“Totes les veus són radiofòniques… si es treballen bé” – Sergi Solà

“Totes les veus són radiofòniques… si es treballen bé” – Sergi Solà

radio-antiga

T’has preguntat mai si podries fer ràdio? Si la teva veu és prou radiofònica? Si podries ser capaç de parlar davant d’un micròfon encès?

Gràcies a en Sergi Solà, ja no has de patir més. Perquè segons ell, totes les veus, ben treballades, són radiofòniques. El més important és tenir una bona actitud davant del micròfon, voler menjar-se el món, i deixar enrere tot el que hagi pogut passar aquell dia. Ara veurem com.

El dia 17 de febrer vam tenir en Sergi Solà al Curs d’Especialització en Comunicació Científica. En Sergi Solà és un expert en ràdio, i un enamorat. Ho viu amb un passió que te l’encomana. És llicenciat en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Doctor en Comunicació per la Universitat Ramon Llull. Actualment és Professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic (UVic-UCC), i coordinador del Grau de Periodisme, on des del 2005 imparteix classes relacionades amb la ràdio. Abans havia treballat a Ràdio Ona de Torelló, i és un dels impulsors i responsables de la UVic Ràdio.

La seva classe va ser molt amena i interessant, i vam aprendre un munt d’eines útils sobre com fer ràdio, que es veuen reflectides (o no) en els múltiples podcasts de ciència que han sorgit d’aquesta sessió i que no us podeu perdre!: Ciència per Esmorzar (de Judit Ferrusola i Irene Martínez), La biblioteca de Einstein (de Jordi Díaz, Laura Ventura, Julio Pérez y Estibalitz Urarte), Ciència amb crispetes (d’Elisa Mora i Clàudia Abancó), Et toca (de Sònia Jarió i Marta Vives), Ciència amb nens (d’Ester Sánchez i Pilar Jiménez), Desconeguts Coneguts (de Núria Sellarès i Pili López), i Especial Funció d’Ona (de Karel de Pourcq i Anna May).

Aquí us en faré un petit resum!

Característiques de la ràdio

En Sergi va començar la sessió expicant-nos els trets diferencials de la ràdio: és un mitjà de comunicació unisensorial, on a través de sons ens permet crear-nos tot un món al nostre cervell; és capaç de generar-nos imatges mentals tot potenciant la nostra imaginació. És un mitjà de comunicació que es caracteritza per la seva immediatesa, la seva accessibilitat i la seva credibilitat. Tot i que també permet la interacció amb els oients, és bàsicament un mitjà unidireccional, i molt proper. Genera confiança i companyia. I, tot i l’avenç de les xaxes socials i el món digital, s’ha sabut adaptar perfectament. La seva versatilitat ha permès que es pugui escoltar a través d’Internet en qualsevol moment, i no només les ràdios del teu voltant, sinó les ràdios de tot el món! La web radio.garden n’és un exemple: recull totes les emissores del món que pots escoltar amb només un click!

El llenguatge radiofònic

La ràdio combina la veu, la música, els efectes de so i els silencis per transmetre tot un univers de sensacions, emocions, informació i entreteniment. Sí, ho heu sentit bé, només 4 elements, i el silenci n’és un. No hem de tenir por dels silencis en ràdio. Tampoc hem de parlar escoltant-nos massa a nosaltres mateixos. Ens devem a l’audiència. Fem ràdio per l’audiència. I hem d’aconseguir captar la seva atenció, ja que l’oient de ràdio fa mil coses a la vegada quan ens escolta, i és molt fàcil canviar d’emissora! Hem d’aconseguir parlar de manera comprensibleclara i senzilla, amb frases directes d’estructura subjecte + verb + predicat, i concisa. Ara bé, si el text és comprensible, clar, senzill i concís, però no és interessant, el canvi d’emissora serà instantani!

La veu

A l’enunciat hem dit que totes les veus, ben treballades, són radiofòniques. Com ho podem aconseguir? Amb una bona respiració (frases curtes!), amb una bona vocalització i articulació (pronunciant bé t-o-t-e-s l-e-s ll-e-t-r-e-s), amb una bona entonació (fent fora la monotonia i els accents mooolt marcats i poc entenedors), amb una bona posició física i, sobretot, projectant la veu cap al micròfon i aconseguint una bona intensitat (volum). Tot això es pot treballar. Ara bé, el to més agut o més greu (degut a les cordes vocals) i el timbre (degut a la forma de la boca) seran únics per cada persona. I això mateix és el que ens farà especials!

Abans de fer qualsevol secció o programa de ràdio ens hem de preguntar si hem inclòs tot allò que volíem dir però sense detalls superflus i ajustant-nos al temps establert, si hem exclòs tots els judicis de valor (sabent que sempre serem “subjectivament objectius”), i si l’oient ens entendrà. Si la resposta és un sí a tot… endavant!

