Informe Horizon 2015. Educació universitària

Informe Horizon 2015. Educació universitària

Tot just acaba de publicar-se l’Informe Horizon sobre les principals tendències educatives i tecnològiques i els principals reptes de l’educació a l’etapa universitària. Com cada any, es tracta d’un informe interessant, amb una enorme quantitat d’informació i enllaços. Imprescindible per estar al dia de les novetats tecnològiques aplicades a l’educació universitària, tot i que no cal oblidar algunes de les
crítiques que se li han fet.

Resum

Esquema de les principals idees de l’informe.

Reptes

  •  Resolubles:
    • Unió de l’aprenentatge formal i informal
    • Millora de l’alfabetització digital
  • Difícils:
    • Aprenentatge personalitzat
    • Ensenyament del pensament complex
  • Realment complicats:
    • Compatibilitzar diferents models educatius
    • Premiar l’ensenyament

Tendències i tecnologies:

  •  Curt termini
    • Augmentar l’ús del Blended Learning
    • Redissenyar els espais educatius
    • BYOD
    • Flipped Classroom
  • Mig termini
    • Major importància de l’anàlisi de dades educatives
    • Proliferació dels Recursos Educatius Oberts (OER)
    • Espais «Maker»
    • Tecnologies «wearable»
  • Llarg termini
    • Potenciar les cultures del canvi i la innovació
    • Augment de les col·laboracions entre institucions
    • Tecnologies de l’aprenentatge adaptatiu (personalitzat)
    • Internet of Things

Tendències

Curt termini

Augmentar l’ús del Blended Learning

El terme Blended learning és pràcticament polisèmic. He llegit definicions de tota mena. En totes elles, és clar, es combinen diferents tendències educatives. A l’informe Horizon fan servir ‘Blended learning’ per referir-se a les estratègies que combinen la formació presencial amb la virtual. Si adoptem aquesta definició, estic totalment d’acord en què és una tendència actual. De fet, si ens posem puritans amb les definicions, ja fa anys que s’està aplicant (amb els dossiers electrònics, per exemple).

En llegir aquesta part de l’informe m’ha donat la sensació que el ‘Blended learning’ és un calaix de sastre en què s’inclouen MOOCs, Learning analytics, OER, etc. Potser està massa poc definit per al meu gust.

Enllaços:

Redissenyar els espais educatius

Una tendència molt interessant tant a la Universitat com, sobretot, crec, a secundària. Espero que la incloguin a l’informe Horizon K-12.

Aquesta tendència tracta, bàsicament, de redissenyar els espais educatius. D’una banda, abandonar les aules amb els pupitres alineats i passar, per exemple, a un espai amb taules rodones i cadires mòbils; però també, redissenyar els espais més «públics» de les Universitats: sales de reunions, laboratoris compartits, etc.; i, fins i tot, les biblioteques, a les que es podrien afegir escàners, impressores 3D, etc.

Recomano llegir les dues pàgines que l’informe dedica a aquesta tendència. Estan plenes a vessar d’informació i exemples molt interessants, com:

Mig termini

Major importància de l’anàlisi de dades educatives

Una de les tendències més importants a nivell tecnològic. Una nova branca de coneixement que em sembla d’allò més fascinant. La meva participació en un projecte europeu sobre l’aplicació de la intel·ligència artificial en materials educatius (per a l’ensenyament obligatori) em va permetre «tastar» lleugerament el sabor d’aquesta disciplina i, reconec que tot i alguna frustració, em va deixar un molt bon sabor de boca… i em va picar la curiositat. Un repte que integra moltes disciplines; una delícia amb moltes preguntes per formular i resoldre, moltes hipòtesis per provar i molts resultat i dades per gestionar. Inspirador i motivador, sense dubte.

