Sandro Maccarrone (2/2): Per innovar cal centrar-se en l’alumne i tenir en compte l’equip dels professors

Sandro Maccarrone (2/2): Per innovar cal centrar-se en l’alumne i tenir en compte l’equip dels professors

Presentació

Continuem amb l’entrevista a en Sandro Maccarrone. La primera pregunta d’aquesta secció fa referència als interessants vídeos resum que produeixen els alumnes de la classe d’en Sandro.

Notes i exàmens

E: Els vídeos són un gran exemple d’avaluació no basada en exàmens. Avalues un producte fet pels alumnes. En principi els agrada més… Creus que es pot estendre aquest tipus d’avaluació més enllà de «per pujar nota»? Ho fas?

Els vídeos resums van sorgir de la meva pròpia experiència. Els dos anys anteriors els havia fet jo mateix. Faig un vídeo final de comiat dels alumnes a mode de resum del que hem fet aquest curs; no només del temari sinó com hem treballat, què hem fet bé. Una valoració particular del curs. L’any passat vaig pensar, doncs feu-la també vosaltres. I em va servir com a retorn de com havien vist ells les classes.

La nota del trimestre s’obté de la següent manera:

  • El 50% d’un examen trimestral. Això és una dinàmica que ve molt de l’escola i que ara s’està començant a qüestionar. Potser de cara a més endavant ja em plantejaré no fer-ne o que conti menys. Però, de moment, ho arrossego.
  • Després hi ha un examen parcial durant el trimestre que és un 12,5% de la nota
  • Un 10% ve del que li diem «exercicis de classe». Són coses diverses: fer un exercici a classe, comentar un problema de Houston… Un dia que encara no havíem explicat res de dinàmica en dues dimensions (plans inclinats, cordes de les què penja una làmpada…) els vaig repartir uns problemes bastant complexos que havien de resoldre en grup; això també comptava com a exercici de classe.
  • Un 5% de pràctica de laboratori
  • Un 12,5 % del problema de Houston. Un exemple també d’avaluació no d’examen.
  • Un altre 10% d’una cosa que s’assembla molt al projecte dels vídeos: un dossier (portfoli). Aquest any hem començat a fer avaluació per dossier. El que han de fer és un Google Site a partir d’una plantilla que els passo. Al seu Site han de fer un petit resum de cada tema i han de penjar totes les activitats que hem fet a classe i avaluar-les: què han après, què no han après, què canviarien, quines dificultats han tingut, una valoració, etc. Després, si ells pel seu compte han buscat un vídeo per internet per entendre un concepte, el posen allà; si s’han fet uns apunts, fan la foto i la pengen; de la col·lecció de problemes, posen quins els hi ha costat més, quins els han estat més útils per aprendre… És a dir, tot plegat és un tema de meta-cognició. La valoració està en que sigui complet, però, sobretot en que facin aquesta reflexió de valoració del trimestre, què puc millorar, etc.

La producció de vídeos

E: Hi ha alguns vídeos que estan molt ben fets, molt ben editats, molt ben gravats, etc. Heu treballat aquestes eines específicament a classe? 

Aquí hi ha, primer, aquells alumnes que en saben i els hi agrada. També ens trobem amb els que durant l’ESO han fet alguna assignatura d’art i imatge i per tant ho han treballat; o els que han fet informàtica a 4t d’ESO i també ho han treballat. I després, en general, fan moltes activitats de vídeo a altres assignatures.

Vídeos divulgatius a l’ICFO

Nosaltres a física l’any passat sí que ho vam treballar perquè ens vam presentar a un altre concurs, també de l’ICFO, que es diu Illuminating curiosity. Aquest any no es fa; l’any que ve es tornarà a fer. Era un concurs en què es plantejaven una sèrie de preguntes sobre la llum i s’havien de respondre amb un vídeo molt inspirat en el format «Què Qui Com?». De fet el Què Qui Com hi col·laborava.

