La la land i la ciència com a marc romàntic

La la land i la ciència com a marc romàntic

science_background

–Aquest és el marc que necessito– diu Gene Kelly

–Però si és només un escenari buit–contesta Debbie Reynolds

I a partir d’aquí, Kelly desempolsa la màgia del cinema i puja a Reynolds a una escala des de la qual contemplar una romàntica posta de sol en la immortal Singin’ in the rain.

L’amor al cinema ha germinat en diferents escenaris: un passeig al parc, un club de jazz, una sala de cinema.

Alerta: Spoilers molt menors. Molt, molt menors i molt, molt previsibles; res que no s’hagi vist als tràilers o teasers.

A La la land, la relació entre Emma Stone i Ryan Gosling creua tots aquests escenaris (amb referències a molts altres escenaris d’altres pel·lícules), però a més, afegeix un escenari d’una bellesa colpidora: l’observatori Griffith i la seva exposició científica. L’escenari perfecte, escollit per Mia, el personatge de Stone.

Science_thumbnail_bw

La bellesa del vals còsmic

Com pot no prendre l’espurna davant una bobina Tesla? Com poden no quedar-se embaladits ballant al ritme del Pèndol de Foucault? Com poden no volar, davant la immensitat de l’univers? Si no em creieu, aneu a veure la pel·lícula.

La ciència com a marc romàntic. La ciència, i la seva innegable bellesa estètica. Un altre punt per a la pel·lícula de Damien Chazelle.

La capacitat addictiva d’algunes de les cançons de Justin Hurwitz mereixen una entrada per mèrits propis. No et deixen anar. Dignes d’un estudi científic.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*