RECURS EDUCATIU: Com funciona el nostre cos? Mesurem-nos les constants vitals (3r de la ESO)

RECURS EDUCATIU: Com funciona el nostre cos? Mesurem-nos les constants vitals (3r de la ESO)

EXPLICACIÓ

Les constants vitals són la temperatura corporal, la freqüència cardíaca o pols, la freqüència respiratòria i la pressió arterial. Totes elles són indicadores de l’estat de salut en el que ens trobem. A més, són valors constants, és a dir, sempre tenen valors iguals (dins d’un rang) i quan aquests valors estan per sobre o per sota d’aquests rangs és quan el nostre estat de salut es veu alterat. Tot i que algunes d’aquestes mesures ens les solen fer només a la consulta del metge, és important saber què són, perquè serveixen, com es mesuren i com s’avaluen els resultats per així assolir una capacitat més crítica sobre què és la nostre salut i entendre millor el que ens diuen els metges.

1. LA TEMPERATURA CORPORAL

La temperatura corporal és el grau o intensitat de calor que presenta el cos i es pot mesurar amb un termòmetre. Les mesures de temperatura corporal més freqüents són l’axil·lar, l’oral, la de la oïda, la rectal i la de la pell.

La temperatura corporal pot variar segons el lloc, l’edat, l’activitat física i, fins i tot, segons el sexe ja que les dones, durant el nostre cicle menstrual, tenim canvis en la temperatura corporal.

Un adult sa presenta una temperatura corporal dins del rang 36ºC – 37ºC. Amb temperatures inferiors es considera que estem en un estat d’hipotèrmia, amb temperatures entre 37ºC i 38ºC es considera estat de febrícula (les famoses dècimes) i amb temperatures superiors a 38ºC es considera estat de pirèxia, o el que coneixem tots com febre.

termometre

La febre, tot i que pugui semblar una símptoma molt negativa, és una resposta del cos per protegir-nos. El nostre cos té un termòmetre propi que s’anomena hipotàlem i se situa al cervell. L’hipotàlem té moltíssimes funcions i una d’elles és encarregar-se de regular la temperatura corporal. Quan l’hipotàlem detecta l’entrada d’organismes invasors, com per exemple microbis, provoca l’augment de la temperatura del nostre cos per evitar que els microbis es multipliquin i per estimular la resposta inflamatòria i immunitària (l’encarregada de destruir els microbis i reparar els teixits danyats). Per tant, la febre és una reacció importantíssima del cos per ajudar a superar algunes malalties.

2. LA FREQÜÈNCIA CARDÍACA (FC) O POLS

La freqüència cardíaca o pols és el nombre de vegades que batega el cor en un minut. La seva unitat de mesura són els batecs per minut o BPM. Quan el cor batega impulsa la sang per totes les artèries, si nosaltres premem amb els dits alguna artèria podem sentir el flux de sang produït per el batec del cor. Normalment la mesura es fa al canell, al coll o al pit.

La freqüència cardíaca pot variat segons l’estat físic de la persona, l’estat psicològic (si estem nerviosos ens augmenta el pols), les condicions ambientals, la postura del cos, l’edat, el sexe i, fins i tot, la nostre pròpia genètica influeix.

D’altra banda, el pols és una manera d’avaluar la nostra condició física, si estem en bona forma o no. A la taula següent veiem els valors de mitjana de la freqüència cardíaca en diferents situacions:

  Adult sedentari Adult amb bona condició física Adult esportista
BPM repòs 70 – 100 60 – 80 40 – 60
BPM esforç físic 110 – 130 120 – 140 140 – 160
BPM exercici intens 130 – 150 140 – 160 160 – 200


3. LA FREQÜÈNCIA RESPIRATÒRIA (FR)

La freqüència respiratòria que és el nombre de vegades que respirem (inspirem i expirem) en un minut. La unitat de mesura que utilitzem són les respiracions per minut o RPM. Cada cop que inspirem, és a dir, que agafem aire pel nas i la boca, els nostres pulmons s’omplen d’aquest aire i la nostra caixa toràcica s’eixampla. A continuació, amb l’expiració deixem anar l’aire dels pulmons pel nas i la boca i la caixa toràcica torna a l’estat inicial, així es tanca el cicle de la respiració i comença el següent amb una nova inspiració. La mesura de la freqüència respiratòria es pot realitzar de manera molt senzilla col·locant la mà al pit d’una altra persona i comptant quants cops s’eixampla la caixa toràcica en un minut.