Com a preparació, a l’ICFO van fer una sessió de formació sobre com fer un vídeo de divulgació. No hi vaig poder anar amb els meus alumnes, però jo sí que hi vaig anar a prendre nota. Ens van donar la presentació de la sessió i així vaig poder repetir la sessió amb els meus alumnes. Hi havia algunes indicacions molt clares i molt concretes sobre com fer un vídeo de divulgació (que no afecta als vídeos resum): l’esquema de rombe, com fer un guió i unes nocions sobre llenguatge audiovisual, tipus de plans, tipus de punts de vista, recomanacions pel tema de l’àudio, coses bàsiques.

Jo, sincerament, crec que els que fan uns vídeos de molta qualitat és perquè el tema el tenen treballat des d’abans.

Centres de recerca i universitats

E: Has parlat dos cops de l’ICFO: per llum a les ones i Illuminating curiosity. Has participat en alguna altra proposta d’un altre centre de recerca?

El primer any, que estava fent la substitució a segon d’ESO, a naturals, parlant de les plaques de la terra, de la divisió segons densitat de les diferents capes, alguna persona a twitter em va suggerir que podia fer el típic experiment de barrejar aigua, oli i sorra i veure com sedimenten i com se separen. A l’aula vaig dir que si algú ho volia gravar que ho gravés. Una activitat que va anar sorgint i que al final van acabar fent tots els alumnes perquè hi havia el concurs X(p)erimenta: grava un experiment i presenta’l [les bases del 2014].

Les col·laboracions que he fet jo ha estat bàsicament en concursos. Ahir, per exempl,  va ser l’acte de lliurament de premis d’una activitat que he fet a informàtica de quart d’ESO. Es tracta d’un concurs de Clipmetratges per a Mans Unides. S’han de fer vídeos, anuncis, d’un minut per sensibilitzar sobre el tema de la fam. Ho hem fet en col·laboració entre informàtica i ciències socials a 4t d’ESO. A Socials treballaven la part de contingut i a informàtica la part tècnica.

Treballs de recerca

Altres col·laboracions que hem tingut han estat amb els treballs de recerca. La col·laboració de les universitats amb els treballs de recerca sí està ben present. L’any passat vaig tenir un treball de recerca d’un noi que el va fer pràcticament de manera íntegra a un laboratori de l’autònoma. Va estar calibrant uns detectors que han d’anar al CERN, a Ginebra. I aquest any tinc uns que un investigador de l’ICFO els ajudarà a construir un holograma; ja veurem què en surt.

I sobretot l’ICFO. L’ICFO sí que fa una feina molt gran. A més dels concursos, a la tardor organitzen el congrés de fotònica: un congrés per a que els alumnes presentin treballs de recerca o experiències d’aula relacionades amb la llum. L’ICFO està fent una tasca de divulgació i d’ajuda a les escoles molt bona.

Twitter

E: Has comentat que et van suggerir un experiment per Twitter. Ets una persona molt activa al twitter [@smaccarrone] i, de fet, sé que l’has fet servir a l’aula amb els teus alumnes. Com l’has fet servir? I com valores l’experiència?

Ara està de capa caiguda. No sé si és perquè se n’han cansat… només fan servir Whatsapp o Snapchat; Instagram també el fan servir força. Les generacions que tinc ara no fan servir tant el Twitter.

Twitter l’he fet servir per mantenir una relació informal amb els meus alumnes. Per exemple, si veia que estaven amoïnats per alguna assignatura, els hi passava un enllaç amb alguna explicació; a vegades m’han fet preguntes directament; també em permet trobar vídeos divertits i compartir-los amb ells; o si ells troben alguna cosa interessant, me la passen…

A nivell més formal, l’any passat vam fusionar La llum a les ones i Illuminating Curiosity i li vam posar el nom d’«Històries de Llum». Hi havia alumnes que feien una i d’altres que en feien l’altra. I s’hi van implicar altres assignatures. En aquest sentit, una de les coses que vam fer va ser entrevistar en Toni Pou. A l’assignatura de català «On el dia dorm amb els ulls oberts» era lectura obligatòria. La professora de català se l’havia llegit i li havia agradat molt; i també li agrada tot això de ciència i literatura… La meitat de la classe s’havia de llegir el llibre del Toni i l’altra meitat Tirant lo blanc, i havien de fer un treball comparatiu entre els dos llibres, entenent que són llibres d’un viatge. Aleshores va sorgir la idea d’entrevistar-lo perquè és una persona que barreja ciència i literatura (la llum a les ones) i perquè és un divulgador (illuminating curiostiy). El format que vam triar (tot i que ara potser el faria una mica diferent) va ser una entrevista via Twitter, també com a «caramelet» per als alumnes, ja que, fins poc abans de fer aquesta entrevista, Twitter estava capat; no hi podia entrar ningú (actualment, segons en quins ordinadors, està obert). El dia de l’entrevista estàvem les cinc seccions, cadascuna a la seva aula, amb l’ordinador obert i veient els twits… Va ser divertit.

