14 científiques als carrers de Barcelona

14 científiques als carrers de Barcelona

mapa bcn

Les dones encara es troben infrarepresentades a molts sectors de la nostra societat, i la ciència no n’és cap excepció. Molt poques dones són famoses pels seus mèrits científics, ja sigui perquè històricament hi ha hagut menys dones que s’hi han dedicat o perquè moltes vegades han hagut de treballar a l’ombra d’un científic. Diumenge 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència amb l’objectiu de visibilitzar la feina de les dones científiques i promoure les professions STEM entre les nenes.

Quantes dones trobem als carrers de Barcelona?

Si sortiu a passejar pels carrers de Barcelona, us costarà trobar carrers o places dedicats a personatges femenins. De 4626 rètols dedicats a persones, localitats, animals, plantes o països, 1963 estan dedicats a persones i d’aquests, 297 a dones (el 15,1%, segons hem trobat al carrerer d’Open Data BCN).

Si ens fixem en científics i científiques, aquests tampoc no s’hi troben gaire representats, 190 en total, amb una presència destacada de metges i metgesses (38% dels científics).

3 estrangeres i 11 catalanes

La xifra es fa encara més petita per a les científiques. Només 14 són presents als carrers de Barcelona posant nom a 3 carrers, 3 places i 8 jardins.

mapa bcn

Les tres científiques estrangeres també coincideixen amb les tres científiques més conegudes en la història de la ciència.

328px-Hypatia_portrait Hipàtia d’Alexandria (355 o 370-ibíd., Març 415 o 416)
Filòsofa i mestra neoplatònica. Deixeble de l’astrònom Teó, és la primera dona matemàtica de la qual hi ha coneixement raonable. Va millorar el disseny dels astrolabis (instruments que s’empraven per determinar les posicions de les estrelles) i va inventar un densímetre.

 

Marie_Curie_(Nobel-Chem)Marie Curie (1867-1934)
Física i química polonesa. Pionera en l’estudi de les radiacions. És la primera persona a rebre dos Premis Nobel. El de física, juntament amb el seu marit, Pierre Curie i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat i el de química per l’aïllament del radi pur.

 

 

Ada Byron (1815-1852)Ada_Lovelace_1838

Matemàtica i física. És la primera programadora en la història dels computadors. Va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.

Metgesses

De les 11 científiques catalanes reconegudes als carrers de Barcelona, generalment se’n destaca que van ser les primeres dones a graduar-se en el seu camp. Gairebé la meitat eren metgesses. Totes elles van haver de lluitar per poder entrar a la universitat i van necessitar el suport dels seus pares i marits per a poder exercir. A més, cal destacar que en general, dins de la medicina, es van dedicar a camps relacionats amb les dones.

Dolores_Aleu_2Dolors Aleu (1857-1913)
Va ser la primera dona llicenciada a medicina de l’estat espanyol i la segona en assolir el títol de doctor. El primer dia que va entrar a classe va ser rebuda amb aplaudiments. Tot i això, anava a classe amb dos escortes. Va tenir dues consultes a Barcelona, on va exercir de pediatre i ginecòloga. Es va ocupar especialment de la higiene femenina i era contrària a l’ús de les cotilles, que dificultaven la circulació sanguínia i provocaven desmais.

 

Elena Maseras (1853-1905)Elena_Maseras
Si Dolors Aleu va ser la primera dona a llicenciar-se, Elena Maseras va ser la primera que es va matricular. Va haver d’esperar tres anys per poder examinar-se del grau de llicenciatura per culpa de problemes burocràtics derivats del fet de ser una dona que volia cursar estudis superiors. Això la va desanimar i va decidir dedicar-se a l’ensenyament.

Martina_Castells

 

Martina Castells (1852-1882)
Va ser la primera dona a doctorar-se en medicina. Ho va fer quatre dies abans que Dolors Aleu. Va tenir una carrera curta (va morir amb 30 anys) treballant a l’Hospital Militar i a l’Institut Pere Mata, tots dos a Reus.

 

Dolors Lleonart (1866-1936)
Va obtenir permís per exercir Medicina Clínica i Medicina Quirúrgica i va participar en el “Primer Congreso Español Internacional de Tuberculosis” on, juntament amb Trinitat Sais de Llaberia, va ser membre del jurat que atorgà els “Premis a les mares que cuiden millor els seus fills”. Va passar consulta, juntament amb el seu marit, fins als 69 anys.

Ignàsia Salvans (1906-1970)
Va dedicar la seva carrera professional a la ginecologia, amb publicacions com ara l’estudi
“Acerca del origen de la microglía” o el llibre “Esquemas de Histología”, conjuntament amb el seu marit.

Científiques i professores

Quatre de les científiques que resten estan relacionades amb les ciències naturals (biologia i botànica).

Montserrat Garriga (1865-1956)
Botànica, deixeble del Dr. Pius Font i Quer. Va recollir i estudiar diverses plantes d’arreu de Catalunya, engrandint la secció botànica del Museu de Ciències Naturals. Participà activament en la formació de l’Institut Botànic de Barcelona.

