode científic, millor, “Metodologies del coneixement”

cerebro corazón

El mètode científic, millor, “Metodologies del coneixement” 

Nota:  Aquest recurs educatiu m’ha semblat molt interesant, per parlar dels métodes de coneixement, i la reflexió que proporciona el pensament crític. Per mi, formar en habilitats és la base per saber fer ús dels continguts. Un coneixement sòlid necessita de la reflexió, la qual ayuda a trobar les millors eines, saber aplicar-les i organitzar el coneixement per a la vida, tant de futurs científics com dels que seran una altra cosa. De fet, saber administrar el coneixement, fa que sapiguem implementar-lo i transformar-lo.

“El més important de la ciència no és tant obtenir noves dades, sino descubrir noves formes de pensar sobre elles.”     

William Lawrence Bragg

Proposta d’ activitat llarga de 2h dirigit a alumnes de 4t d’ESO. 

La durada dels apartats dependrà més del debat proposat pels alumnes, que del temari. Cal afegir que les habilitats i contingut aquí proposats, són molt amplis, raó per la qual, es necessita molt més de 2 hores per familiaritzar-se, i continuitat per interioritzar-los.

El coneixement (del llatí cognoscere, arribar a conèixer; que al seu torn remet al grec gignoskein, saber, reconèixer. En termes cognitius i biològics, conèixer és l’habilitat dels éssers vius per relacionar-se d’una forma aclopada al seu medi, és a dir, a partir de la percepció i l’experiència propia de l’organisme es configura una acció coordinada envers les perturbacions de l’entorn. Les diferencies o singularitats de cadascun dels organismes determinen el tipus de relacions que poden establir, en el cas humà, aquesta relació cognitiva té un nivell de complexitat major, que involucra, a més, processos mentals, relacions socials i culturals.  Així, les particularitats cognitives humanes ens permeten organitzar el nostre coneixement amb raonaments i reflexions conscients, que ens donen la capacitat de encaminar o reorganitzar les nostres comprensions, actuacions i formes de viure al món. Per això, les nostres habilitats depenen del coneixement que tenim i de com el sabem fer servir, acoplada o no amb el entorn o situació. Com per exemple; la virtuositat d’un músic depèn de la capacitat per organitzar els coneixements sobre les regles i tècniques musicals, de la mateixa forma que un científic a l’hora de trobar la resposta a una incògnita.

Les primeres pautes per obtenir coneixement dels fenòmens, van néixer fa més de 2000 anys a Grècia, on els primers investigadors interrogaven les seves experiències i intuïcions sobre el món amb l’entrenament de la habilitat per raonar i les reflexions filosòfiques. Per a ells, el cosmos era la interrelació dels fenòmens físics, biològics i mentals (tot i que ells, no tenien tantes distincions). De manera que, havien de desenvolupar una disciplina metodològica tant per als propis raonaments (saber quan s’equivocaven) com per a les experimentacions que començaven a fer sobre els astres o la naturalesa de la vida. A partir d’aquell moment, el coneixement dels fenòmens es va anar diversificant en diferents disciplines i especialitats, separades en dos blocs, la filosofia, per a l’anàlisis de les reflexions, i la ciència, per estudiar els fenòmens, mitjançant les observacions i l’experimentació. Així, es va anar configurant un mètode científic especifíc, amb la intenció de reproduir i comprovar el coneixement assolit.  Tot i aquesta distinció simplificada, el coneixement en sentit ampli involucra tant disciplines científiques com humanistiques, amb metodologies igualment rigoroses, que es troben entrellaçades i evolucionen conjuntament, per tant, no podem entendre la ciència sense la filosofia, ni viceversa, si no com la conjunció de les dues.

CONEIXEMENT

Particularment, la ciència (del llatí scientia) és podría definir com un conjunt de coneixements sobre els principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament i l’experimentació. Aquest coneixement científic, fa servir una sèrie de metodologies i técniques especifiques per entendre diferents tipus de fenòmens, amb la intenció d’adquirir nous coneixements, corregir i/o integrar coneixements previs.

De forma resumida, inclou aquests procesos, (l’ordre pot variar):

  1. Observació
  2. Formulació d’hipòtesis
  3. Experimentació
  4. Extracció de resultats, interpretació i conclusions (aquí s’hi inclouen totes les eines estadístiques i formulacions)
  5. Validació intersubjectiva (reproductivitat)
  6. Elaboració d’una teoria
  7. Possibilitat de canviar la teoria (falsació)

A més, es basa en dos pilars fonamentals:

-La reproductivitat, és a dir, la capacitat de repetir un determinat experiment en qualsevol lloc i per qualsevol persona, i així, fer una validació provisional.

