La salut, allò que tots podem perdre.

La salut, allò que tots podem perdre.

Nivell: Activitat dirigida a alumnes de 3r d’ESO

Recurs per l’alumnat

La salut, segons l’OMS és l’estat complet de benestar físic i social que té una persona. I salut publica, és el conjunt de condicions mínimes de salubritat d’una població determinada, que els poders públics tenen l’obligació de garantir i protegir.

Els sistemes sanitaris de cada país, són els encarregats de retornar al benestar físic i social de les persones que emmalalteixen, però aquests són molt diversos arreu del mot.

Qualsevol persona pot tenir una discapacitat en qualsevol moment de la seva vida. L’OMS ha conclòs que la discapacitat és una característica natural de la condició humana, i reconeix explícitament que els factors externs -entorn físic, estructures socials, polítiques governamentals i actituds socials- contribueixen a mitigar la discapacitat.

A Espanya resideixen  2.998.639  de persones amb discapacitat (cecs, sords, muts, síndrome de Down…)  , segons l’informe sobre la Base Estatal de dades de 2011.

L’atenció sanitària

La malaltia, és l’alteració continuada d’un òrgan o de tot l’organisme.

L’atenció mèdica ha anat evolucionant amb el decurs dels anys, passant d’una assistència, enfocada a la malaltia, a una atenció dirigida a la persona.

En l’actualitat, està tenint un gran creixement la Telemedicina, la combinació de les TICs amb l’assistència mèdica, iniciant el seu ús a Sud-amèrica en llocs distants; i també per l’educació per a la salut, salut pública, el desenvolupament de programes de salut i estudis epidemiològics, entre d’altres. L’impuls bàsic per al desenvolupament de la Telemedicina rau en la seva pròpia naturalesa, per la potencialitat de les seves aplicacions pràctiques que la fan necessària tant per a metges com per a pacients. La Telemedicina a Catalunya s’està fent servir per millorar les llistes d’espera dels pacients i abaratir els costos d’atenció.

Actualment sentim molt sovint les paraules e-Salut, i m-Salut pels milions d’aplicacions que existeixen pels mòbils, utilitzant-se pel control constants vitals (l’ECG en ambulàncies), exercici físic i també pel control de les malalties cròniques (diabetis..).

 

 El cos humà està influenciat:

  • Per l’estat nutricional,

La ingesta d’una quantitat d’aliments menor de la necessària per mantenir les funcions vitals condueix a la desnutrició. Hi ha grans diferències entre els països desenvolupats i els que estan encara en vies de desenvolupament en la disponibilitat d’aliments. Una de cada cinc persones és tan pobra que no pot adquirir els aliments necessaris per a la seva normal nutrició. La conseqüència és que 1/3 parts de la població mundial pateix situacions properes a la fam, com és la desnutrició.

La desnutrició lleu és l’originada per una alimentació deficient en alguns nutrients essencials, que afecta el normal funcionament de l’organisme.

  • Per l’activitat física,

Es considera activitat física qualsevol moviment corporal produït pels músculs esquelètics que exigeixi despesa d’energia.

S’ha observat que la inactivitat física és el quart factor de risc pel que fa a la mortalitat mundial (6% de les morts registrades a tot el món). A més, s’estima que és la causa principal d’aproximadament el 27% dels casos de diabetis.

Un nivell adequat d’activitat física regular en els adults: redueix el risc d’hipertensió, cardiopatia coronària, accident cerebrovascular, diabetis, càncer de mama i de còlon, depressió i caigudes; millora la salut òssia i funcional, i és un determinant clau de la despesa energètica, i és per tant fonamental per a l’equilibri calòric i el control del pes.

  • Pel clima,

Les variacions climàtiques i fenòmens meteorològics extrems tenen impacte en les malalties infeccioses. Els agents infecciosos (com ara protozous, bacteris i virus) i els vectors associats com els mosquits i les paparres.

La temperatura també s’ha trobat que afecta les malalties infeccioses transmeses pels aliments. Per exemple, les temperatures mitjanes més altes contribueixen a un 30% dels casos de salmonel·losi en gran part d’Europa.

Hi ha, diverses interaccions recentment descrites entre l’esgotament de l’ozó i l’escalfament induït per gasos d’efecte hivernacle.

  • Pel grau d’exposició a les malalties.

Se’n parla prou de l’exposició a la radiació ultraviolada. Quan l’exposició intensa al sol es produeix de manera continuada la regulació cel·lular s’altera i poden aparèixer una sèrie de mutacions que finalment tinguin com a conseqüència el desenvolupament de malalties de la pell.

Les persones que conviuen en llocs amb aigua estancada.

Les malalties de transmissió sexual.

Activitat per a l’alumnat llarga: 60 minuts

Els desastres naturals, poden portar a situacions límit a la població resident: avaluar els possibles riscos per la salut de les persones afectades.

Descriure els desastres naturals que recordin i respondre a:

 desastres naturals

Sense aigua que passa? Sense electricitat….. aliments…. comunicacions…… aparells mèdics….  ?

Que passa amb els ferits que no poden ser traslladats als centres sanitaris?

Com es deteriora una cadena de salut per …….

Activitat per l’alumnat curta 30 minuts

La temperatura, envers el canvi climàtic porta a grans poblacions a situacions de risc: més mosquits i paparres prop de la població, brutícia acumulada, aliments contaminats, sequeres i manca d’aigua.

el clima i les infeccions

Descriu situacions amb risc  d’emmalaltir…..

Les pandèmies en llocs molt malmesos per la situació global….

La contaminació dels aliments… salmonel·losis..

Explicació pel professorat

Objectius:

Discutir sobre com s’interrelaciona la salut amb el medi ambient, la temperatura global, les malalties infeccioses trameses per artròpodes, virus dels aliments, entorns no saludables…..

Els sistemes de salut i el concepte de telemedicina

La salut digital

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*