Crònica Sessió 2.1 sobre Divulgació Científica

Crònica Sessió 2.1 sobre Divulgació Científica

El 17 de novembre ens ha visitat Juan Ignacio Pérez al Curs de Comunicació Científica. És director de la Càtedra de Cultura Científica de la UPV amb una llarga experiència en Divulgació Científica.

Val a dir que tenia certa curiositat per la xerrada, tenia coneixement de Naukas (tot i no haver-hi assistit) i d’altres iniciatives dutes a terme per aquesta Càtedra.

El ponent ens planteja la primera xerrada amb el títol “Ciencia para una vida mejor”, i comença definint la Ciència d’una forma personal, divergint de la definició de mètode científic com a únic, “si de cas podem parlar de mètodes científics”, comenta. Així doncs, per a ell la Ciència ho és en tant que observa la realitat ( la natura), detecta regularitats i elabora models (teories, hipòtesis, lleis) per a explicar la realitat i de vegades poder fer prediccions. D’aquesta manera es va generant Coneixement Científic.

La generació de coneixement científic té els seus límits, alguns límits són intrínsecs a la mateixa ciència (com la velocitat de la llum) però el límit més important és que no sabem fins a on pot arribar la nostra (referint-se a humana) capacitat d’obtenció de coneixement. Posa un exemple molt curiós sobre el món que coneix el calamar, i que per tant, per a ell, sempre serà impossible conèixer el món de fora de l’aigua… així doncs, nosaltres potser no som capaços ( ni en serem) de conèixer una part de la naturalesa, és impossible accedir a tot el coneixement científic, ja que aquest és infinit.

Va repassant característiques del coneixement científic, passant per una sèrie de científics importants de la història, em quedo amb algunes idees, “el coneixement científic és provisional, per això evoluciona” en contrast amb les creences. És una eina de coneixement contrastable, forma part de la cultura humana, i és una eina per a canviar el món. Destaca com alguns avenços científics han millorat la vida en general ( l’electricitat, les vacunes, els medicaments…)

Finalment ens planteja la relació que hi ha entre Desenvolupament científic i Desenvolupament democràtic, i ho il·lustra amb una correlació important entre producció científica i índex de transparència per països, aquest gràfic produeix cert debat interessant en el grup.

 

“Los males de la Ciencia”

La segona part de la sessió fa èmfasi en que no tot són flors i violes, la Ciència en sí sovint es percep com a quelcom positiu per se, però resulta que té una sèrie d’aspectes negatius. Segons Juan Ignacio Pérez això es produeix quan es trenquen les Normes Mertonianes (Universalitat, comunalisme, desinterès, i escepticisme organitzat) definides en el marc de la sociologia de la Ciència per Robert King Merton. Ha fet el següent recull de mals: sexisme, secretisme empresarial o militar, cost de les publicacions, frau científic, ciència patològica, problemes de reproductibilitat, obsessió per lo útil, burocratització, irrellevància. Aquest darrer punt obre un debat, no ens posem d’acord sobre com podem definir què és irrellevant en ciència, està clar que hi ha una sobreproducció científica que fa que una part es percebi com a poc rellevant, hi ha una part important de producció científica que no llegeix ningú, tot i així, és difícil determinar si tot allò que no llegeix ningú és irrellevant.

 

El Sistema de difusió social de la Ciència ( Divulgació)

El ponent ens planteja que el que ens explicarà a continuació ho podria posar en una taula en columnes i anar relacionant conceptes, faig l’exercici de posar-ho en una taula, crec que  cadascú pot fer l’exercici d’establir les relacions.

 

Imagen 1

La Càtedra de Cultura Científica de la UPV

Finalment el ponent ens va fer un crònica de la “vida” de la Càtedra de Cultura Científica de la UPV des del seu naixement al 2010 fins ara.

Val a dir, que ha estat una vida molt reeixida, que en el poc temps que fa que funciona ha aconseguit portar a terme una quantitat d’activitats i arribar a una quantitat de públic molt important, concretament, la darrera edició de “Naukas” va aconseguir organitzar activitats per tres dies i mig, i omplir el palau de congressos de Bilbao amb comunicacions sobre ciència de 10 minuts.

En general les principals activitats de la Càtedra es poden resumir en xerrades de divulgació presencials al centre de Bilbao, sempre acompanyades de gravació i emissió per diversos mitjans. Diversos productes en mitjans digitals, Mujeres Con Ciencia, Cuaderno de Cultura Científica, Mapping Ingnorance i Zientzia Kaiera, tots ells amb alts índexs d’us, imoltes altres en col·laboració amb altres institucions o entitats.

Les claus de l’èxit de l’activitat duta a terme per la Càtedra en tan poc temps es poden resumir en un clar recolzament institucional, la interacció del presencial i el virtual des del primer moment, i les aliances amb altres institucions ( EITB, Naukas, Orbita Laika, DIPC,….).

A mi em fa la impressió que la clara aposta per combinar i complementar totes les activitats en els àmbits presencial i virtual, és el que li dóna el caràcter especial a aquesta Càtedra, i que ho ha aconseguit gràcies al recolzament institucional i a l’establiment d’aliances. La feina que fan unes poques persones, amb les idees clares i un bon recolzament aconsegueix uns objectius molt engrescadors, tan de bo segueixin tenint molt èxit i escampin la seva passió per la divulgació de la ciència en altres territoris i altres institucions.

 

 

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*