La costa Barcelonina i el riu Besòs cada cop menys contaminats

La costa Barcelonina i el riu Besòs cada cop menys contaminats

Disminueix la concentració de metalls pesants als sediments de la desembocadura del riu Besòs i la platja de la Barceloneta, gràcies a l’acció de les depuradores.

Platja Barceloneta_xavier-soleyUn estudi liderat per un grup d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) de Barcelona ha analitzat la contaminació per metalls pesants en els sedimentes propers a la costa situada entre la desembocadura del riu Besòs i la platja de la Barceloneta. La investigació, en la qual també s’han usat dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha permès evidenciar una disminució dràstica d’aquest tipus de contaminació durant la dècada dels anys noranta del segle passat.

El riu Besòs neix de la confluència a Mollet del Vallès de dos rius, el riu Congost i el riu Ripoll. Els seus principals afluents són el riu Mogent, el Congost, el Tenes, la riera de Caldes, la riera Seca i el riu Ripoll. Les seves capçaleres es troben situades totes a zones naturals, però bona part de la seva conca es troba situada a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els seu tram baix transcorre entre les ciutats de Barcelona i Sant Adrià del Besòs. Finalment, desemboca al mar mediterrani entre les platges del fòrum (Barcelona) i la del litoral (Sant Adrià del Besòs) a la Barceloneta.

Les activitats que s’han dut a terme en aquest territori al llarg de la història s’han vist reflectides a la qualitat de l’aigua del riu i, més concretament als sediments que han quedat acumulats entre la desembocadura del riu i la platja de la Barceloneta. Aquests sediments són els que han estudiat els científics de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua i la Universitat Autònoma de Barcelona.

A la conca del riu Besòs, l’activitat agrícola va ser la predominant fins als anys 60 del segle XX, i va ocupar bona part del seu territori. Entre els anys 60 i 80 del segle XX la indústria va anar guanyant terreny a la agricultura i la va anar substituint. Les principals indústries que s’hi van instal·lar són dels sectors químic, metal·lúrgic, de plàstics, pell, tèxtil, material per la construcció, paper i alimentació, tots ells amb un alt potencial de contaminació de l’aigua i dels rius. En un moment on no hi havia sistemes de depuració de l’aigua, tots els residus líquids i els efluents d’aquestes indústries anaven a parar directament als rius, que eren com clavegueres a cel obert. Va ser durant aquesta època que el Besòs va ser conegut i tristament famós per ser el riu més contaminat d’Europa.

A partir de l’any 1979, quan es comencen a implementar normes reguladores i entren en servei les depuradores (industrials i urbanes) a la conca del riu Besòs, la contaminació comença a disminuir. A més a més, l’increment de la sensibilització ambiental, la construcció d’aiguamolls, la restauració ambiental i els canvis urbanístics que es van anar donant a tot aquest territori, van incidir de manera positiva en la reducció de la contaminació del riu Besòs. A partir de l’any 2000, amb la transposició de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) que fa l’Agència Catalana de l’Aigua per als cursos fluvials de les conques internes de Catalunya, el control de la qualitat de l’aigua del Besòs i la incorporació de noves mesures de tractament ajuden a fer el salt qualitatiu que aquest riu necessitava.

Tots els canvis d’usos a la conca del riu Besòs es veuen reflectits als sediments que porta el riu i que s’han anat acumulant de manera natural a la desembocadura del riu Besòs i a la platja de la Barcelonetal durant aquest darrer segle. El seu estudi ha servit a aquest grup d’investigadors per mostrar-ne la seva evolució al llarg del segle XX.

La investigació feta per l’equip de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, constata que realment hi ha hagut una disminució de la concentració de metalls pesants als sediments de la desembocadura del riu Besòs i de la platja de la Barceloneta. L’estudi, que ha estat publicat a la revista “Science of Total Environment” evidencia que la concentració per per metalls pesants va experimentar un augment molt important entre els anys 30 i els 80 (amb nivells màxims entre els anys 70 i 80) del segle passat, mentre que en la dècada dels 90 es va produir una davallada dràstica, fet que concorda amb la història del desenvolupament urbà i industrial de la conca del riu Besòs. En aquesta investigació s’han s’han analitzat els nivells de contaminació per mercuri, crom, zinc, plom, cadmi i coure en els sediments superficials. Per fer-ho s’han pres mostres en els mateixos punts de control entre els anys 1987 i 2008, així com en d’altres testimonis (columnes cilíndriques) de sediments acumulats durant el darrer segle. Les anàlisis d’aquestes mostres a diferents profunditats permeten obtenir informació de l‘evolució històrica.

No obstant la bona notícia que representa aquest estudi, encara queda molta feina per fer. Cal seguir treballant per mantenir i millorar la qualitat de l’aigua i detectar les febleses del sistema de control i depuració. Cal buscar solucions per prevenir la contaminació en moments d’avingudes en què hi continuen havent fuites de clavegueram i les depuradores no poden tractar volums d’aigua superiors als de disseny.

Per altra banda, l’Agència Catalana de l’Aigua va aprovar el 3 de gener de 2017 un un nou pla de gestió per a les conques internes de Catalunya (2016-2021) en què es preveuen noves mesures i inversions superiors als 26 milions d’euros que han d’estar encaminades a treballar en aquest sentit. Esperem que se’n puguin veure els resultats en estudis científics com aquest o millors d’aquí a 20 o 30 anys.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*