Alba B. Rosado: “Hem d’entendre l’emprenedoria com habitual i natural, no excepcional”

Alba B. Rosado: “Hem d’entendre l’emprenedoria com habitual i natural, no excepcional”

L’Alba B. Rosado és enginyera en telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya, i sòcia co-fundadora de ProtoPixel, una agència especialitzada en el disseny d’il·luminació interactiva. En aquesta entrevista ens parlarà del procés de transferència de tecnologia, a partir de l’experiència acumulada en prop de deu anys d’assessorar equips de recerca punters.

En primer lloc, Alba, voldríem saber una mica més de tu. Podries destacar-nos aquells aspectes que consideris més rellevants de la teva trajectòria professional?

A nivell de formació, vaig estudiar enginyeria en telecomunicacions a la UPC i després he fet alguns postgraus relacionats amb la gestió de gestió de projectes de recerca i aspectes empresarials de la ciència. Poc temps després d’acabar la universitat vaig començar a treballar en una consultora focalitzada en la consecució de finançament públic pel desenvolupament de projectes de recerca a nivell nacional i europeu.

A continuació vaig passar a formar part d’un grup de recerca, el Music Technology Group (MTG) de la Universitat Pompeu Fabra, amb l’encàrrec de maximitzar l’impacte associat als resultats de la recerca que feia el grup i aconseguir més recursos i finançament a través de projectes competitius i de transferència de tecnologia, i així poder continuar desenvolupant les diferents línies de recerca.

En paral·lel, amb alguns col·legues vam crear una empresa de base tecnològica anomenada ProtoPixel, especialitzada en projectes singulars que requereixen el control de grans infraestructures lumíniques o disseny d’interacció avançada, i que recentment ha llençat el primer producte al mercat.

Finalment, fa poc més d’un any em vaig unir a l’equip de transferència tecnològica del ICFO, on em dedico a promocionar la recerca que fem en grafè a través de diferents iniciatives, com la Graphene Flagship i la càtedra que tenim amb la GSMA.11

Què va decidir-te a dirigir les teves passes cap a la transferència tecnològica i la seva gestió?

Per una banda, el fet que la meva trajectòria professional hagi estat tan vinculada a l’ecosistema de recerca públic i els projectes competitius va fer que molt aviat prengués consciència del compromís (i obligació) dels investigadors per generar impacte a partir dels resultats de la recerca que desenvolupen.

D’altra banda, és molt gratificant treballar en recerca aplicada i tenir l’oportunitat de formar part de projectes empresarials des de la llavor, veure com arrenquen les iniciatives, evolucionen i, amb molt d’esforç i una mica de sort, es consoliden. A més, estàs a l’avantguarda tecnològica, i alhora mantens connexions i relacions estables amb l’entorn empresarial.

Des del teu punt de vista, què creus que caracteritza a un investigador (o grup de recerca) que decideix implicar-se en un procés de transferència de coneixement i crear una empresa basada en la seva recerca?

Els investigadors que he conegut que han format part de processos de transferència tenen capacitat de lideratge i visió estratègica que els permet identificar actius i la proposta de valor relacionada, així com establir vincles de confiança amb entitats i/o col·legues interessats en l’explotació d’aquests resultats.

En el cas concret dels investigadors que decideixen crear una empresa i acaben formant-hi part, habitualment són persones inquietes, que no tenen por d’assumir riscos i per tant poden saltar a l’empresa en algun moment. Un requisit fonamental és el fet de tenir un coixí econòmic què et permeti viure amb un salari baix i habitualment inestable. A més, habitualment l’expert tecnològic o líder a nivell de coneixement no serà la persona que faci tasques de CEO o gerent de l’empresa, ja sigui perquè no reuneix les aptituds necessàries, o perquè no es pot dedicar a temps complet.

En relació a això que comentes, habitualment es fa la reflexió que els investigadors catalans (i espanyols, per extensió) no mostren gaire interès per convertir-se en emprenedors. És això real, o creus que ja podem qualificar-lo de mite? Quina és la teva experiència?