La confiança i l’estima

E: Què és el que et fa sentir més orgullós de la teva professió docent?

[Rumia…] Els alumnes; les feines que arriben a fer els alumnes. Els projectes que han fet pel Llum a les ones, els problemes de Houston, els vídeos de resum… hi ha molts exemples.

També el tracte que tenen amb mi, la confiança, l’estima que em demostren quan jo ja no sóc professor seu (jo no dono classes a segon de batxillerat, per tant encara no han marxat del centre i ens veiem molt); això, per a mi, és el principal.

I relacionat amb això, crec que valoren l’esforç que faig (que realment el faig) i les hores que hi dedico; també valoren l’enfocament de l’assignatura… «la majoria d’aquí la física no us farà falta, més que potser el primer any de carrera o ni això. Si alguna cosa heu de saber d’aquesta assignatura és aprendre a raonar, a pensar…».

Més que una activitat concreta el que et fa sentir orgullós és, al final, veure que aquest tracte amb els alumnes respon a que tenen un record molt agradable de l’assignatura.

La innovació educativa: del fum a les àncores

E: Què és el primer que et ve a la ment quan sents «innovació educativa»?

Fum. Crec que el problema és que potser se’n parla massa i se’n fa poca. I jo el primer. Innovació educativa… «poco a poco y buena letra». Crec que els grans canvis radicals canvien a la gent que està acostumada a fer o a treballar d’una manera, els desestabilitzen.

El reformisme

Personalment, no crec que sigui un professor innovador. Crec que he introduït algunes dinàmiques amb un sentit innovador. Però les meves classes no són prou innovadores, entre d’altres coses perquè no tinc prou seguretat per fer-ho, perquè a mi m’han ensenyat d’una manera, i per tant és molt difícil fer aquest canvi radical. Crec que potser estic sent reformista: introdueixo canvis a poc a poc i quan estic segur del que he fet, n’afegeixo una mica més.

Les àncores

I crec que s’han de tenir en compte dos punts de referència, dues àncores, per fer innovació i «no morir en el intento».

Una, que potser sembla òbvia: centrar-se en l’alumne. Crec que al principi pecava de fer innovació per ser innovador i presentar-me a les xarxes com a innovador. Fins que te n’adones i reps algun pal. Recordo un debat, una conversa amb el Boris Mir que em va posar una mica a lloc i que em va anar molt bé. Al final la innovació la fas perquè els alumnes s’ho passin millor, estiguin més contents, siguin més feliços i aprenguin més i millor. S’ha de procurar no perdre mai aquesta referència.

L’altra punt de referència de qualsevol innovació passa per pensar en l’equip de professors. És a dir, pensar en coses que, abans de dirigir-te a les xarxes socials, ajuden al de mates, al de socials, a la coordinadora de curs, al curs. Crec que en això sí he fet una evolució gran i moltes de les coses que faig tenen com a fi la pròpia escola. Per exemple, una de les últimes coses que hem fet a informàtica és que els alumnes dissenyessin l’aplicació mòbil per a la jornada de portes obertes del cole.

El futur

E: Com seran les teves classes d’aquí a deu anys?

Ostres. Aquesta sí que no me l’havia plantejat mai… [Rumia] Segurament amb menys exàmens… Tipus laboratori. En això estic molt pendent de la llei. Si tenim en compte que pot ser que estigui vigent la Lomce potser hauran de ser exclusivament preparacions d’exàmens.
Com seran…? D’entrada diria que espero que siguin diferents. Ara crec que faig coses diferents al que estaven acostumats els alumnes. Espero no acabar acomodant-me jo mateix. És a dir, espero que la innovació que hagi pogut introduir no sigui perquè sóc jove i per tant em comparo amb el que ja hi havia a l’escola; espero no convertir-me jo també en l’exemple «tradicional». O potser és inevitable que sigui així.

