Quatre divulgadores que hauríem de reconèixer (una història real)

Quatre divulgadores que hauríem de reconèixer (una història real)

Núria Jar, Eva Pellicer i Bea Cantero conversant sobre gènere i ciència.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència comencem una sèrie de tres articles dedicats a dones divulgadores

RECREACIÓ: Escenari, Casa de la Convalescència, Vic, jornada inaugural de la tercera edició del postgrau de comunicació científica UVic-Eduscopi. A la pantalla es mostren quatre fotografies de divulgadors científics. Entre ells, Carl Sagan. Una alumna acaba de reconèixer davant de tota la classe que no sap qui és.

EDUSCOPI: No saps qui és Carl Sagan!!!?
ALUMNA 1: Eh, ehhh, no…
EDUSCOPI: (posant-nos la capa de Capità #SciComm*) Bé, haurem de posar-hi remei! No et preocupis que a finals de curs estaràs al dia del Who’s who en comunicació científica.

A continuació, Núria Jar, la tercera ponent de la xerrada sobre perspectiva de gènere en ciència, mostra quatre fotografies de dones divulgadores.

NÚRIA JAR: Algú en reconeix alguna?
ALUMNA 2: Mmmm, aquesta és la Clara Grima
NÚRIA JAR: Molt bé! Alguna altra?
NINGÚ: (…)
EDUSCOPI: Ehhh…
ABSOLUTAMENT NINGÚ: (…) (…)
EDUSCOPI: (…) (…) (…)
ALUMNA 1:  (carregada de raons) I això és normal? Vosaltres no hauríeu de reconèixer les dones divulgadores?
EDUSCOPI: (ens traiem lentament la capa de capità #SciComm, mentre Clara Grima ens mira des de la pantalla amb el somriure congelat). Bé, haurem de posar-hi remei…

Com en moltes altres matèries, històricament, mai no hi ha hagut suficients focus apuntant cap a la feina de les dones que expliquen ciència. Però elles hi són! En aquest post volem posar remei a la nostra ignorància i descobrir la feina de les altres tres dones que es trobaven a la pantalla aquell dia (sense oblidar-nos de la Clara Grima, per descomptat!).

Emily Graslie (@Ehmee)

Imatge Wikimedia (Keilana)

Durant la carrera va començar a il·lustrar espècimens al museu d’història natural de la Universitat de Montana. D’aquesta manera, pensava aconseguir els 3 crèdits que li quedaven per acabar la carrera de Belles Arts.

I ja no hi va haver marxa enrere.

Es va enamorar dels continguts del museu i de tot el coneixement que amagaven. Una de les coses que més la va sorprendre va ser que el museu no estigués obert al públic. Amb la intenció de redirigir la seva carrera, va començar a estudiar museística i a treballar com a voluntària al museu. Paral·lelament, mostrava els continguts del museu a Tumblr, aconseguint un gran nombre de seguidors i cridant l’atenció de medis locals.

Després d’una col·laboració amb Hank Green (un dels creadors de Crash Course i SciShow), ell li va proposar que obrís el seu propi canal de youtube dins de la seva xarxa de canals educatius. I així és com va començar The Brain Scoop, un canal educatiu on es dedicava a explicar els continguts del museu. Va tenir especial rellevància la sèrie de vídeos sobre la troballa d’un llop mort a Montana. El capítol on es comença la dissecció del llop (millor no el mireu a l’hora de dinar) té més d’un milió de visualitzacions!

El juny de 2013, el museu Fields de Chicago (també d’història natural) li va oferir la possibilitat que fes la mateixa feina amb les col·leccions del museu. Així és com l’Emily va esdevenir la primera Corresponsal en cap de Curiositats del museu.

Aquest altre vídeo explica com s’ho fan al museu per munyir les formigues bala, un dels insectes amb la picada més dolorosa (comparable al dolor d’un tret).

Com a reconeixement per la seva feina com a educadora, l’Emily fins i tot té una espècie de papallona al seu nom, la Wahydra graslieae.

