Divulgació i difusió amb Juan Ignacio Pérez (Part2)

Divulgació i difusió amb Juan Ignacio Pérez (Part2)

Cultura, desenvolupament i llibertat

El desenvolupament científic i tecnològic va començar al segle XVIII amb la Il·lustració. Juan Ignacio, igual que David Deutsch, explica que aquest fenomen polític i filosòfic tan complex és el que ha permès un avenç tan ràpid de l’ésser humà. Durant la Il·lustració, l’ésser humà s’atreveix a qüestionar les teories científiques. La importància de la Il·lustració, rau en el fet de que incorpora la crítica com un element fonamental de la ciència. “Necessitem criticar i posar en dubte tot el que ens envolta, només així podrem progressar”. 

La idea de que la ciència és font de progrés ve donada per Francis Baconel coneixement és poder”. És el precursor de l’empirisme, considera que els científics han de ser abans que tot escèptics, i no acceptar explicacions que no es pugin provar mitjançant l’observació i l’experiència (empirisme). Bacon va passar a la posteritat per la seva teoria de la metodologia de la ciència que ha ajudat al desenvolupament de la investigació científica en molts àmbits i que trobem enregistrada a llibres seus com: El progreso del conocimiento, Novum Organum o De Augmentis Scientiarum. 

John Locke també era empirista i per tant considerava que el coneixement només es podia aconseguir a través de l’experiència. La ciència es basa en teories, explicacions i conjectures que fem sobre el nostre món. Les observacions i experiments només ens serveixen per comprovar o refutar les nostres teories, però mai han de ser la base del coneixement científic.

En el període de la Il·lustració també apareix la democràcia que, segons Juan Ignacio i com he pogut corroborar més tard, està fortament vinculada a la ciència. Hi ha varis punts claus de vincle entre aquests dos conceptes:

  • La ciència moderna és fruit d’una ideologia més lliberal, que va donar lloc als sistemes democràtics moderns.
  • John Locke, que com ja hem comentat era científic, també era polític i el seu pensament va influir molt en l’època que va acabar donant lloc a la independència dels Estats Units, moviment que va ser impulsat per persones pròximes a la ciència com B. Franklin i T. Jefferson.
  • Tenen uns valors comuns: depenen del desenvolupament econòmic, necessiten un sistema formatiu universal i de qualitat, un ambient de llibertat, capacitat per autocorretgir-se i reconeixement de la fal·libilitat humana.

Tenint en compte tots aquests paral·lelismes, podem considerar que existeix una certa relació funcional clara entre ciència i democràcia. Tot i que no es necessitin, es beneficien mútuament:

esquema

Ciència i democràcia, a més, comparteixen alguns valors o virtuts:

  • Optimisme: La resolució dels problemes és possible.
  • Tolerància: S’ha de donar oportunitats a les noves idees i dona’ls-hi la possibilitat de posar-les a prova.
  • Escepticisme: Només s’han d’acceptar les que passen la prova.
  • Humilitat: Qualsevol hipòtesis o resultat ha de poder ser contrastat.

Potser trobareu a faltar que parli de l’esquema tant fascinant que Juan Ignacio va fer de l’ecosistema de la divulgació científica, però hauria de fer un 3r post així que us deixaré la imatge resum amb els conceptes que van anar sortint i que trobo que parla per sí sola.

ecosistema-de-la-divulgacion1

Crec que amb aquesta primera classe tots hem descobert noves maneres de veure i concebre la ciència i hem après molt de Juan Ignacio Pérez, no només dels seus coneixements en la matèria, sinó de la seva dedicació i passió per la comunicació científica. Em va fascinar la quantitat d’activitats que La Càtedra de Cultura Científica de la Universitat del Pais Basc organitza a Bilbao i que podreu trobar amb més informació al blog “Cuaderno de cultura científica”.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*