Margarida Comas (1892-1973)
Biòloga, pedagoga i professora. El 1928 es va doctorar en Ciències a la Universitat de Barcelona. No va aconseguir plaça a cap centre on pogués desenvolupar un treball científic, de manera que va continuar amb plaça de professora a l’Escola Normal de Tarragona on va innovar en la metodologia de l’ensenyament de les ciències. Tot i això, va publicar articles científics en revistes franceses i en el Butlletí de la Societat Espanyola de Ciències Naturals. Després de la Guerra Civil es va exiliar a Anglaterra on va ser professora de biologia a la “Darlington Hall School” de Devon.

Angels Ferrer i Sensat (1904-1992)
Filla de Rosa Sensat, va ser mestra, pedagoga i catedràtica en Ciències Naturals. Es va dedicar a l’ensenyament experimental de les ciències naturals dins del projecte Institut-Escola del Parc.

Creu Casas (1913-2007)
Farmacèutica i briòloga. Primera titular de la càtedra de botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona, on inicià l’Herbari de Briòfits de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva aportació fou decisiva per a la formació d’una escola briològica catalana amb projecció internacional. Fou la primera dona que es va incorporar com a membre de ple dret a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a través de la secció de Ciències.

Represaliades pel franquisme

Només ens en queden dues per identificar. Es van dedicar a altres branques de la ciència com ara matemàtiques, astronomia, o física i química, però van patir les conseqüències del masclisme del règim franquista.

Maria Capdevila (1905-1993)
Va ser la primera professora universitària de matemàtiques. Fou becada per estudiar teoria de funcions a la Universitat de la Sorbona, a París. Va treballar com a professora auxiliar d’Astronomia General i Física del Globus de la Facultat de Ciències de la UB. Després del 39, va haver de passar un procés de depuració per poder recuperar la plaça de catedràtica d’institut de setena categoria.

Margarita Wirsing (1911-1995)
Primera dona llicenciada en Física i Química a l’Estat Espanyol. Es va dedicar a l’ensenyament fins que dos consells de guerra li van prohibir ensenyar. Cap als anys 40 va poder reprendre l’activitat educativa a una acadèmia privada.

També hi trobem una divulgadora!

La més antiga i segurament, la més avançada a la seva època. A Barcelona només trobem un altre reconeixement a un divulgador científic, la plaça de Félix Rodríguez de la Fuente.

Beatriu de Pinós-Milany (1433-1485)
Baronessa i divulgadora del lul·lisme. De brillant intel·ligència i gran formació intel·lectual, admiradora i coneixedora del pensament i l’obra de Ramon Llull. A iniciativa seva es va crear l’Estudi General Lul·lià de Mallorca, origen de la futura universitat mallorquina. Actualment, una de les beques d’incorporació de personal investigador a la recerca catalana duu el seu nom.

Més científiques als carrers!

Assumpció Català (matemàtica i astrònoma) serà la propera científica que tindrà el seu nom a un interior d’illa de l’Eixample, però hi ha moltes altres que mereixerien tenir-ne reconeixement com ara Reginó de Barcelona, la primera dona autoritzada a practicar medicina per Pere III el Cerimoniós o Trinitat Gallego Prieto, infermera i destacada antifranquista. A escala internacional, Lynn Margulis, coneguda per haver difós la teoria que explica l’origen de les cèl·lules eucariotes i doctora honoris causa per la UAB, també en seria una bona candidata.

Ja fa temps que des de l’ajuntament s’intenta compensar l’infrarepresentació femenina als carrers prioritzant els noms de dones, però, a la ciutat rarament hi ha nous carrers i cal esperar que es creïn espais provinents de noves urbanitzacions, com els interiors d’illa i els parcs.

Qualsevol persona, entitat pública o privada, associació o el mateix ajuntament pot fer una proposta de nom perquè formi part del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Només cal tenir en compte que poder dedicar un carrer a un personatge, han d’haver passat cinc anys, com a mínim, des de la seva mort. L’única excepció a aquesta norma és que en vida se li hagués atorgat la Medalla d’Or de la Ciutat.

Fonts

http://www.bcn.cat/nomenclator/

http://opendata-ajuntament.barcelona.cat/data/ca/dataset/carrerer

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%A0tia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Marie_Curie

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ada_Lovelace

http://hemerotecadigital.institutdelteatre.cat/jspui/bitstream/65324/52754/1/Article%20del%20diari.pdf

http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=758

https://ca.wikipedia.org/wiki/Martina_Castells_i_Ballesp%C3%AD

http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=GFF

http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=FHD

http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=4031

https://mujeresconciencia.com/2014/11/25/margarita-comas-camps-biologa-y-pedagoga/

https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80ngels_Ferrer_i_Sensat

http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=4041

https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Montserrat_Capdevila_d%27Oriola

https://ca.wikipedia.org/wiki/Margarita_Wirsing_Bordas

http://www.ub.edu/duoda/bvid/text.php?doc=Duoda:text:2017.02.0017

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*