Angela Saini (@AngelaDSaini)

Angela_Saini_photo.jpeg

«Si alguna vegada has sigut un d’aquells adolescents setciències, ja deus saber que et pots arribar a sentir ben sol. Si, a més, ets xica, et deus haver sentit més sola encara»

Aquest és un extracte de la introducció del segon llibre d’Angela Saini, del qual en parlen en aquesta entrevista que li va fer Mètode l’any passat. Periodista científica britànica, amb formació en ciències i enginyeria; l’any 2018 va ser escollida una de les periodistes més respectades del Regne Unit. Ha treballat per la BBC (ràdio i televisió), la revista Science, The Guardian i National Geographic, entre d’altres.

És autora de tres llibres:

El seu tercer llibre, Superior, se centra en com la ciència s’ha enfrontat a la qüestió de la raça. Hi denuncia com actualment a alguns camps de la ciència encara persisteixen les idees de la ciència racial, tot i no tenir cap base biològica. Sobre aquest tema gira també la sèrie documental produïda per la BBC: Eugenics: Science’s Greatest Scandal.

Un dels últims documentals que ha fet per la BBC4 (radio) ha estat The Misinformation Virus on investiga perquè les informacions científiques falses s’estenen més ràpidament que les certes a les xarxes socials.

 Bethany Brookshire (@BeeBrookshire)

Bethany_Brookshire 3

Mentre aconseguia el seu doctorat en fisiologia i farmacologia, va començar a escriure sobre ciència com a bloguera sota el pseudònim SciCurious. Més endavant, durant el seu postdoctorat a la Universitat de Pensilvània, va fer servir les xarxes socials per parlar sobre el cervell i malalties psiquiàtriques.

Com explica ella mateixa en aquest vídeo, a partir de 2013 va començar a escriure amb el seu nom. Actualment treballa per Science News i Science News for Students, una revista digital sobre recerca científica per a nens i nenes entre 9 i 14 anys, on té el blog Eureka!Lab. També presenta el podcast Science for the people, on entrevista científics i comunicadors científics sobre temes d’actualitat en ciència. L’any 2016 va contribuir a l’edició del llibre “Science blogging: The Essential Guide”.

Un exemple de la seva gran capacitat narrativa el trobareu a la història de la Carrie (A perfect mentor) que va explicar fa uns anys a Story Collider, un podcast que mostra la part més humana de la recerca i la ciència. Explica com de perduda es va sentir quan va començar el doctorat i com de feliç la feia haver trobat una mentora.

El maig passat el MIT li va atorgar una de les deu beques Knight per a periodistes especialitzats en ciència.

Clara Grima (@ClaraGrima)

WhatsApp Image 2020-02-08 at 14.57.35

Matemàtica i divulgadora. Segons explica ella mateixa, va començar a explicar ciència per respondre les preguntes que els seus fills li feien sobre la seva feina i que ella va començar a publicar al seu blog personal. Més endavant, va col·laborar amb el blog infantil Pequeño Libro de Notas, explicant contes que introduïen diferents conceptes matemàtics (o matemàtiques disfressades de contes) a Mati y sus mateaventuras, publicant també el llibre Hasta el infinito y más allá.

L’èxit de les aventures de la Mati la va portar a col·laborar amb medis com Naukas, CienciaXplora, Eldiario.es o Jot Down, on ha divulgat matemàtiques per a diversos públics. També ha explorat altres formats, com cara les xerrades (a Naukas a Desgranando Ciencia), la televisió (participant en les dues primeres temporades d’Órbita Laika) o el podcast Los tres chanchitos. Us recomanem especialment que sentiu el capítol que van dedicar als escutoides; la Clara i un altre dels presentadors del programa van estar involucrats en el descobriment d’aquesta forma geomètrica.

Altres llibres seus són ¡Qué las matemáticas te acompañen! i Las matemáticas vigilan tu salud (amb Enrique Fdez Borja).

I fins aquí el primer article sobre dones divulgadores. Però, segur que en voleu conèixer més… Demà publiquem el següent!

*Utilitzem el terme “Capità #SciComm” de forma conscient. Això mai no li hauria passat a la “Capitana #SciComm” :-)

 

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*