Divulgadores globals

Divulgadores globals

woman-3509149_1280

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència publiquem una sèrie de tres articles dedicats a dones divulgadores

Més enllà de les quatre divulgadores de les quals vam parlar al post anterior, en trobem moltes altres de gran importància en el món de la comunicació científica. Com també passa amb les científiques, històricament algunes d’elles van treballar a l’ombra d’un altre científic o comunicador, sense gaudir del mateix reconeixement.

Emilie de Châtelet (1706)

Emilie_Chatelet_portrait_by_Latour

Matemàtica i física francesa. Va traduir al francès els Principia (Principis Matemàtics de la filosofia natural) de Newton. La versió original estava escrita en llatí i resultava difícil de comprendre. Ella, no només la va traduir, sinó que en va fer una versió comentada que facilitava la seva lectura i comprensió. De fet, la seva versió va servir per difondre l’obra de Newton a l’Europa continental. També va divulgar sobre altres conceptes matemàtics com ara el càlcul diferencial o integral.

Membre de l’alta noblesa, els seus salons eren sovint escenari d’acalorades discussions sobre els darrers esdeveniments científics.

Us deixem un petit extracte de Madame Châtelet i les seves seguidores a Instagram (un projecte de l’ICMAB-CSIC); una lectura dramatitzada que simula una de les trobades als salons de la marquesa per on van passant dones sàvies de la història de la ciència.

Marie-Anne Pierrette Paulze-Lavoisier (1758)

800px-David_-_Portrait_of_Monsieur_Lavoisier_and_His_Wife_(cropped)

Si Antoine Lavoiser és el pare de la química moderna, Mari-Anne Lavoisier n’és la mare. Tots dos van formar l’equip de científics que va començar a deixar enrere l’alquímia per començar a donar forma al que seria una química racional i exacta, basada en l’evidència i la mesura.

La seva tasca dins l’equip consistia a documentar els experiments que realitzava el seu marit, escriure protocols i recollir els resultats de forma metòdica. A més, Marie-Anne complementava les explicacions dibuixant diagrames i esquemes dels aparells que utilitzaven (aquí en trobareu molts exemples). La seva formació com a pintora va fer que excel·lís en aquesta tasca, convertint-se, potser, en una de les primeres il·lustradores científiques en temes químics. Tot i que es va encarregar també d’editar i organitzar les publicacions, en elles no hi trobareu pas el seu nom.

Després de l’execució d’Antoine (acusat de traïdor a la pàtria durant la revolució francesa) Marie-Anne va seguir treballant, aconseguint publicar ella mateixa els últims resultats de la parella.

traitlmentairede02lavo_0359

Esquema d’un calorímetre de gel

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Rachel Carson (1907)

Rachel-Carson

Biòloga marina estatunidenca. Va contribuir a la creació de la consciència ambiental moderna.

L’any 1935 va començar a treballar en l’Administració de Pesca i Vida Salvatge, primer escrivint guions de ràdio per a un programa educatiu i més endavant com a editora científica (arribant a ser editora en cap). També redactava fulletons sobre conservació i recursos naturals. En el seu temps lliure va començar a escriure una sèrie d’articles i llibres sobre l’oceà. L’èxit de les seves publicacions li va permetre deixar la feina a l’administració per dedicar-se exclusivament a escriure llibres de divulgació. De totes les seves obres se’n desprèn la idea que, a diferència dels altres animals, els humans tenim la capacitat d’alterar la natura. En alguns casos, de forma irreversible.

Alertada per científics, la Rachel va començar a investigar l’ús dels pesticides per part del govern i de la indústria. Es va adonar que molts altres insectes (no només els considerats perjudicials) també desapareixien pel seu ús, que per efecte acumulatiu, també afectaven altres espècies. Fruit de la seva investigació, l’any 1962 va publicar Primavera Silenciosa, posant-se en contra, tant el govern, com la indústria química, que l’acusaven d’alarmista (i fins i tot de comunista). Als Estats Units, Primavera Silenciosa encara es considera un dels llibres més influents del segle XX.

Tant la seva obra com el seu testimoni davant del congrés (reclamant noves polítiques que protegissin la salut humana i el medi ambient) van ser determinants en la creació de l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units.

 Jane Goodall (1934)

Jane_Goodall_2015

Probablement, la més coneguda de totes. Tot i néixer a Londres, va créixer al sud d’Anglaterra, envoltada d’animals. Va iniciar la seva carrera investigadora estudiant el comportament dels ximpanzés (i altres espècies) a l’Àfrica. Una investigació que va revolucionar la comunitat científica i va fascinar a tot el món, gràcies als documentals fets amb National Geographic, entre d’altres. És doctora honoris causa per més de 45 universitats a tot el món, ha publicat més de 26 llibres, innumerables articles científics i ha realitzat més de 20 produccions per al cinema o la televisió.

L’any 2018 National Geographic va estrenar un documental amb imatges inèdites sobre la seva vida i recerca.

