Llibres i articles amb Toni Pou

Llibres i articles amb Toni Pou

Comencem la sessió passats per aigua, fet que ja comença a ser habitual els divendres. No per això amb menys il·lusió, no per això amb menys ganes!

De nou a les mans d’en Toni Pou, continuem primer amb alguns temes relacionats amb la sessió anterior, que tractava sobre l’escriptura de llibres.

Què hem de tenir en compte a l’hora d’escriure?

EL TO: Podríem definir-lo com el sentiment o la emoció des de la qual s’expressa el narrador. Això és summament important, ja que ens ha d’informar sobre l’estat emocional del narrador, ha d’impregnar tot el llibre. El to pot plasmar-se en dues o tres frases del text, hem de saber detectar el lloc de “concentració del to”. Després de fer un exercici basat en escriure un text segons el to que ens toca aleatòriament (tragèdia, curiositat, alegria, pessimisme, nostàlgia…) comprovem com és molt complicat posar-hi to a un tema, sobretot quan has de explicar-ho amb una emoció que el text no et transmet. S’ha de tenir molta tècnica, s’ha d’haver llegit molt. O sigui, hem de llegir molt (per aprendre’n i per infinitament més motius). I moltes vegades, el més fàcil és escriure amb el nostre to propi.

L’ ESTIL: Hi ha molts mites sobre l’estil. Generalment es parla de “posar adjectius”, “adornar el text”… Però l’estil és molt més que això. És com organitzes la història, és decidir què dius primer, què dius després i de quina forma ho dius. “L’estil no consisteix a guarnir la carn amb salsa de formatge o all i oli. És fer-la bullida, fregida o a la brasa”, ens exemplifica en Toni. Segons com utilitzis les paraules i com les ordenis pot canviar molt l’estil d’un escrit. S’ha de tenir clar que no és “decorar”, o al menys no això només. Està íntimament lligat a l’estructura del text.

PUNTS DE VISTA/PERSONA: Aquest també és un concepte important a tenir en compte a l’hora d’escriure, ja que si no es pot donar lloc a incoherències. Depenent del punt de vista, coneixerem unes o altres coses i està molt relacionat amb la persona verbal que fem servir. Com diu en Toni, és com una hipotèca. Hem de procurar decidir el punt de vista que volem utilitzar al començament, ja que un cop tenim el llibre avançat, si volguéssim canviar-ho hauríem de refer pràcticament el llibre sencer.

…. I dins el periodisme, com apliquem tot això?

Clàssicament, el periodisme ha de ser neutre i objectiu. Existeixen molts estàndards establerts sobre escriure sempre en tercera persona i des d’un punt de vista extern. Però el periodisme està evolucionant i cada cop més s’estan introduint tècniques narratives i literàries dins aquest àmbit. De vegades, a més a més, podem explicar un tema des de la perspectiva d’un personatge i això potser farà que resulti més proper i amè al públic.

VEU: Amb la veu, el narrador mostra com és i com veu les coses. És un pas més enllà del to. Mitjançant la veu et dones a conèixer i aportes la teva opinió. La veu es posiciona davant les situacions, transmet els valors d’aquell que està parlant. En Neil Gaiman, escriptor anglès, va dir “Tarantino és el millor escriptor Tarantino que hi ha”. I es que la veu és la conjunció del to, l’estil, el punt de vista i la persona. El global genera una veu clara, una personalitat.

Després de consolidar aquests conceptes i entendre la importància de tenir-los clars a l’hora de posar-nos a escriure, passem a la segona part de la sessió, relacionada amb l’escriptura d’articles.

esquema

Molts cops el periodisme s’associa erròniament a la informació. La cita que de forma comú s’atribueix a Orwell (en realitat no se sap exactament qui ho va dir) ho expressa de forma bastant radical: “Periodisme és publicar el que algú no vol que publiquis. La resta són relacions públiques”. D’aquí neix el  concepte de “periodisme orwellà”, relacionat amb la investigació, amb desvelar dades d’interès públic. El periodisme qüestiona, revela. Això ho podem distingir molt bé del fet de transmetre, simplement, algun tipus d’informació. Podríem entendre-ho com a “periodisme informatiu”, però existeix una diferència clara entre aquestes dues maneres d’exercir l’ofici. A més a més, com molt acertadament apunta l’escriptor i periodista Ryszard Kapuscinski, “quan es va descobrir que la informació era un negoci la veritat va deixar de ser important”. I es que actualment, molts cops té més valor econòmic la informació que no acaba de ser certa. Molts cops sabem que si publiquem alguna notícia tergiversant la informació de manera que soni més “sensacionalista” i impactant tindrem més èxit, tot i que no s’ajusti del tot a la realitat. Dins l’àmbit informatiu, és important documentar-nos respecte al que estem explicant i trobar les fonts de les quals estem extraient la noticia. Dins d’aquestes podem intentar trobar-hi informació valuosa i exclusiva i treure’n el màxim suc possible. Finalment, parlem de divulgació quan la nostra intenció és explicar un tema perquè l’entengui un públic generalitzat. El nostre objectiu en aquest cas és explicar continguts més tècnics de forma senzilla i entenedora, de manera que sigui accessible a la majoria de la població.

