Ciència en format(s) digital(s)

Ciència en format(s) digital(s)

“El vertigen”, va titular en Salva Ferré la sessió d'”Altres formats digitals” del Curs d’Especialització en Comunicació Científica. Ja comencem a conèixer en Salva, i sabíem que, un cop més, sortiríem de classe amb aquella emoció i neguit de quan has descobert moltes coses interessants i tens ganes de saber-ne encara més. Aquesta vegada en Salva ens va anar explicant, un per un, els diferents formats digitals i les eines utilitzades per generar-ne el contingut, i ens va anar mostrant totes les possibilitats. Vam descobrir que, si tenim clar l’objectiu del recurs (educar/divulgar/comunicar/…), el públic a qui va dirigit, i la motivació de l’usuari (aprenentatge/diversió/actualitat/…), el món digital ens permet crear pràcticament tot el que podem imaginar. La qual cosa, mai més ben dit, ens va generar una mica de vertigen…

Us en deixo aquí un petit resum.

3DP_X1000

Pàgines Web

Les pàgines web (no blogs) són un format digital àmpliament conegut per a comunicar ciència. Com tots els recursos digitals, poden classificar-se en funció de la interacció que requereix per part de l’usuari i la dificultat del back end a l’hora de generar el contingut. Per exemple, les que són de tipologia “llibre” (p.ex: Understanding evolution) o “enciclopèdia” (p.ex.: Google and arts) requereixen poca interacció per part de l’usuari (en general), mentre que altres que necessiten més interacció, com les basades en la introducció de dades per part de l’usuari (p.e.x: Your Life on Earth), poden tenir una menor dificultat de back end.

En qualsevol cas, és molt important tenir clar què es vol transmetre, així com mantenir la coherència i fer una bona maquetació. Si a més a més tenim la sort de comptar amb bons dissenyadors, es poden aconseguir resultats tan fantàstics com el de Species in Pieces.

Podreu trobar més informació i referències sobre les pàgines web com a eines de divulgació científica aquí.

Còmics i animacions

El format còmic ve del món “analògic”, encara que avui en dia en molts casos hi ha còmics que només es poden trobar als mitjans digitals: com ara xkcd, un web comic que va guanyar un premi Hugo l’any 2014, gràcies al treball Time.

Les animacions sí que són purament digitals. Es tracta d’un format que permet jugar molt amb l’estètica, i gràcies a la combinació de imatge i so, es pot aconseguir explicar de forma molt fàcil coses complicades de comunicar, sense caure en l’infantilisme. Quan es vol crear una animació, cal tenir en compte quin és el valor afegit que se li vol donar: des de la ironia, com en el cas de  Amazing facts to blow your mind, l’estètica, com és el cas de In a Nutshell, o la temàtica que s’explica i la forma en que està locutada, com per exemple els vídeos de Vi Hart.

En definitiva, amb un bon guió, ben acotat al temps, i amb una bona locució, dinàmica i adequada al públic objectiu, l’animació és un format molt versàtil que ens permet generar continguts atractius per a mantenir l’atenció del públic.

Podreu trobar referències de còmics i animacions com a eines de divulgació científica aquí.

3D (i gadgets)

El 3D és un camp en expansió, especialment des de la popularització de les impressores 3D. Avui en dia  ja qualsevol usuari pot obtenir, de forma senzilla, milers d’objectes, només amb un simple click per a descarregar els arxius des de webs com Thingiverse i imprimint-los en una botiga o 3D hub. El 3D es pot utilitzar per a la comunicació científica tant per posar a l’abast del usuari objectes impresos que millorin la comprensió d’una temàtica en concret, com també permetent que l’usuari es fabriqui ell mateix l’objecte.

Podreu trobar més referències de 3D i de diferents Gadgets com a eines de comunicació científica aquí.

Apps

Les aplicacions mòbils són una eina molt popular, de la qual també es pot treure partit per a comunicar ciència. Les “apps científiques” poden tenir formats molt diversos: des d’aplicacions per a buscar aplicacions de temàtiques concretes, com Common Sense Education, laboratoris virtuals o els propis jocs.

Podeu descobrir-ne moltes referències aquí.

Realitat augmentada, realitat virtual, simuladors i jocs web

Parlar dels formats digitals sense referir-nos a la realitat virtual i la realitat augmentada ja és cosa del passat. Tot apunta que en els propers anys les coses aniran per aquí, i el que avui encara ens sembla més un capítol de Black Mirror serà la realitat (mai més ben dit). L’èxit de Pokemon Go, un joc (no científic) basat en realitat augmentada fa desaparèixer tots els dubtes sobre aquesta tendència.

Tot i que, en ciència, encara no ha aparegut res gaire novadós, sí que han aparegut alguns laboratoris virtuals, com BioDigital, o simuladors, com Phet Colorado.

Podeu descobrir-ne més referències aquí.

Un cop presentats tots els formats i eines, plenament immersos en el vertigen dels formats digitals, ens van sorgir dos dubtes claus: com podem crear continguts (en qualsevol d’aquests formats) de forma gratuïta? i el més complicat de tots… com podem desenvolupar una idea per arribar a definir-la en un bon recurs digital?

La resposta a la primera pregunta queda fàcilment resumida aquí.

Per a respondre la segona pregunta, en Salva ens va presentar algunes tècniques de creativitat, com brainwritting, l’anàlisi morfològic/atributs, o les paraules a l’atzar.

Vam descobrir que sovint, quan no trobem la manera de solucionar un problema, per exemple: “com explicar la tècnica del circ amb ciència?”, potser simplement és perquè estem mirant malament el problema…

Potser simplement cal “jugar amb la màgia del trapezi amb ciència”.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*