Lynn Margulis (1938)

Lynn_Margulis

 

Biòloga estatunidenca. Va desenvolupar i defensar la teoria que explica l’origen de les cèl·lules eucariotes per la incorporació d’una cèl·lula dins una altra (simbiogènesi). Va ser una gran divulgadora i una escriptora molt prolífica, amb llibres com Microcosmos o ¿Què és la vida? Les seves lliçons i xerrades sempre atreien molt de públic, participant sovint en trobades a universitats, centres de recerca o museus.

A la següent conferència la Lynn explica la hipòtesi Gaia, que postula que el clima, la vida i la geologia actuen de forma conjunta i s’autoregulen tendint a l’equilibri. La Lynn treballava en aquesta hipòtesi juntament amb el químic James Lovelock, el primer que la va desenvolupar.

Ann Druyan (1949)

637px-Ann_Druyan_Accepts_Peabody_Award_for_COSMOS_A_SpaceTime_Odyssey

Activista, escriptora, guionista i productora audiovisual especialitzada en divulgació científica i cosmologia. Va ser la directora creativa del projecte Missatge Interestel·lar Voyager de la Nasa (també anomenat “Disc d’or de les Voyager”). Les dues sondes Voyager, que actualment viatgen per l’espai interestel·lar, contenen una mena de “càpsula del temps”. Cadascuna porta un vinil amb “Sons de la Terra”; música, imatges i sons d’arreu del món, amb l’esperança que algun dia siguin escoltats per alguna civilització extraterrestre.

Va ser en aquest projecte que l’Ann va conèixer Carl Sagan, amb qui més endavant es casaria i treballaria en la sèrie Cosmos: un viatge personal, coescrita entre tots dos. L’Ann també és la creadora, productora i escriptora de la seqüela de la sèrie, Cosmos (2014).

Al següent extracte del podcast Radiolab, l’Ann explica com van decidir incloure sons produïts pel seu propi cos (ones cerebrals i batecs del cor entre d’altres) en els discos de les Voyager.

Mary Roach (1959)

Mary_Roach_in_Zero_Gravity

Escriptora americana especialitzada en divulgació científica i humor.

Els primers anys de la seva carrera va treballar com a escriptora freelance, a més de formar part del departament de comunicació del Zoo de San Francisco, on va escriure les seves primeres històries sobre temes científics. Anys després es va proposar escriure el seu primer llibre Stiff: the curious lives of human cadavers.

Segons explica ella mateixa, sempre ha escollit la ciència com a temàtica principal dels seus llibres perquè, quan treballava com a periodista les històries sobre ciència sempre li semblaven les més interessants.

Els seus llibres parlen de cadàvers, la vida després de la mort, el canal digestiu humà o la vida a l’espai. És coneguda per l’exhaustiva recerca que realitza sobre cadascun dels temes que tracta, arribant a l’extrem d’experimentar amb el seu propi cos (i el del seu marit) pel llibre Bonk: the curious coupling of science and sex.

A la següent Ted Talk, parla sobre curiositats relacionades amb l’orgasme humà estudiades per la ciència.

Dianna Cowern – Physics girl (1989)

Youtuber i comunicadora científica, especialitzada en educació. Recorda que el seu primer èxit “professional” va ser guanyar un concurs per dissenyar la coberta del llibre del curs escolar. Ho va fer amb una pintura sobre exoplanetes i el cosmos, la primera vegada que recorda apreciar la bellesa de combinar ciència i art.

Física de formació, Neil deGrasse Tyson va fer que s’interessés en la comunicació científica. Va començar a penjar vídeos a Youtube amb l’objectiu d’aconseguir que més noies s’interessessin per la ciència. D’aquesta manera va crear Physics girl, el canal de Youtube que li va permetre dedicar-se a comunicar ciència (va ser la coordinadora de divulgació al Centre d’Astrofísica de la Universitat de San Diego) i amb el que ha guanyat premis com el de la fundació Alan Alda. Actualment, dedica tots el seu temps al seu canal de Youtube, amb el suport dels Estudis Digitals de la PBS (televisió pública estatunidenca). Els seus vídeos acumulen més de 78 milions de reproduccions i 1,5 milions de seguidors.

Eugenia Cheng

EugeniaCheng_PhiBetaKappa_EnLightningTalksChicago2016_(cropped)

Matemàtica i pianista britànica. Obstinada a lluitar contra la fòbia a les matemàtiques, sovint utilitza analogies pastisseres per apropar les matemàtiques al públic general. Fins i tot va aparèixer com a convidada al show d’Stephen Colbert, on presentava el seu primer llibre How to bake pi. En un dels seus articles més coneguts, analitza quina és la quantitat perfecta de crema que s’ha d’untar sobre un scone (dolç típic britànic).

Té un sentit de l’humor molt personal, un dels seus crits de guerra és “I’m a mathematician, not a calculator!”. Al següent vídeo, proposa un repte matemàtic a l’altura de John McClane (La Jungla de Cristal).

I amb aquesta copa de vi acaba el segon article dedicat a dones divulgadores. Demà publicarem el tercer i últim de la sèrie.

 

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*