Sempre intento introduir coses noves, fins i tot per no avorrir-me jo. A vegades activitats que he fet a primer de batxillerat les passo a la professora de quart d’ESO per obligar-me a pensar-ne de noves…

Possiblement, el que espero també és que no siguin classes de física o d’informàtica sinó que siguin multidisciplinars. Però això no depèn tant de mi.

Horitzó 2020

E: Tot això està molt relacionat amb l’Horitzó 2020. Hi participes?

No. L’Horitzó 2020 ara mateix és un pilot. Horitzó 2020 és un projecte de transformació de l’educació que implica diferents iniciatives concretes. Una d’elles és un nou model pedagògic dels jesuïtes que es diu MENA, Model d’Ensenyament Aprenentatge, que s’està implementant ara mateix, en una prova pilot, a cinquè de primària i primer d’ESO, cursos on jo no faig classes, i en tres dels vuit centres dels jesuïtes: Jesuïtes Lleida, jesuïtes El Clot i a jesuïtes Sant Gervasi. L’any que ve es portarà a sisè de primària i segon d’ESO, amb la idea d’arribar a tota primària i ESO. Un cop s’hagi avaluat la prova pilot s’estendrà a la resta de centres dels Jesuïtes.

De quina manera hi hem participat, més o menys tots? Aquest és el primer curs que es porta aquest projecte… el curs passat es va fer la formació, la concreció i la planificació d’aquesta prova pilot i el curs anterior es va fer un procés participatiu, amb diferents activitats, on es van recollir propostes sobre com ens imaginàvem l’educació d’aquí a deu anys, què caldria canviar. Hi havia diferents eixos: espais, relació amb els alumnes, metodologia, etc. Un comitè va recopilar tota aquesta informació i a partir d’aquí va elaborar aquest Model d’Ensenyament Aprenentatge que és molt trencador i innovador i s’ha de veure ara com funciona.

Hi ha alguns eixos que pinten força bé: trenca els espais, trenca els grups tradicionals, trenca els horaris, trenca l’estructura per assignatures. Igual que he dit abans que en innovació «poco a poco y buena letra», sí que és cert que potser a vegades les sacsejades van bé. S’ha de veure. Estic a l’expectativa. El feedback que arriba sembla que és positiu.

A la llarga, al 2020, ha d’estar implantat a primària i a secundària. I a batxillerat ja es veurà. Alguna cosa es fa, però s’haurà de veure perquè depèn molt de la selectivitat, la qual condiciona molt aquests cursos.

Final

Conceptes i opinions

E: Ja estem acabant. Què et passa pel cap quan sents algun dels següents conceptes? Prova de respondre amb una paraula o dues. 

  • Llibre de text: Inútil
  • Aula: Petita
  • Pupitre: Barrera
  • Pissarra: Necessària
  • Pissarra digital: Cal?
  • Ordinador: Porta
  • Internet: Connexió
  • Animacions: Comprensió
  • Simulacions: Indagació
  • Impressió 3D: Interrogant
  • Creativitat: Passió
  • PBL: Planificació
  • Laboratoris virtuals: Necessaris
  • Smartphones: Presents

Les influències

E: Dóna’ns 5 noms de professores o professors que t’hagin o et continuint influint.

  • Boris Mir (@lamirada)
  • JuanfraTIC
  • Carme Barba (de l’associació catalana del WebQuest) que va morir fa pocs mesos.
  • La meva professora de literatura d’italià i llatí, de batxillerat i secundària: Yvonne Aversa.
  • Molts professors de Casp. En podria dir tants que no en diré cap per no posar-ne cap al capdavant.
  • La meva mestra de primària. Fonamental. Em va marcar en l’enfocament ètic i moral: Maria Luisa Giua.

En podria dir molts més. Sempre sap greu fer llistes d’aquestes perquè et deixes molta gent.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*