Sergio Ponsà: “l’emprenedor ha de tenir capacitat de sacrifici i esforç”

Sergio Ponsà: “l’emprenedor ha de tenir capacitat de sacrifici i esforç”

sergioponsaSergio Ponsà és doctor en Ciències Ambientals, Enginyer Químic Superior i Màster en Tecnologia Ambiental. Els últims 12 anys ha estat investigant i treballant en el desenvolupament i la transferència de tecnologia en el camp del medi ambient.

Actualment és professor associat al Departament d’Indústries Agroalimentàries i Ciències Ambientals de la UVic-UCC, també és director del Centre Tecnològic en Biodiversitat, Ecologia i Tecnologia i Gestió Ambiental i Alimentària (BETA), Centre TECNIO, de la UVic-UCC i coordinador del Grup de Recerca de la Biodiversitat, Ecologia i Tecnologia i Gestió Ambiental i Alimentària de la mateixa universitat.

La seva experiència està relacionada amb el tractament i la valorització dels residus orgànics, la producció de bioenergia, la recuperació de nutrients i subproductes d’alt valor, entre altres coses. Està participant en molts projectes, entre ells hi ha europeus, alguns d’ells relacionats amb la transferència de coneixements i tecnologies en el camp de la sostenibilitat del medi ambient.

A finals del 2013 (13/11/2013) va constituir, conjuntament amb altres dos socis, l’empresa AXIA Tecnologías Ambientales SL. La seva empresa es dedica a l’anàlisi de la problemàtica energètica i ambiental en entorns urbans, rurals i industrials; el disseny, construcció, implantació, posada en marxa i manteniment de tecnologies per a tractament de residus urbans, etc.

Al 2015 Sergio Ponsà i altres investigadors van aconseguir patentar un sistema de regulació de cabals d’aire de ventilació en naus d’instal·lacions de tractament de residus sòlids urbans i el procediment de regulació.

Quines raons et van impulsar a agafar el camí de l’emprenedoria i obrir la teva empresa?

Van ser varies raons les que hem van impulsar a crear la meva (nostra, perquè som 3 socis) empresa a finals de 2013.

En primer lloc per convicció i iniciativa personal. Crec que el poder professionalitzar el teu coneixement i esforç és una gran satisfacció personal.

En segon lloc perquè tenia (i tinc) la convicció de que amb aquesta eina seria capaç de contribuir a incrementar la sostenibilitat i competitivitat del meu país i la meva societat.

En tercer lloc, és una eina que dona oportunitats a estudiants de doctorat a tenir una sortida al acabar la tesis i continuar la seva trajectòria professional i seguir formant-se, ja que la consolidació en universitats i centres de recerca és molt difícil, sobre tot en perfils excessivament tècnics i amb expertesa, ambicions i expectatives que els posicionen molt a prop del mercat i de les aplicacions industrials.

Finalment, perquè és una forma de comercialitzar les tecnologies i coneixements que vaig desenvolupar durant molts anys i poder recuperar recursos per poder invertir-los en estratègies industrials és una gran satisfacció. A més, quan treballes en institucions de recerca no sempre és possible patentar/llicenciar, però en canvi el know-how si que es pot comercialitzar i és una forma de poder retornar els recursos als investigadors (en aquest cas als 3 socis) i invertir-los en recerca de nou.

Pel que fa a la satisfacció personal, què destacaries de la teva opció també per l’emprenedoria?

La satisfacció és màxima quan les coses van be per moltes raons que estan relacionades amb el reconeixement del esforç personal. Però a la vegada quan van malament el patiment és doble perquè és el teu projecte personal i professional el que fracassa.

Vas trobar moltes dificultats per començar la teva empresa? De quin ordre? (personals, financeres, burocràtiques…)

En realitat ens vam assessorar molt be per entitats expertes i amb les que ja teníem relació personal i ens ho van ficar tot molt fàcil i a dia d’avui encara ens donen molt suport en tots els temes administratius i de gestió empresarial. Entenc que no és una situació general i que altres emprenedors poden trobar més dificultats, però no va ser el nostre cas.

Quins tipus d’activitats portes a terme actualment? A què es dedica la teva empresa?

La meva implicació amb l’empresa està relacionada bàsicament en l’orientació estratègica i en el suport tècnic als companys que si que tenen més dedicació i disponibilitat. Fa anys que vaig prioritzar el meu projecte a la UVic-UCC per sobre de l’empresa i de fet des de l’empresa hem recolzat de manera important el creixement del nostre grup i centre de recerca. Per tant, la meva feina i responsabilitat a la universitat no em deixen temps per poder tenir més disponibilitat ni portar a terme més activitats a l’empresa.

La meva empresa és una enginyeria ambiental, molt orientada a incrementar la sostenibilitat ambiental i econòmica industrial.

Quines qualitats consideres més necessàries en un emprenedor? Aconsellaries a joves investigadors que segueixin aquest camí de l’emprenedoria?

Les capacitats que crec que són indispensables són la capacitat de sacrifici i esforç, el ser capaç d’assumir riscos, el no tenir por a fracassar, el ser perseverant, optimista i tenir clar que no hi ha res millor que ser capaç de prendre decisions sobre les teves capacitats i expertesa. És molt important saber gaudir quan les coses van be i aprendre dels errors.

Aquesta aventura de l’emprenedoria va ser i és una de les millors experiències de la meva vida i ho aconsello totalment, tant a nivell de satisfacció personal com per l’impacte que els joves poden tenir en el canvi social que necessita el nostre país.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*