La improvisació

A la ràdio podem trobar textos informatius, dramàtics, publicitaris, i molts textos caracteritzats per la improvisació. Ara bé, no ens pensem que és fàcil improvisar! Sergi Solà ens recorda que “la millor improvisació és aquella que no és improvisada”, cosa que em fa pensar en la frase “Only someone who is well prepared has the opportunity to improvise” (Ingmar Bergman) o la ”It usually takes me more than three weeks to prepare a good impromptu speech” (Mark Twain). Què volem dir amb això? Que per improvisar s’ha d’estar ben preparat, dominar el tema, tenir memòria, tenir eloqüència, i estar còmode amb el silenci. La improvisació no surt del no res!

L’estil i els gèneres radiofònics

En una cadena de ràdio hi trobem tot tipus de programes. Els del matí solen tenir un to més enèrgic amb un ritme més ràpid, els de la nit un to més baix i un ritme més lent. El to i el ritme caracteritzen l’estil radiofònic de cada programa. Ens trobarem amb diferents tipus de textos: expositius (a les notícies), expressius (on apareixen opinions) i apel·latius (quan hi ha algun tipus d’interacció).

Els programes estan estructurats en diferents seccions: entrevistes, gags, tertúlies, notícies, concursos amb els oients… on hi haurà monòlegs, parts mixtes (amb més d’una veu exposant un tema), o diàlegs.

L’entrevista

Una de les seccions més interessants és l’entrevista, perquè és on s’aconsegueix anar a la “font primària” de qualsevol notícia. Però no és fàcil fer entrevistes. L’entrevistador ha de convèncer a l’entrevistat perquè la vulgui fer, ha d’estar molt ben documentat, i ha de saber escoltar i saber improvisar: mai se sap per on pot tirar l’entrevistat!

D’entrevistes n’hi ha de molts tipus, però bàsicament es poden diferenciar en entrevistes de declaracions, si ens interessa el què, i no el qui ens ho dirà (molt útils per agafar talls de veu pels informatius) i les entrevistes de personalitat, on ens interessa molt qui parla, i no tant el què ens diu.

La música

Un dels elements essencials a la ràdio és la música. Amb la música generem emocions, fem volar la imaginació, ens permet acompanyar un text i, en ràdio, molt important, ens permet introduir els temes, separar les diferents seccions… La música hi juga un paper fonamental!

En un programa de ràdio trobem música a la sintonia (que identifica el programa; els oients són animals de costums!), al tancament musical (que pot variar), a les cortines i ràfegues (per separar seccions), i als cops (d’uns pocs segons).

El muntatge radiofònic

Els sons que emetem, ja sigui la veu o la música, o els efectes sonors, poden ser en un primer pla (PP), que és el pla normal d’escoltar a la gent. Si els sons són més llunyans, poden ser en un segon pla (2P) o en un tercer pla (3P). També existeix un primeríssim primer pla (PPP), com un xiuxiueig a cau d’orella, qe s’utiitza per fer recreacions de pensaments en textos dramàtics.

I com combinem la veu, la música, els efectes de so i els silencis en tots aquests plans? Ens cal tot un muntatge radiofònic, que permeti a l’oient escoltar el programa amb claredat i seguir el fil conductor. Això s’aconsegueix amb les diferents figures del muntatge radiofònic:

  • Fade in (F/IN): des del silenci fins al PP o 2P. S’utilitza per fer aparèixer la música.
  • Fade out (F/OUT): per fer desaparèixer el so, des del PP o 2P fins al silenci.
  • Fos encadenat (F/E): quan es barregen dues músiques; una apareix i l’altra desapareix al mateix moment, i es troben en un punt.
  • Resol (RS): quan la música acaba en sec.
  • Fos (F): quan després d’un F/OUT d’una música, hi ha un F/IN de la següent.
  • Encadenat (E): quan després d’una música en PP, en sona una altra, també en PP, sense fer cap fade.

La ràdio actual

Actualment tenim tot tipus de ràdios, tant públiques (de l’administració), privades (depenen de la publicitat) o lliures (d’associacions, locals, voluntaris…). I amb l’aparició dels podcasts i Internet, tothom pot fer ràdio! Fins i tot tu!

Hi ha ràdios generalistes, que emeten tot tipus de programes, o especialitzades (radiofòrmules) en unes temàtiques concretes, ja sigui música, informatius, esports… I entre elles, n’hi ha a nivell estatal, a nivell autonòmic o a nivell local o comarcal. El que emeten dependrà de l’audiència a qui van dirigides. El públic és molt important! I com que ara es poden escoltar totes a través d’Internet, totes són d’abast universal!

Els podcasts

Per acabar la sessió, i introduir-nos al món dels podcasts, en Sergi ens va ensenyar alguns dels programes que s’utilitzen per gravar i compartir els podcasts, i alguns recursos per trobar música i sons:

I fins aquí la crònica de la sessió de ràdio! Espero que us sigui útil,  que escolteu molt la ràdio, i que us animeu a fer-ne!

Moltes gràcies Sergi! Fins aviat!

PD: Per acabar, us deixo els posts del meu blog, on he ampliat una mica la informació d’aquesta sessió en tres entrades:

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*