Entrevista a Miguel Ángel Bonachera, de AB-Biotics

Entrevista a Miguel Ángel Bonachera, de AB-Biotics

Entrevistem avui a en Miquel Ángel Bonachera, Conseller Delegat de la empresa AB-BIOTICS. L’empresa, pionera en Biotecnologia des de l’any 2004, té com objectiu el desenvolupament i la distribució de productes biotecnològics que ajudin a millorar la qualitat de vida i salut de la societat. Està dividida principalment en dues àrees: NEUROFARMAGEN, centrada en la elaboració d’estudis de farmacogenètica, i AB-BIOTICS INGREDIENTS FUNCIONALS, centrada en el desenvolupament de probiòtics (aliments amb bacteris vius addicionats que contribueixen a l’equilibri de la flora intestinal i potencien el sistema immunològic) i d’altres nutracèutics (aliments que proporcionen beneficis per la salut).

MIGUEL ANGEL

Miquel Ángel Bonachera

1. Podria explicar-nos breument la seva trajectòria, abans de fundar l’empresa?

Quan vaig acabar la carrera, al veure que les perspectives eren limitades, vaig decidir que primer volia aprendre anglès a l’estranger. Vaig contactar amb un grup de recerca que es dedicava principalment a fer chips de ADN i els hi vaig proposar d’anar al seu laboratori, encara que fos a rentar cubetes. M’interessava molt aprendre la seva tecnologia, era una bona manera d’aprendre anglès i també de millorar la meva experiència. Al cap de tres mesos d’estar allà em van oferir una beca, vaig estar un any i vaig voler tornar per crear un negoci amb la tecnologia i els coneixements que vaig aprendre allà. Vaig començar a escriure el pla de negoci, basat en chips de ADN aplicats a l’oncologia. És llavors quan vaig conèixer a en Sergi Audivert, el qual estava escrivint un pla de negoci relacionat amb els formatges, res a veure amb el que estava fent jo. En aquell moment teníem uns 24 o 25 anys i era complicat que, sent tant joves, tinguéssim molta credibilitat en el món empresarial. És per això que vam decidir començar a fer-ho junts.

2. En quin moment decideix fer una empresa?

Jo tenia nou anys quan ho vaig decidir! (riures). És un tema molt vocacional. Tot i que no era el meu món (els meus pares tenien un restaurant on jo els ajudava), tot això de les empreses ja m’agradava molt des de petit. Vaig estudiar bioquímica per què volia introduir-me al món de les ciències de la salut i després vaig fer totes les optatives orientades a econòmiques. Al tornar d’Estats Units vaig començar empresarials, al segon any vaig crear la empresa i em van agafar a ESADE per fer el MBA (màster en direcció i administració d’empreses). La feina la gaudíem molt, tot i que va ser dur; quan crees una empresa tens la incertesa de si et sortirà bé o malament, s’ha de lluitar i treballar molt.

3. Quins primers passos veu seguir?

 Vam contactar amb en Buenaventura Guamis, catedràtic de Tecnologia dels Aliments de la Universitat Autònoma de Barcelona, i vam començar a orientar el nostre projecte a la universitat. Vam buscar ajuts públics que incentivaven la creació d’empreses de base tecnològica (anomenat en aquell moment “capital concepte“). Vam invertir diners i ens vam iniciar d’una manera molt normal: amb un projecte, amb il·lusió i amb el suport de gent de prestigi de la universitat…però encara amb tot el camí per fer.

4. Qui va invertir en la empresa?

Als inicis nosaltres vam ser els únics inversors. Disposàvem de dos crèdits personals i dels incentius que havíem aconseguit. Teníem diners per “començar a fer algo”; i vam començar a vendre el nostre producte.

5. Com estava organitzada la empresa als seus inicis?

Al començament vam focalitzar l’estratègia comercial orientada als formatgers; intentàvem diferenciar el formatge en base als cultius microbians que s’hi afegien. Tot i que vam elaborar un estudi de mercat gran i vam plantejar moltes coses en aquell moment, no ho vam aconseguir vendre. Al veure que no funcionava vam decidir reorientar la empresa, moltíssima gent ens va ajudar en el procés. Vam centrar-nos llavors en els probiòtics, vam anar a buscar microorganismes a tot el món, vam començar a fer les nostres pròpies soques… Al final, a base ‘d’ anar-te caient i tornant-te a aixecar’ vas fent el teu camí.

6. I com ha evolucionat fins ara?

Durant tot el procés la empresa ha estat molt modelable. Al 2010-2011 teníem quatre divisions: una divisió de serveis, on es desenvolupaven productes per la indústria farmacèutica, la divisió de probiòtics, la divisió de genètica i una divisió de farmacologia, on estàvem desenvolupant un fàrmac oncològic. Més endavant vam decidir simplificar la nostra estructura: vam vendre la divisió de serveis i també el negoci en farmacologia, del qual vam fer una spin out i la vam convertir en una empresa diferent, finançada amb fons de capital risc. Arriba un moment en que necessites focalitzar-te i orientar-te cap a una determinada banda. Actualment la empresa consta de dues divisions clares: genètica i probiòtics. De fet, també hem obert una línia de negoci aplicada a l’ús del probiòtic, on es combina la genètica amb les bactèries i fem el que se’n diu metagenòmica: es tracta de modelar el microbioma per aconseguir una millora en salut en determinades malalties.  Això és “trending toppic” en el món de la medicina avui en dia: al nostre cos hi tenim entre 3 i 10 cèl·lules procariotes (bacteris) per cada cèl·lula eucariota…som més bacteris que persones! En aquest sentit, tot això ho dominem.

7. Teníeu alguna patent en el moment de fundar la empresa?

No. La base tecnològica que li vam donar va ser limitada. Poc després, junt amb un laboratori de la Autònoma, vam desenvolupar una sèrie de patents amb alguns dels probiòtics que ja teníem…. tot allò dels formatges i la genètica oncològica va quedar enrere. Les empreses també s’han d’adaptar a l’entorn.

8. Quin consell donaries a algú que volgués iniciar una empresa?

El millor, si formes part d’un grup de investigació, és fer el màxim de feina possible des de la universitat. En la gestió financera d’un projecte empresarial, quant més madur i més treballat està el producte o la tecnologia, millor. Això és crític; les universitats estan plenes de idees i de projectes de recerca. Cada investigador té les seves línies, cada fons I+D que es destina a les universitats acostuma a generar idees. Es tracta d’agafar un coneixement, protegir-lo per patent (molts cops la universitat fa el primer pas) i finançar-ho amb fons de capital risc. Al final, el que busques és diferenciació, exclusivitat i un equip directiu confiable; en aquest sentit qualsevol empresa la construeixes igual: amb un bon equip directiu i amb una base tecnològica sòlida, protegida per patent.

 

 

Pàgina web de AB-BIOTICS: http://www.ab-biotics.com/about-us/overview.html

Descarregar document pdf de la versió extensa de l’entrevista: ENTREVISTA_MIQUEL ANGEL BONACHERA

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*