Être et avoire (Ser i tenir)

Être et avoire (Ser i tenir)

Quan, fa un parell d’anys, vaig veure Être et avoir (Nicholas Philibert, 2002), em va semblar molt interessant. L’he tornat a veure fa poc i em segueix semblant un documental que aporta algunes reflexions valuoses. El documental mostra la quotidianitat d’una escola d’un poble en què només hi ha un mestre i en què alumnes des de quatre fins a deu anys comparteixen espai i, esclar, mestre. Sovint, quan pensem en les aules de les escoles més innovadores, hi ha la tendència a pensar en aules hipertecnificades en un entorn socioeconòmic favorable on els estudiants disposen d’ordinadors, de tauletes i altres ginys que els connecten amb l’escola i amb la resta del món. Malauradament, hi ha moltes escoles que no disposen d’aquests recursos i només poden seguir endavant gràcies a la vocació dels professors.

Ser y tener

A més de regalar-nos escenes entranyables i emotives, una de les reflexions més valuoses d’Être et avoire va justament en aquesta línia: l’element essencial de l’educació són els professors. La tecnologia, ben utilitzada, evidentment pot facilitar la feina dels professors i, vivint en el món que vivim, és imprescindible introduir-la a les aules. Però cal, al mateix temps, dignificar la figura del professor. Cal que els professors recuperin el prestigi social de què gaudien anys enrere, cal que estiguin ben preparats, motivats, ben pagats, que disposin de recursos, que n’hi hagi més. Només si es treballa en aquesta línia es podrà millorar el sistema educatiu.

El documental Être et avoire (es pot veure en aquest enllaç) va guanyar, per cert, el Premi del Cinema Europeu 2003 al millor documental.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*