Entrevista a Jordi Villà i Freixa, vicerector de recerca i professorat de la Universitat de Vic

Entrevista a Jordi Villà i Freixa, vicerector de recerca i professorat de la Universitat de Vic

Jordi Villà i Freixa és doctor en química per la Universitat Autònoma de Barcelona. Està especialitzat en el desenvolupament dàplicacions per a la simulació molecular i de models informàtics biomèdics. És autor de més de 50 articles científics a revistes indexades i ha participat en diversos projectes de recerca. Des de l’any 2014 és Vicerector de Recerca i Professorat de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

L’any 2011, va cofundar l’empresa aScidea Computational Biology Solutions SL, especialitzada en genòmica i serveis bioinformàtics. aScidea dóna suport i treballa per a empreses clíniques i indústries biofarmacèutiques de la que va marxar al cap de dos anys.

Què el va portar a crear a ser cofundador de aScidea Computationa Biology Solutions?

Jo sóc un acadèmic lleugerament atípic. Valoro enormement la generació de coneixement pel coneixement, ja que és la base dels desenvolupaments posteriors i  la capacitat que el món extern a l’acadèmia té d’assumir riscos i, enmig d’una economia de mercat, construir realitats. Sempre havia volgut explorar la manera de connectar ambdós móns, des del respecte mutu i el reconeixement de la gran tasca que realitza cadascun. Sovint simplifiquem titllant de recerca bàsica tot allò que no comprenem perquè no dóna rèdit immediat, i de recerca aplicada allò que fa que avanci el PIB, però no ens adonem que és molt més rellevant fer avançar la societat com a un tot, i per a això es necessiten tant l’una com l’altra, en el seu sentit ampli que no menysté en res els aspectes socials.

Què cal tenir per ser un emprenedor científic?

Cal tenir respecte per qui genera el coneixement i pel valor dels diners. En les meves classes sempre comento que un emprenedor és aquell que sap el cost de cada euro que s’inverteix o es genera. És per això que sovint sobta el posicionament simplista d’alguns sectors de la societat que menystenen l’empresari com aquell a qui, simplement, se li pot anar a demanar diners quan té una idea. L’emprenedor lluita a cada moment pel què assoleix amb immens esforç, sovint arriscant tot allò que té per perseguir el somni de crear valor.

Vosté es considera un científic emprenedor o un emprenedor científic?

Em considero un científic que mira d’entendre els seus companys d’empresa. Per altra banda, em considero un emprenedor perquè m’atrau generar noves idees i veure-les créixer durant un temps prudencial. Després, preferixo seguir nous reptes. El que segur que no em considero és algú que valori més l’estatus en què es troba que no pas el què es podria trobar. Per això, si m’haig de limitar a respondre un o l’altres, sóc un científic (substantiu) emprenedor (adjectiu).

Perquè una spin-off?

Una de les virtuts dels emprenedors de base científica i que els fa, sovint, triomfar és el seu coneixement profund de la problemàtica que enfronten. No han d’estar sols, perquè és fonamental compartir projecte emprenedor amb companys que tinguin el cap ben endreçat en aspectes formals, financers, comercials, etc. Ara bé, és clau que existeixi el coneixement, perquè sempre és més simple convèncer un client de les bondats de quelcom que un mateix ha generat que no pas explicar-ho d’oïdes. És per això que una spin-off et dóna l’opció de traslldar directament el teu coneixement a la pràctica.

Què pesa més a l’hora de crear una spin-off? La recerca, la innovació i la transferència de coneixement o l’emprenedoria?

És fonamental tenir esperit emprenedor. La no aversió al risc és l’altre component important, que va lligat amb l’anterior. Aquí és on un ha de prendre una decisió. Els meus socis tenen tota la meva admiració, perquè a més tenir aquestes aptituds, desenvolupen una feina ingent que ha fet que l’empresa avanci. Estic molt content d’haver participat de la creació d’aScidea (nom que em voltava pel cap des de feia més de 10 anys i que va ser una de les poques aportacions reals meves que encara incorpora l’empresa) i també d’haver-la deixat en un moment en què els meus socis estaven amb plena capacitat de tirar-la endavant. Constituir una spin off va ser una gran experiència i un molt bon aprenentatge. Em fa reconèixer molt més l’esforç d’altra gent i no parlar de manera frívola de temes que desconec.

Quins actors van intervenir en el procés de creació de aScidea?

En aquell moment va confluir la meva curiositat per generar una empresa amb l’empenta real de tres companys socis, més joves que jo, amb qui compartíem ingenuïtat i poc més. Ells van treballar de valent en el projecte i jo vaig tenir un rol més conservador per la meva còmoda posició de professor universitari. Ells van ser els veritables emprenedors i jo vaig aproendre molt de la seva empenta i capacitat de sacrifici. La universitat en la què jo treballava, la UPF, va tenir un rol central en acompanyar-nos en el procés de creació de l’empresa. Tot va succeir en un moment en què la pròpia universitat començava a desenvolupar la seva estratègia de creació d’spin-offs, i nosaltres, amb les nostres problemàtiques particulars, vull pensar que vam ajudar a posar alguns mecanismes a lloc. Finalment la UPF no va participar en l’empresa per algunes diferències entre les parts que noi ens van fer arribar a un acord, però tot i així el seu rol cedint-nos un espai a l’edifici de viver d’empresa del carrer Almogàvers va ser un molt fort impuls.

Us va ser complicat de trobar inversors?

Els primers anys, mentre jo encara n’era soci, va ser complicat trobar recursos perquè la nostra aposta era de fer servei, i no un nou valor tecnològic o científic. En aquestes circumstàncies els inversors veuen menor retorn i per tant l’empresa desperta menys interès. Tot i així, els meus socis han aconseguit en els darrers anys fer avançar l’empresa, incorporant nous productes i serveis que els han fet molt més atractius als inversors.

Qui són els vostres principals clients?

L’empresa es dedica ara mateix a un ampli ventall de productes i serveis, tots vinculats amb la genòmica i les seves derivades. Camps com la cosmètica o el món agro competeixen amb les òbvies aplicacions en el camp de la biomedicina.

Quins mitjans feu servir per donar a conèixer la vostra activitat?

aScidea treballa molt el porta a porta, i la força comercial que dóna tenir un soci expert en l’àmbit. El seu mercat no és el públic general, sinó empreses especialitzades, que es troben en fòrums biotecnològics específics. Els socis han fet una gran tasca en aquest sentit i els avala un gran coneixement del mercat i de la tecnologia. Joventud (física i d’esperit) i ganes de tirar endavant són el seu fort, i aquest component humà és sovint més important que qualsevol pàgina web o xarxa social quan es tracta de demostrar coneixement i tenir professionalitat.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*