Les xifres de la LOMCE

Les xifres de la LOMCE

Molta gent defensa que els currículums oficials contenen massa punts de continguts. És així? Sense entrar al debat, hem volgut contribuir-hi prenent algunes mesures i realitzant alguns càlculs. Les xifres ens poden donar un valor de referència sobre el qual valorar altres aspectes com la metodologia pedagògica per afrontar els continguts sense oblidar les famoses competències, les habilitats socials, l’atenció personalitzada, etc.

Durant la lectura (molt amena, com podeu imaginar) dels currículums de la LOMCE vaig comptar el nombre de punts de les assignatures de “Ciències de la naturalesa” i “Ciències socials” (cap de les dues conserva aquests noms, per cert).

La primera consideració és que el currículum de la lomce diferencia entre continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge. Què trobarem dins de cada etiqueta? Millor us deixo amb les definicions del propi text legal (si ho redactés jo, seria incapaç d’oferir una descripció objectiva sense aportar valoracions personals):

  • Contenidos: conjunto de conocimientos, habilidades, destrezas y actitudes que contribuyen al logro de los objetivos de cada enseñanza y etapa educativa y a la adquisición de competencias. (…)
  • Criterios de evaluación: son el referente específico para evaluar el aprendizaje del alumnado. Describen aquello que se quiere valorar y que el alumnado debe lograr, tanto en conocimientos como en competencias; responden a lo que se pretende conseguir en cada asignatura.
  • Estándares de aprendizaje evaluables: especificaciones de los criterios de evaluación que permiten definir los resultados de aprendizaje, y que concretan lo que el estudiante debe saber, comprender y saber hacer en cada asignatura; deben ser observables, medibles y evaluables y permitir graduar el rendimiento o logro alcanzado. Su diseño debe contribuir y facilitar el diseño de pruebas estandarizadas y comparables.

“El disseny de proves estandarditzades”. (Sospir. Silenci. Lleuger moviment de cap). Seguim.

A partir de la quantitat de “punts” hem calculat quants punts s’haurien de treballar en una setmana docent. Per a aquest càlcul hem considerat que trobarem 35 setmanes docents en cada curs; tot i que sempre acaben sent una mica menys (i, per tant, cal estrènyer encara més els continguts).

Us deixo amb la fredor de les xifres. Ofereixo també alguns exemples del text del BOE perquè us pugueu feu una idea què podem trobar-nos com punts de continguts o estàndards d’aprenentatge.

A veure què en penseu de tot plegat.

Biologia i geologia. Primer cicle (1r i 3r)

  • Continguts: 47 totals. 0,7/setmana
  • Criteris d’avaluació: 79 totals. 1,1/setmana
  • Estàndards d’aprenentatge: 102 totals. 1,5/setmana

Per exemple, en dues setmanes, caldrà aconseguir que l’alumnat domini tres estàndards d’aprenentatge com:

  • Bloque 2. Punto 6.2. Describe las características generales de la corteza, el manto y el núcleo terrestre y los materiales que los componen, relacionando dichas características con su ubicación.
  • Bloque 4. Punto 17.1. Conoce y explica los componentes de los aparatos digestivo, circulatorio, respiratorio y excretor y su funcionamiento
  • Bloque 5. Punto 3.1. Analiza la actividad de erosión, transporte y sedimentación producida por las aguas superficiales y reconoce alguno de sus efectos en el relieve.

Biologia i geologia. Quart curs.

  • Continguts: 36 totals. 1,0/setmana
  • Criteris d’avaluació: 47 totals. 1,3/setmana
  • Estàndards d’aprenentatge: 51 totals. 1,5/setmana

Aquí, més o menys, encaixaria un contingut per setmana. Així, haurem de dedicar una setmana (i no més, perquè sinó no arribem) a cadascun dels següents punts:

  • La herencia y transmisión de caracteres. Introducción y desarrollo de las Leyes de Mendel
  • Teorías de la evolución. El hecho y los mecanismos de la evolución.
  • Los eones, eras geológicas y periodos geológicos: ubicación de los acontecimientos geológicos y biológicos importantes.
  • Dinámica del ecosistema.

Física i Química. Primer Cicle (2n i 3r)

  • Continguts: 33 totals. 0,5/setmana
  • Criteris d’avaluació: 47 totals. 0,7/setmana
  • Estàndards d’aprenentatge: 93 totals. 1,3/setmana

Aquí, sembla que l’exigència es relaxa una mica. Si més no, en quant a continguts. Tanmateix, quan mirem els continguts particulars podem entendre aquesta aparent “laxitud” ja que ens trobem amb punts de contingut molt ampli. Per exemple:

  • Estructura atómica. Isótopos. Modelos atómicos.
  • La reacción química.
  • Las fuerzas. Efectos Velocidad media, velocidad instantánea y aceleración.
  • Electricidad y circuitos eléctricos. Ley de Ohm.