Igual que la freqüència cardíaca, la freqüència respiratòria pot variar per múltiples causes com l’exercici, les alteracions psíquiques (per exemple l’ansietat), latituds altes, alguns fàrmacs, l’edat, etc. El valor de la freqüència respiratòria en un adult sa és de 12 – 20 RPM.

4. LA PRESSIÓ ARTERIAL (PA)

La pressió arterial és la força que fa la sang contra la paret de les artèries durant la contracció (sístole) i la dilatació (diàstole) del cor. L’aparell que utilitzen els metges per mesurar-la es diu tensiòmetre i les unitats de mesura que utilitza són els mil·límetres de mercuri (mmHg). El tensiòmetre ens proporciona dos valors: la pressió màxima o sistòlica (PAS) que és la pressió màxima que fa la sang contra la paret de les artèries en el moment de la sístole, i la pressió mínima o diastòlica (PAD) que és la pressió en el moment de la diàstole, quan els ventricles del cor es relaxen. El valor de la PAS en un adult sa és de 80 – 120 mmHg i el valor de la PAD és de 60 – 80 mmHg.

Els valors de la pressió arterial poden variar segons l’edat, la dieta (la sal i els greixos saturats fan augmentar la pressió), el sexe (les dones tenim la pressió lleugerament més baixa que els homes), l’estrès, el consum de tabac i d‘alcohol, el sedentarisme…

Quan la pressió arterial es troba per sota dels valors normals parlem d’hipotensió i no és gaire greu, pot causar fatiga, marejos i desmais. Per contra, si la pressió arterial està per sobre dels valors normals parlem d’hipertensió i aquesta sí que és més preocupant ja que pot derivar a problemes cardiovasculars molt greus. Per tant, és important tenir hàbits saludables, per exemple, dur a terme una dieta sana i equilibrada, descansar bé, fer exercici, etc. A la taula següent es mostren els valors de PAD i PAS en condicions normals, d’hipotensió, de prehipertenció i d’hipertensió.

  PAS (mmHg) PAD (mmHg)
Hipotensió < 80 < 60
Normal 80 – 120 60 – 80
Prehipertensió 120 – 140 80 – 90
Hipertensió > 140 > 9

Si els valors estan per sobre de 180 mmHg (PAS) i 110 mmHg (PAD) ens trobem amb una crisis hipertensiva i cal anar a l’hospital d’immediat, és una emergència mèdica!

 

ACTIVITAT 1: Mesura de les constants vitals [1h 30 min]

Els alumnes mesuraran les seves constants vitals en repòs. A continuació, uns quants voluntaris faran alguna activitat física intensa durant uns minuts (saltar, corre) i es tornaran a mesurar les constants vitals. Anotarem tots els resultats.

Mesura de la temperatura corporal axil·lar: s’utilitzaran termòmetres digitals.

Mesura de la FC: un alumne posarà els dits índex, cor i anul·lar sobre del canell d’un company i comptarà quantes vegades sent el batec del cor durant un minut.

Mesura de la FR: un alumne posarà la mà sobre la caixa toràcica d’un altre alumne (al pit o al ventre) i haurà de comptar quantes vegades s’eixampla en un minut.

Mesura de la PA: s’utilitzaran tensiòmetres digitals automàtics. L’alumne s’haurà de seure a una cadira amb el braç relaxat sobre la taula. Se li col·locarà el maneguet al braç per sobre del colze i es farà la lectura.

ACTIVITAT 2: Discussió dels resultats [30 min]

Veurem si hi ha diferències entre els valors de les constants en repòs i després de fer exercici, entre sexes, entre alumnes esportistes i alumnes més sedentaris, etc. No es tracta d’examinar els alumnes, l’objectiu d’aquesta part és crear un debat on els alumnes puguin relacionar els resultats obtinguts amb els conceptes que han après durant el taller.

 

EXPLICACIÓ PER ALS DOCENTS

El recurs educatiu està destinat als alumnes de 3r de la ESO i té una durada de 2 hores. L’objectiu és entendre com funciona el nostre cos i què són les constants vitals, com les podem mesurar i perquè els metges ens les controlen cada cop que anem a la consulta. Al finalitzar aquest taller tots els alumnes seran capaços de fer-se una autoavauació de les seves constants vitals i saber interpretar-ne els valors.

Amb aquesta activitat es pretén complementar el temari de l’assignatura de biologia en la que els alumnes aprenen l’organització del cos humà, els diferents aparells i sistemes que el formen i el concepte de la salut.

 

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*