Divulgació i difusió amb Juan Ignacio Pérez (part1)

Divulgació i difusió amb Juan Ignacio Pérez (part1)

Filosofant la ciència

Comencem la sessió debatent la pregunta que ens llença Juan Ignacio Pérez: Què és la ciència?

La ciència sorgeix de les ganes de saber. D’una manera més formal, podríem dir que la ciència ve donada per l’obstinació intel·lectual que fem per entendre el món natural i social. Molts cops la paraula ciència s’utilitza com equivalent a “teoria del coneixement” o “epistemologia de la ciència”.

Una de les coses que defineix la ciència és el fet que sigui fal·lible, ja que parteix de la fal·libilitat humana. Degut a que no podem assegurar que el que coneixem ho coneguem realment,  hem de contrastar els coneixements que adquirim. Això em recorda una mica a aquella frase tan famosa de Sòcrates: “Només sé que no sé res”.  Així doncs, podríem dir que la ciència és un conjunt de coneixements que varien, ja que es poden refutar i proposar de nous.

Juan Ignacio opina que no es pot assolir la veritat científica i ,de fet, jo també opino que en ciència podem arribar a acceptar conceptes o lleis, però no les hem de donar 100% per segures o correctes. S’ha de dubtar de tot, com deia Descartes.

Vaig trobar interessant la teoria de que les pressions selectives han fet que evolucionem però no ens han permès entendre millor el món, i pensar que els humans som els únics éssers capaços d’entendre’l, seria pretensiós. Com a contrapartida d’aquesta opinió, tenim el llibre que Juan Ignacio ens va recomanar de David Deutsch: El comienzo del infinito, on l’autor considera que la vida de l’ésser humà és important per l’Univers.

La pseudociència, per contra, és l’afirmació de successos i relacions causals, reals o no, que la comunitat científica considera inversemblants. A més, la ciència es basa en el consens ja que no tothom pot estar d’acord, és per això que també es pot considerar una “empresa col·lectiva”, una comunitat on ens necessitem els uns als altres per avançar.

Un cop definit el concepte ciència i els diferents tipus que existeixen, comentem les diferents maneres que hi ha de fer ciència.

Podríem dir que existeixen 4 maneres:

  • Especulativa: És la ciència més reflexiva. La ciència teòrica que no precisa dur a terme experiments o si més no, no s’espera que siguin duts a terme per la mateixa persona que fa l’especulació. Com Einstein.
  • Observació: Consisteix en fer deduccions observant la naturalesa. Com Darwin.
  • Recopilació sistemàtica de dades.
  • Experimentació: Es tracta d’una observació provocada. Com Galileu.

A més de la ciència i la pseudociència (que no pretén seguir el mètode científic), existeix la denominada ciència patològica i el frau.

Joaquín Sevilla, professor i científic, va donar a conèixer aquest nou concepte de “frau científic” en unes xerrades que va impartir al curs d’estiu: “Los demonios de la ciencia: Educando en (con)ciencia”.

Segons Joaquín Sevilla, hi ha dos tipus de mala ciència: en el cas de que l’avenç científic sigui mogut pel desig del descobriment i per tant es realitzi una mica allunyat del llindar de lo acceptable, es denomina ciència patològica. L’objectiu ens impedeix jutjar racionalment els resultats i tendim a afavorir-los. Per contra, quan existeix una pressió professional i se salta el llindar a consciència, parlem de frau. Molts cops, aquest ve incentivat per la pressió que exerceixen els organismes finançadors de la investigació.

En tots dos casos, els resultats no s’aconsegueixen reproduir i els articles han de ser retirats.
(Trobareu aquesta informació ampliada i més, a l’enllaç “Fraude científico” i “How to make more published research“).

Per tancar aquesta primera part de la classe, vàrem estar debatent sobre lo fonamental que s’ha fet publicar articles i les limitacions o debilitats que això comporta.

Avui dia el que no es publica no existeix. El sistema establert, castiga els resultats negatius i està molt condicionat pels positius. És fonamental publicar el que es descobreix perquè altres puguin progressar, però alhora, seria convenient que trobéssim un mètode que ens permetés també donar a conèixer els experiments erronis, per no tornar a cometre els mateixos errors.

 

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*