…I un dels temes que més ens interessa, com es relaciona el periodisme amb la ciència?

Habitualment, quan parlem de periodisme científic, ens referim a informació i divulgació. Tenim poc “periodisme” com a tal, en aquest àmbit. Existeix un gran debat respecte a la funció dels periodistes de cara a la ciència. Té el periodista una funció educativa/divulgativa? Ha de transmetre un valor específic de la ciència?. Estem d’acord en que el periodista no te cap obligació de posicionar-se ni d’educar a la població. Però també és cert, pensem, que depèn molt dels vincles que aquest tingui (o no) amb el món científic. Al cap i a la fi, gran part del que ens mou a l’hora de treballar son les nostres connexions personals i amb què sentim més o menys feeling. Ens plantegem també que, només amb el fet que es proporcionés més informació relacionada amb la ciència ja estaríem educant de manera indirecte i augmentant el nivell de cultura científica a la societat. Evidentment, això no només depèn de nosaltres…

Finalment, hem après que podem tenir diferents tipus de periodisme segons la forma. Hem parlat de periodisme narratiu que, com ja hem comentat anteriorment, consisteix en aplicar tècniques literàries a l’hora d’escriure sobre fets reals. També podem fer ús de recursos multimèdia, és a dir, integrar diferents mitjans (il·lustracions, entrevistes, textos…) en una web per aconseguir donar una visió global sobre algun tema.

Aquests son alguns dels articles (polèmics tots ells) que hem analitzat durant la sessió:

  • http://www.vozpopuli.com/next/gran-mentira-cerveza-saludable_0_959304283.html
  • http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/tv3-puigdemont-transformen-noticia-publireportatge-nature-5657462
  • http://www.lavanguardia.com/vida/20151126/30396057383/big-bang-einstein.html

Així doncs, un cop sabuda la teoria és hora de posar-se en matèria. És hora d’aprendre, a la pràctica, quina estructura ha de tenir un bon article:

TITULAR: El titular d’un article ha de cridar l’atenció. Ha de ser un text curt i que tingui força, relacionat amb el contingut i l’enfocament de l’article. El nostre objectiu és encuriosir al lector, mantenir el rigor però crear l’impacte necessari per a que aquest continuï llegint. Si, principalment volem que CONTINUI LLEGINT.

ENTRADETA: Ha de ser un text també curt (una o dues línies) i atractiu, que expliqui de què va l’article i per què és rellevant. Volem aconseguir explicar quin és el tema de l’article i per què té importància. Continuem lluitant per encuriosir al lector. Si, volem que CONTINUI LLEGINT.

INTRODUCCIÓ: A la introducció hem d’arribar al tema de l’article a partir d’un centre d’interès per al lector. Hem d’enfocar els punts clau de l’article des de la perspectiva del públic, hem de saber de quina manera el lector pot seguir interessant-se per CONTINUAR LLEGINT.

COS: És el contingut principal de l’article. Ha de tenir un fil argumental (continuïtat) per fer-ho més amè de llegir. Ha d’explicar de forma clara i atractiva la informació que volem transmetre. Genial, a aquestes altures ja tenim al lector gairebé comprat, només hem d’aconseguir que CONTINUI LLEGINT.

CONCLUSIÓ: La conclusió ha de englobar reflexions o consideracions generals sobre el contingut i la rellevància de l’article. Podem introduir perspectives de futur, impacte social, especulacions raonables, girs humorístics…Hem de transmetre una sensació de final i promoure l’aprofundiment i/o la reflexió. Si hem arribat fins aquí, però, enhorabona! el lector s’ho ha ACABAT DE LLEGIR!.

Finalment, doncs, només ens queda posar-ho a la pràctica i comprovar quines habilitats tenim per englobar tots els conceptes apresos i escriure un bon article. Sempre amb la mateixa filosofia… a fer s’aprèn fent.

COMMENTS (1)

  1. Pingback: Articles, amb Toni Pou – Comunicació i Cultura Científica

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*