A Catalunya tenim centres de recerca punters a nivell mundial, i n’hi ha molts indicadors que així ho demostren, com per exemple el retorn a nivell de finançament aconseguit els últims anys. Alhora també tenim alguns punts febles a millorar, amb universitats amb necessitats urgents de renovació, un percentatge del col·lectiu docent universitari que no fa recerca i un sistema d’avaluació acadèmica que pressiona massa els investigadors per tal que publiquin en revistes d’impacte, però que no promou amb la mateixa intensitat que facin transferència de tecnologia i coneixement. Òbviament aquests aspectes no ajuden a fomentar un entorn propici a la innovació i emprenedoria.

En el meu cas particular he tingut la sort de treballar en entitats públiques molt actives a nivell de transferència. En el cas de l’MTG, han sorgit tres empreses del grup, i també manté relacions estables amb diferents empreses. Així mateix a l’ICFO, tot i que es treballa en ciència més bàsica, també compta amb diferents experiències exitoses a nivell empresarial, i col·labora de manera habitual amb empreses. De fet, hi ha empreses que patrocinen laboratoris especialitzats en una determinada temàtica a canvi d’una accés preferent als resultats.

Moltes de les empreses sorgides de l’àmbit més acadèmic són de mida petita, malgrat aportin un valor afegit important al seu sector de treball. Això fa que la majoria de les vegades no siguin gaire conegudes pel gran públic. Creus que fomentar la difusió d’aquests casos entre la societat ajudaria a que sorgissin iniciatives similars per part d’altres investigadors?

Un dels motius pels quals crec que l’MTG ha tingut tant d’èxit a nivell de transferència és perquè el seu director promou que tots els membres del grup, incloent els estudiants de doctorat, siguin conscients que el coneixement i la tecnologia que estan desenvolupant és un actiu amb valor i els ajuda a identificar plans de sostenibilitat per la tecnologia, que poden anar des de l’obertura de codi font, fins a la generació de patents en el cas que la via d’explotació empresarial estigui clara.

En aquest sentit, la comunicació i divulgació científica són fonamentals per sensibilitzar i democratitzar l’accés al coneixement, així com per fomentar l’esperit curiós i qüestionador que tant sà i necessari és per la societat. Crec que els experts en divulgació científica tenen un rol clau per tal de poder explicar de manera entenedora els resultats de la recerca i la innovació empresarial.

I a banda de la difusió, quines accions creus que es podrien fer des de l’administració per afavorir el procés de creació d’aquest tipus d’empreses?

El sistema universitari s’hauria de renovar, tant a nivell de governança, com pel que fa al sistema d’avaluació acadèmic i la professionalització dels rols més relacionats amb la generació d’impacte com són els gestors, experts en techtransfer i divulgadors. Necessitem crear un entorn adient per la innovació, cultivant els anomenat soft skills que són tan necessaris en una empresa, i fomentant el pensament no convencional.

Ja per acabar, parlem d’educació. En els darrers anys, i com a un dels efectes de la crisi econòmica, s’ha apreciat un interès per part de les administracions educatives per fomentar l’esperit emprenedor entre els joves, introduint-lo com una matèria curricular més en l’etapa d’ensenyament obligatori. Quina és la teva opinió al respecte? Ho consideres necessari?

Considero que és una necessitat real, hem d’entendre l’emprenedoria com alguna cosa habitual i natural, i no excepcional. D’altra banda, la meva impressió és que la crisi ha fomentat que els joves sobrevalorin l’estabilitat econòmica, encara que sigui a cost de la passió per la seva professió. Això, juntament amb la por al fracàs, son dos aspectes que no afavoreixen la innovació. Les aules haurien d’esdevenir espais d’exploració pels joves, basats en la prova, l’error i l’encert, i l’aprenentatge que podem extreure de cada una de les tres accions.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*