-La falsabilitat, és a dir, que tota proposició científica ha de ser susceptible de ser falsada, ja que no podem estar segurs sobre la certesa, només podem comprovar si estem equivocats amb noves observacions i experiments que contradiguin la teoria o paradigma establerta.

D’altra banda, és important afegir que aquestes premisses no són fàcils de portar a terme, s’ha de ser molt prudent a l’hora de rebutjar teories noves perquè contradiuen interpretacions establertes, ja que es díficil determinar si l’error es troba a la teoria o a l’observació experiemental. A més, per a obtenir una major comprensió, mai hem d’oblidar conceptes com la complexitat,  les emergències, les relacions i interaccions entre fenòmens. Per aquest motiu, s’intenten trobar abordatges interdisciplinars, on equips molt diversos, treballen conjuntament, i així, esclarir per exemple, els factors que intervenen en el desenvolupament d’una malaltia.

Per poder aprofundir una mica sobre la filosofia i mètode científic es visualitzen els següents vídeos:

1) Mètode científic: Experimentació de processos empírics. (recurs video 1)

Després de la visualització, es proposa un debat per reflexionar sobre conceptes, com per exemple: interrogant científic o hipòtesis, observació, descripció, experiment, teoria, resultats, anàlisis de dades, conclusions, validacions, ciència bàsica vs. aplicada, etc. Durant aquest apartat, també es poden tractar conceptes controvertits com la causalitat, la correlació o la significancia.

CIRCULO

2) Filosofia de la ciència i  els canvis de paradigma (recurs vídeo 2):

3) Presentació de la necessitat de recuperar la reflexió filosòfica i el treball interdiciplianar:

Per arribar a la conclusió de la necesitat de reflexió, obrir un debat sobre les implicacions  del coneixement aplicat, abordatge de problemes ètics sobre la ciència tècnica. Ex: Canvi climàtic, enginyeria genètica, inteligencia artificial (IA), etc.

canvi climatic

4) Presentació de la creativitat de les ciències. Neurociència i interdisciplinitat (recurs video 3):

5) Pensament crític. reflexió a partir de tot el que ens fa humans, potenciar la nostra capacitat de reconèixer la complexitat i saber afrontar-la.

L’apartat de pensament crític es tractaria durant tota la sessió, per fomentar la reflexió i el qüestionament d’idees i premisses tant en ciència com en qualsevol àmbit de la vida humana. Algunes eines per tractar això per part del professorat, poden ser:

La metodologia neurofenòmenologica de les ciències cognitives, s’ha demostrat útil per “fer-se conscient sobre el qual es pensa”, així, colaborar per fomentar una educació integral que formi ciutadans amb pensament lliure i reflexiu, que inclogui el màxim de dimensions humanes, no només el cultiu de les eines racionals i aplicades, sinó també les experiències en primera persona.

I la pràctica del mètode socràtic, per practicar l’art del debat a classe, que permet evidenciar les suposicions i premisses implícites, aprendre a argumentar i contraposar diferents idees per arribar a conclusions conjuntes, i d’alguna manera, invitar a la responsabilitat i la ètica envers el coneixement en general i el científic-tècnic, en particular. (des d’aquesta metodologia, el professorat ha de guiar la conversa fent preguntes, per encaminar el pensament per a la reflexió).

Activitat curta 30 ‘

  1. Experiment empíric a clase (qualsevol es un bon exemple): 1) plantejament de la pregunta, 2) disseny experimental 3) protocol d’experimentació 4) conclusions i discursió.

Referències.

1. Jornades:

Interacció 2017. Ciència i cultura: Restablim la connexió. Barcelona. Cròniques de l’esdevenimient:http://interaccio.diba.cat/temes/interaccio-2017

2. Conferències:

Mestizajes 2017. 3er Encuentro Internacional sobre Literatura y Ciencia. Materia- Vida- Conciencia / Donostia – San Sebastián. http://www.mestizajes.es/Proyectos/Conferencias/code/Presentacion/Presentacion.html

Libres:

3.  – El árbol del conocimiento: Las bases biológicas del entendimiento humano. Francisco Varela, Humberto Maturana. 1985

4. The embodied mind. Cognitive Science and Human Experience (En español De cuerpo presente Editorial Gedisa, Barcelona 1992). Francisco Varela, Evan Thompson i Eleanor Rosch. 1992

5.   El método socrático hoy. Para una enseñanza y práctica dialógica de la filosofía. Carmen Segura Peraita. 2017

 

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*