La felicitat més enllà dels diners

La felicitat més enllà dels diners

Selva_amazònica_red

Passar temps amb la família i amics, l’èxit en activitats de caça i pesca, i un bon estat de salut, són les principals fonts de felicitat per als pobles indígenes. 

Anna May – Barcelona, 26/01/2017

A la nostra societat occidental, el tema de si els diners fan o no fan la felicitat sempre ha generat molt debat. Gairebé tothom en té una opinió ferma. O bé un sí rotund, o un no, acompanyat d’un “la salut i l’amor són més importants”. Un altre tema de debat és com definir la felicitat, i si es pot quantificar. Com es pot mesurar un estat d’ànim, de per si tan subjectiu i personal com el benestar d’una societat?

Hi ha molts estudis que han intentat treure’n l’entrellat, sobretot per part d’economistes, sociòlegs i psicòlegs. Els primers estudis, als anys 70, es basaven en els resultats d’enquestes, on els entrevistats havien de valorar en una escala numèrica el seu grau de satisfacció. L’estudi més conegut va ser el de Richard Easterlin, d’on en va sortir la paradoxa d’Easterlin, la qual mostra que dins d’un mateix país, la gent amb més ingressos afirma que és més feliç, però si es comparen els resultats amb altres països de diferent producte interior brut (PIB), el nivell de felicitat gairebé no varia –sempre i quan les necessitats bàsiques estiguin cobertes per la major part de la població.

“Un estudi analitza els factors que influeixen en la felicitat
de les comunitats rurals i indígenes, per mesurar en quin
grau la globalització i l’accés als béns de mercat afecten la
qualitat de vida d’aquestes comunitats.”

Al 2010, estudis realitzats pels economistes Daniel Kahneman i Angus Deaton, que mesuraven la felicitat instantània de les persones, van demostrar que aquelles que tenien un sou més alt, tenien un grau de satisfacció més elevat, però que per sobre d’un llindar d’ingressos anuals de $75.000, aquesta correlació no es complia. Una possible explicació rau en el fet que per guanyar més de $75.000, en general, augmenta el temps destinat a treballar, el nivell de responsabilitat i el d’estrès, mentre que disminueix el temps lliure per gaudir de les activitats que ens generen més benestar.

La majoria dels estudis sobre “l’economia de la felicitat” s’han fet al món occidental, la qual cosa ens porta a preguntar-nos si en societats que no estan immerses en grans urbs  ni envoltades de tanta tecnologia, la relació entre els diners i la felicitat seria la mateixa, i com es podrien veure afectades pel procés de globalització actual. Al mateix temps, estudis fets en comunitats que tenen un menor grau de desenvolupament i que no han estat tan influïdes per la llei de mercat, podrien indicar-nos quins són els factors que originàriament importen a l’hora de ser feliços, més enllà dels diners.

Recentment, Victòria Reyes-García, investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), ha liderat un estudi que analitza els factors que influeixen en la felicitat de les comunitats rurals i indígenes, per mesurar en quin grau la globalització i l’accés als béns de mercat, propis de la societat occidental, afecten la qualitat de vida d’aquestes comunitats.

L’estudi, subvencionat amb 1 milió d’euros a través d’una Starting Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC), s’ha realitzat durant 5 anys en tres comunitats rurals i indígenes de Borneo, la conca del Congo i l’Amazònia. Els resultats mostren certes similituds amb els estudis anteriors de Kahneman i Deaton, en el sentit que també es va trobar un llindar per sobre del qual “la relació entre ingressos i felicitat es trunca a partir d’una certa quantitat d’ingressos, i més enllà d’aquest punt, augmentar l’ingrés no genera més felicitat, sinó que queda relegat a una posició secundària”, explica Victòria Reyes-García. Ara bé, en aquestes comunitats el llindar no era de $75.000, sinó que era “quan els ingressos cobreixen les necessitats bàsiques, valor que es coneix com a ‘punt de sacietat’”, és a dir, un valor molt més baix.

“Les polítiques de desenvolupament socioeconòmic que no tenen
en compte els factors de felicitat de les comunitats rurals i indígenes,
com les relacions socials o les activitats de subsistència, poden tenir
efectes negatius en el seu benestar.”

Així, els individus de les comunitats indígenes ho tenen molt clar: un cop cobertes les principals necessitats del dia a dia, el que els fa realment feliços són les activitats d’interacció social i de subsistència, com ara passar temps amb la família i els amics, tenir èxit a la caça o la pesca, o tenir un bon estat de salut.

Una de les implicacions de l’estudi està relacionada amb les polítiques de desenvolupament econòmic aplicades a aquest tipus de comunitats. Moltes d’aquestes polítiques estan basades en augmentar els ingressos de les comunitats rurals i indígenes, o en programes que afavoreixen l’accés universal a l’educació i a la sanitat. Si aquestes polítiques no estan ben plantejades ni ideades segons les necessitats reals de les persones que viuen en aquestes comunitats, poden tenir efectes contraproduents, i fins i tot negatius en el seu benestar. La dedicació a realitzar activitats econòmiques, o a una educació descontextualitzada, redueix el temps que poden dedicar a activitats que els fan feliços, com la interacció social i les tasques de subsistència.

A part de respectar les formes de vida locals de cada comunitat, i així millorar les polítiques socioeconòmiques i orientar-les a millorar el benestar social, aquestes polítiques haurien d’aconseguir una bona repartició d’ingressos dins d’una mateixa comunitat, per evitar les enveges generades quan el nivell d’ingressos entre els seus membres és molt diferent.

Hem vist que, tot i ser la felicitat un concepte universal, els factors que la determinen són diferents a les comunitats rurals i indígenes que a la nostra societat, on donem més importància als diners. Aquests factors poden alterar-se degut a la globalització i a la introducció de valors occidentals, i no sempre de manera positiva. L’estudi de Victòria Reyes-García pot servir per ajudar a re-enfocar les polítiques de desenvolupament socioeconòmic cap al benestar humà, i no només cap al progrés econòmic de les societats on es volen aplicar.

**Article a partir de la nota de premsa “Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per als pobles indígenes” (Universiat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, Cerdanyola del Vallès, 26 de gener de 2017) (NdP_01)

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*