Erupcions volcàniques que donen vida

Erupcions volcàniques que donen vida

La combinació de baixes temperatures i l’erupció volcànica de l’Etna provoquen un increment de nutrients a les profunditats del mediterrani

Els darrers estudis publicats a la revista Geophysical Research Letters pels experts Rut Pedrosa-Pàmies, Anna Sanchez-Vidal, Antoni Calafat i Miquel Canals, del Grup de Recerca Consolidat (GRC) de Geociències Marines, conclouen que gràcies a l’erupció volcànica de l’Etna el 2012 i a les baixes temperatures d’aquell mateix hivern, van augmentar els nivells de fitoplàncton a la fosa abissal de la conca de Ierapetra, a Grècia, un dels espais marins més pobre de nutrients de tot el Mediterrani.
Les fosses abissals són espais molt profunds del fons marí on no hi arriba la llum del sol. Per això, la troballa d’aquest augment de fitoplàncton a la fossa abissal de Creta, que va ser enregistrat durant la primavera del 2012, va esdevenir un fenomen important. Les mesures van confirmar que l’augment de fitoplàncton o manà va ser un 14% més alt que els enregistrats en anys anteriors.

L’augment de fitoplàncton o manà va ser un 14%

més alt que els enregistrats en anys anteriors

La causa fonamental d’aquest augment es deu a la combinació, per una banda, de corrents d’aigües més fredes, i per l’altra, a l’acumulació de minerals derivats de la cendra volcànica generada per l’erupció del volcà. A més, els corrents de convecció de l’aigua atrapen les partícules i els nutrients i els enfonsen a les profunditats de les fosses abissals, millorant la qualitat dels nutrients de les aigües més profundes on, per norma general, existeix una baixa biodiversitat.

“Fins ara, no s’havia descrit que la conjunció dels corrents de convecció per refredament de les aigües superficials i l’aportació de nutrients a través de les cendres volcàniques fos un factor que potencia el flux de matèria orgànica a profunditats abissals” ens explica  Anna Sanchez-Vidal.

Aquest conjunt de fenòmens podrien potser contribuir a la lluita contra l’escalfament global.

El CO2 a l’atmosfera

Parlem del canvi climàtic des de principis del segle XIX, i ho fem perquè els científics van començar a parlar de l’anomenat efecte hivernacle. Aquest efecte hivernacle és el que fa que a la terra hi hagi una temperatura agradable i habitable, i consisteix en què part de l’energia absorbida a partir de la radiació solar es retorni a l’atmosfera, on determinats gasos la mantenen, creant una situació similar a la que es crea dins d’un hivernacle quan és escalfat pel sol a través dels seus vidres. En principi, doncs, aquest efecte hivernacle és beneficiós per a mantenir una temperatura adequada per a la vida al nostre planeta.
El problema esdevé quan aquest efecte hivernacle es veu incrementat. Les constants emissions de CO2 a l’atmosfera fan que, en augmentar la quantitat d’aquest gas, la temperatura també s’elevi i, per tant, l’equilibri tèrmic de la terra es vegi alterat.
La gran esperança per poder afrontar aquest augment de la temperatura, la trobem a la vegetació. Les plantes són les responsables de transformar aquest CO2 en oxigen i, per tant, si augmenta l’extensió de vida vegetal a la terra, podríem aconseguir compensar la desorbitada emissió de gasos d’efecte hivernacle.
Aquesta esperança, però, es veu truncada atès que  i la desforestació, amenaça cada hectàrea. La mà de l’home intervé directament en el procés de desforestació, amb la tala indiscriminada d’arbres i la reconversió de terreny boscós en terreny per a cultiu intensiu i ramaderia. S’obre però, una via d’optimisme de la mà de la vida vegetal al medi aquàtic

La importància del fitoplàncton
Fa milions d’anys que es creu que hi ha vida a la Terra. Els científics conclouen que aquesta vida es va originar al mar. El planeta blau -nom amb el qual els astronautes han batejat el nostre planeta per la imatge que s’observa d’ell des de l’espai- està format bàsicament per aigua (3/4 parts del planeta estan ocupades per aigua) essent tan sols un 3% d’aquesta, aigua dolça.
Els mars i els oceans tenen els seus propis cicles de vida, cicles que van al ritme que marca la vida vegetal d’aquest medi. El fitoplàncton és la base de la cadena, ja que és en aquest organisme minúscul en el qual s’inicia la cadena tròfica marina. Hi ha petits animals que s’alimenten de fitoplàncton i aquests al seu torn esdevenen l’aliment d’animals més grans. Però no només són els primes eslavons de la cadena tròfica, sinó que són grans productors d’oxigen a l’atmosfera. El fitoplàncton necessita la llum solar i del CO2 de l’atmosfera per a poder realitzar la fotosíntesi, essent així important en la compensació de l’efecte hivernacle.
El fitoplàncton només representa l’1% de la vida vegetal a la terra i així, a priori, ens pot semblar que el seu paper queda molt allunyat del paper que hi juguen les plantes terrestres. Res no és el que sembla quan parlem d’ecosistemes marins. El cicle de vida del fitoplàncton es renova en franges de 7 dies, fet que fa que generin el 90% de l’oxigen que hi ha a la terra. Són, per tant, uns éssers microscòpics dignes del nostre respecte i de la nostra cura.

El fitoplàncton només representa l’1% de la vida vegetal a la terra

però  fa que es generi el 90% de l’oxigen del planeta

A banda de necessitar llum solar i CO2, aquests microorganismes necessiten l’absorció de sals minerals. És per això que proliferen en aigües amb una concentració adequada de minerals; fonamentalment nitrats i fosfats.
Quan esdevé l’erupció d’un volcà, les cendres volcàniques que arriben al mar, incrementen la concentració de ferro i altres minerals, provocant com ja hem vist un creixement més alt de fitoplàncton que deriva en una disminució de CO2 i, en conseqüència, en augment d’oxigen.
Troballes com aquesta fan pensar que la vida vegetal dels oceans pot esdevenir clau per a garantir la continuïtat del nostre planeta. Sigui doncs més planeta blau que mai.

Fonts d’informació:

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2016/12/030.html

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*