Dues setmanes per a cadascun dels punts anteriors.

Física i Química. Quart curs

  • Continguts: 33 totals. 0,9/setmana
  • Criteris d’avaluació: 47 totals. 1,3/setmana
  • Estàndards d’aprenentatge: 85 totals. 2,4/setmana

Tornem a la “normalitat” de continguts i criteris d’avaluació. Els estàndards, tanmatex, es disparen: cinc estàndards cada dues setmanes! Per exemple, en dues setmanes haurem d’assegurar-nos que els alumnes dominin cinc estàndards com els següents:

  •  Bloque 2. Punto 2.1. Establece la configuración electrónica de los elementos representativos a partir de su número atómico para deducir su posición en la Tabla Periódica, sus electrones de valencia y su comportamiento químico.
  • Bloque 3. Punto 2.1. Predice el efecto que sobre la velocidad de reacción tienen: la concentración de los reactivos, la temperatura, el grado de división de los reactivos sólidos y los catalizadores.
  • Bloque 4. Punto 3.1. Deduce las expresiones matemáticas que relacionan las distintas variables en los movimientos rectilíneo uniforme (M.R.U.), rectilíneo uniformemente acelerado (M.R.U.A.), y circular uniforme (M.C.U.), así como las relaciones entre las magnitudes lineales y angulares.
  • Bloque 4. Punto 13.4. Analiza aplicaciones prácticas basadas en el principio de Pascal, como la prensa hidráulica, elevador, dirección y frenos hidráulicos, aplicando la expresión matemática de este principio a la resolución de problemas en contextos prácticos.
  • Bloque 5. Punto 4.1. Describe las transformaciones que experimenta un cuerpo al ganar o perder energía, determinando el calor necesario para que se produzca una variación de temperatura dada y para un cambio de estado, representando gráficamente dichas transformaciones.

Geografia i Història. Primer cicle (De 1r a 3r)

  • Continguts: 33 totals. 0,3/setmana
  • Criteris d’avaluació: 71 totals. 0,7/setmana
  • Estàndards d’aprenentatge: 99 totals. 0,9/setmana

Aquestes xifres són força més baixes que les anteriors. Podem dedicar tres setmanes a cada punt del contingut, com podrien ser:

  • Medio físico: España, Europa y el mundo: relieve; hidrografía; clima: elementos y diversidad paisajes; zonas bioclimáticas; medio natural: áreas y problemas medioambientales.
  • Actividades humanas: áreas productoras del mundo.
  • economía y cultura. El Mundo clásico, Grecia: las “Polis” griegas, su expansión comercial y política. El imperio de Alejandro Magno y sus sucesores: el helenismo. El arte, la ciencia, el teatro y la filosofía.

És interessant comparar la redacció d’aquests punts amb els de Física i Química per poder fer-se una idea de la poca coherència quant a la interpretació del què representa exactament un objectiu o, com a mínim, de com han de redactar-se.

I podem dedicar una setmana sencera a cada estàndard d’aprenentatge, com podrien ser:

  • Bloque 1. Punto 2.1. Sitúa en un mapa físico las principales unidades del relieve español, europeo y mundial.
  • Bloque 2. Punto 17.1. Elabora gráficos de distinto tipo (lineales, de barra y de sectores) en soportes virtuales o analógicos que reflejen información económica y demográfica de países o áreas geográficas a partir de los datos elegidos.
  • Bloque 3. Punto 27.1. Comprende los orígenes del Islam y su alcance posterior.
  • Bloque 3. Punto 28.2. Explica la importancia del Camino de Santiago.

Geografia i Història. Quart curs

  • Contenidos: 32 totales. 0,9/semana
  • Criterios de evaluación: 38 totales. 1,1/semana
  • Estándares de aprendizaje: 58 totales. 1,7/semana

En aquest curs ens trobem amb valors similars als que vèiem a Biologia i geologia o a Física i química. Una setmana per contingut. Gairebé dos estàndards d’aprenentatge per setmana.

Exemples de continguts “setmanals” (els quals ens tornen a oferir un exemple d’eclecticisme, aquesta vegada fins i tot dins de la pròpia assignatura):

  • La revolución francesa.
  • Las Revoluciones liberales y la Restauración en el siglo XIX en Europa y América: procesos unificadores e independentistas. Los nacionalismos.
  • La discusión en torno a las características de la industrialización en España: ¿éxito o fracaso?
  • La guerra civil española

(El contingut dels diferents punts dels currículums de Geografia i història podria donar peu a infinites entrades i dolors de panxa, així que no entraré a valorar-lo).

COMMENTS (1)

  1. Pingback: L’educació no és cap broma – amb Salvador Ferré – Comunicació i Cultura Científica

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*