L’univers en una copa de vi

L’univers en una copa de vi

Avui fa vint-i-set anys i dos dies que va morir Richard Feynman, un personatge que als dotze anys arreglava els electrodomèstics dels seus veïns, que va tocar instruments de percussió en grups de samba i companyies de ballet, va participar en el projecte Manhattan per construir la primera bomba atòmica, va ser declarat deficient mental per l’exèrcit dels Estats Units i va guanyar el Premi Nobel de Física per la seva contribució al desenvolupament de l’electrodinàmica quàntica, la teoria que descriu les interaccions electromagnètiques entre partícules elementals.

A més de tot això, Feynman va escriure molts llibres i va fer moltes conferències en què enfocava temes clàssics del coneixement amb una mirada lúcida, esmolada i lliure de prejudicis. Llegir-lo o escoltar-lo és una experiència estimulant, inspiradora. La seva manera d’enfocar i replantejar els problemes i de relacionar conceptes aparentment llunyans sempre m’ha estat de gran utilitat a l’hora de preparar classes i conferències. Un gran exemple d’això és aquest vídeo de tot just dos minuts i mig, produït per Joe Hanson per a la cadena estatunidenca de televisió PBS, en què Feynman disserta sobre una copa de vi. Trobareu la transcripció a continuació.

Un poeta va dir una vegada: “L’univers sencer en una copa de vi”. Com que els poetes no escriuen per ser entesos, probablement no sabrem mai en quin sentit ho va dir. Però és cert que si observem atentament una copa de vi hi podem veure tot l’univers. Hi ha les coses de la física: el líquid que forma remolins i s’evapora en funció del vent i del temps que fa, els reflexos en el vidre, i la nostra imaginació hi afegeix els àtoms. El vidre és una destil·lació de les roques de la Terra, i en la seva composició hi trobem els secrets de l’edat de l’univers i l’evolució de les estrelles. Quins compostos químics trobem en el vi? Com s’han format? Hi ha els ferments, els enzims, els substrats i els productes. I aquí trobem la gran generalització: tota la vida és fermentació. Ningú pot descobrir la química del vi sense descobrir la causa de moltes malalties. Que vívid és el bordeus, pressionant la seva existència en la consciència que l’observa! Si, per alguna raó, les nostres ments diminutes divideixen aquesta copa de vi, aquest univers, en parts —física, biologia, geologia, astronomia, psicologia, etc.— recordem que la natura no en sap res, d’això! O sigui que recomposem-ho tot i no ens oblidem de la raó de ser del vi. Permetem-nos un últim plaer: beguem-lo i oblidem-ho tot!

Deixant de banda la boutade de dir que els poetes no escriuen per ser entesos i l’eufòria etílica del final, si a tot això hi afegim, per exemple, la importància del vi en algunes civilitzacions antigues i en algunes religions, les varietats de raïm o les zones vinícoles actuals, serà inevitable parlar d’història, d’economia, d’agricultura, de clima i d’un llarg etcètera de temes que superen de bon tros l’ambició d’aquesta entrada.

Algú s’atreveix a provar-ho a l’aula?

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*