Ciència ciutadana

Ciència ciutadana

Últim divendres de curs presencial a Barcelona del Curs de Comunicació Científica coordinat per Eduscopi i la Universitat de Vic. Però que sigui l’últim no sempre implica que sigui el menys interessant. Avui sessió de temàtica doble amb Josep Perelló. A la primera part ens parlarà de ciència ciutadana.

Josep Perelló (@josperello) és doctor en física i professor a la Universitat de Barcelona. Ha dedicat bona part de la seva carrera professional a la ciència ciutadana i a fer projectes a mig camí entre la ciència i l’art.

Ciència ciutadana

 

Què és la ciència ciutadana?

La ciència ciutadana és la participació en projectes de ciència per part de la ciutadania, en els quals en són ells els principals participants. Actualment hi ha una gran diversitat de projectes de ciència ciutadana; uns serveixen per fer recollida d’informació, altres per elaborar projectes, etc. però en tots ells, la clau és la participació de la gent i el seu poder transformador. Sense això, no té sentit la ciència ciutadana.

Les persones que formen part de projectes de ciència ciutadana han de trobar sentit en allò que estan fent i hi han de poder donar valor per elles mateixes. Per això cal donar tota la informació als participants, han de saber en tot moment que formen part d’un projecte, quin és el seu paper i com, per a què i per a qui serviran les dades que s’obtinguin. El feed-back entre els investigadors i les persones que formen part del projecte és imprescindible per a tenir-ne un bon resultat. En els projectes de ciència ciutadana és important la recol·lecta de dades, sense això no seria un projecte de ciència, però encara és més important la seva valoració per part dels participants: la informació valorada és molt millor que una sola dada. Per això és molt millor que els participants tinguin la funció de recollir dades però també d’intercanviar coneixements i experiències. D’aquesta manera es pot aconseguir també que els participants puguin dissenyar també l’experiment, fer hipòtesis de treball, recol·lectar les dades, tractar-les i fer un anàlisi del resultat. Amb aquests processos ben dirigits és quan es poden canviar coses a nivell científic i social. Si aquest procés, en canvi, només es fa de manera unidireccional i la gent se sent que només funciona com a simple recol·lector de dades, normalment és més difícil que tornin a participar, perquè els costa molt més de trobar-hi el sentit. Si es fa de manera integrada, el projecte és bidireccional i es veu com la ciència i els científics també treballen per a les persones i no només les persones i els voluntaris per a la ciència i els científics.

Qui i com es plantegen els projectes de ciència ciutadana

Els darrers anys ha crescut molt el nombre de centres i institucions de recerca que comencen a pensar i fer projectes de ciència ciutadana. Des de les polítiques de recerca europees s’ha posat molt en valor la interacció entre la ciència i les persones i s’ha apostat de manera clara i decidida en aquesta línia. No obstant això, des del món científic i acadèmic encara es va un pas enrere a l’hora de definir els projectes amb bons criteris perquè realment siguin participatius, útils i els resultats siguin aplicables per a transformar i millorar la societat.

A l’hora de A l’hora de dissenyar un projecte científic en què es pretén implicar la gent, és a dir, fer ciència ciutadana, cal buscar bé quina és l’estratègia per motivar a la participació del projecte amb el major nombre de persones i impacte possible. En general, els projectes de ciència ciutadana han d’arribar a les persones a través dels seus canals habituals que, en cap cas, són els centres de recerca i universitats. Per tant, cal baixar al carrer i buscar la col·laboració de centres cívics, casals de joves, de gent gran, escoles, instituts, etc. Aquesta sol ser una bona via. A banda d’això, és molt millor que es pugui dissenyar el projecte de manera coordinada entre els centres de recerca i les persones que el duran a terme (o bé els responsables dels centres o agents socials de la zona o el territori). Quan es pensa el projecte només des del punt de vista del centre de recerca científica sol definir-se des d’un punt de vista molt científic (cosa força normal i raonable). Per això, la ciència ciutadana és multidisciplinar; es barregen els conceptes científics amb els socials. Per tant, el disseny dels projectes ha de tenir punt de vista dels dos móns, el científic i el social. És quan els científics surten al carrer i el trepitgen realment que es poden adonar del que interessa a la gent, i viceversa. De fet, l’èxit d’aquests projectes arriba quan els propis líders dels projecte acaben essent les persones participen del programa de ciència ciutadana. Això és un indicador clar que s’han fet seu el projecte, que el troben interessant, útil i que treballaran per a poder-lo dur a bon port.

Els projectes de ciència ciutadana han d’anar adreçats a tota la població, tothom hi ha de poder participar. Si es fragmenta la població i només hi pot participar un determinat sector, no s’hauria de poder classificar com a ciència ciutadana. Aquest sol ser un dels principals entrebancs a l’hora de definir els projectes perquè és molt més senzill focalitzar-los en un determinat sector de població que no pas obrir-ho a tothom. L’esforç més important que cal fer és en estandarditzar els processos i els protocols per tal que pugui ser participat per a tothom i que a l’hora sigui útil i permeti compartir dades i extreure’n bons resultats i conclusions.

Finalment, resta dir que bona part dels projectes de ciència ciutadana poden servir per a actuar i canviar coses a la zona on es duen a terme. Poden servir per fer pressió a les administracions competents en cada àmbit (ajuntaments, districtes, consells comarcals, consells sectorials, etc.) perquè poden donar molta informació que ha estat elaborada de manera coordinada i cooperativa pels mateixos ciutadans d’una zona. Les dades que es poden obtenir solen ser força significatives i si se n’arriben a treure bons resultats es pot fer canviar polítiques i maneres de gestionar un barri, un poble i fins i tot una ciutat com Barcelona. És el contrapoder de la ciència ciutadana.

Exemples de ciència ciutadana a casa nostra

BEE PATH

Bee path és una aplicació per a smartphones que registra els moviments que es fan des que s’engega fins que es para l’aplicació. Registra les zones per on s’ha passat i l’estona que s’ha estat a cadascun dels llocs. Al barri de les Corts de Barcelona, el projecte que serveix per a conèixer quins són els itineraris més segurs, perillosos, etc. que fa servir la gent de la ciutat per a anar a caminar. Concretament, l’aplicació registra l’activitat diària de caminades d’un grup de dones del barri i permet de fer anàlisis de mobilitat urbana. Et permet obtenir dades verídiques sense haver de recórrer a les grans companyies telefòniques o d’internet que són les que actualment tenen totes les nostres dades. El projecte va néixer arrel d’una gimcana en què s’havien de buscar tot de recursos de ciència al mateix barri de les Corts.

CIÈNCIA CIUTADANA ALS BARRIS. AJUNTAMENT DE BARCELONA

Consisteix en la posada en marxa de 6 projectes de ciència ciutadana a diferents barris de Barcelona. Posa en contacte centres de recerca amb la ciutat i la ciutadania de Barcelona.

CIÈNCIA CIUTADANA A LES ESCOLES

És un projecte pilot amb escoles de Catalunya, on s’hi han introduït 5 projectes de ciència ciutadana (al·lèrgies, mosquito alert, bee path, riu.net, observadors del mar plàstic zero) de manera que han anat madurant i millorant amb la interacció amb els alumnes. És un estudi pioner ja que és la primera vegada que es fa arreu del món. El procés que s’ha seguit és el següent:

  1. Entrava un científic a l’aula i feia una xerrada sobre el projecte
  2. Els professors són els que condueixen els projectes de ciència ciutadana entre l’alumnat
  3. Es fa la recollida de dades de camp per part dels alumnes
  4. S’exposen les dades recollides de manera conjunta al Cosmocaixa

Altres exemples de ciència ciutadana

GALAXYZOO: serveix per fer una classificació de fotos de galàxies de manera corporativa

EYEWINE: fa mapes 3D de neurones del cervell humà

FOLT IT: SOLVE PUZZLES FOR SCIENCE. És un web en què a través de la resolució de puzzles es creen proteïnes

SCISTARTER: Aquest és un buscador de projectes de ciència ciutadana que es fan als Estats Units

 

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*