Un dels majors reptes en aquest sector pot ser, per exemple: Com desvincular aquesta disciplina de les estratègies d’aprenentatge més clàssiques? La major part d’aproximacions s’han basat en un model expositiu amb exercicis o activitats per resoldre, la majoria de les quals corresponien a preguntes tancades (per a que la intel·ligència artificial pugui «avaluar» el coneixement de l’alumne). Què fem altres tipus d’aproximacions i activitats més obertes? Suposo que s’haurà de millorar el diàleg i la ponderació entre la intel·ligència virtual i la real (la del docent). Ja us ho deia: fascinant.

No podem oblidar tampoc les implicacions a nivell legal. Al cap i a la fi, s’està recopilant informació de caire privat. En aquest sentit, l’informe Horizon assenyala que el 2014 es va celebrar una conferència a Asilomar per tal d’establir les bases ètiques i legals d’aquesta pràctica.

Que el congrés tingués lloc a Asilomar no pot ser casualitat, ja que és el mateix lloc on 39 anys abans s’havia celebrat la famosa conferència per establir les bases ètiques de l’Enginyeria genètica (i, així, genètica i educació convergeixen de nou).

Proliferació de Recursos Educatius Oberts

Una tendència sobre la que molta gent, i m’hi incloc, té posades moltes esperances. Paga la pena llegir-se les dues pàgines del informe sobre aquests OER.

En elles hi trobem algunes dades interessants. Per exemple, els OER són poc coneguts entre el professorat universitari: en una enquesta, tan sols un 5,1% contestava que sabia què eren i quins usos se’ls podia donar a l’aula. Em pregunto quina proporció trobaríem aquí, tant entre el professorat universitari, com entre el d’altres nivells educatius. A l’enquesta també s’assenyala la manca d’eines de cerca i d’un bon catàleg com una de les majors dificultats a l’hora d’adoptar aquests continguts.

Alguns enllaços:

Llarg termini

Potenciar les cultures del canvi i la innovació

L’informe Horizon identifica els estudiants com els «consumidors» de la Universitat, la qual ha d’adaptar-se als seus comportaments i expectatives en constant canvi. Aquests canvis estan produïts, en gran mesura, per les noves tecnologies. Fins aquí, res a dir.

Tanmateix, l’informe recull les declaracions de la presidenta de la Universitat de Michigan, qui emfatitza la necessitat d’establir polítiques universitàries que potenciïn la col·laboració, les estratègies d’alt risc i altres activitats que «reflecteixin el funcionament dels llocs de treball actuals». En aquest punt, haig de compartir un dubte: no sé quin grau d’implantació deu tenir aquesta visió empresarial. Per la meva experiència, i pels comentaris de la gent amb què parlo, la majoria d’empreses, desgraciadament, mantenen una estructura clàssica de fàbrica de producció en cadena (algunes més que altres, d’acord) ; estructura molt allunyada de la visió que es dedueix de les declaracions.

Si es volen potenciar aquestes pràctiques amb la intenció de redefinir els llocs i les relacions de treball, fantàstic, em sembla una molt bona idea; però haurà de passar un bon grapat d’anys fins que aquests universitaris tinguin poder de decisió perquè el panorama actual continua ancorat al passat en aquest sentit. Confiarem que vagi canviant i que es potenciï el canvi a través dels màsters de reciclatge i formació en gestió i direcció d’empreses per a que arribin als directius de la majoria d’empreses actuals.

Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí. Augusto Monterroso

Enllaços:

Augment de les col·laboracions entre institucions

Poc puc afegir a aquest punt. Això sí, em va sorprendre que es tracti d’una tendència a llarg termini quan, crec, hauria de ser una pràctica comuna i estesa o, com a mínim, per a la que s’hauria de marcar una agenda molt més ambiciosa.

Enllaços:

Reptes o desafiaments

Resolubles. Entenen el problema i coneixen la solució

Unió del aprenentatge formal i informal

Crec que el repte no es troba tant en la unió en sí (que crec que ja s’està donant), sinó en que la Universitat passi a liderar aquesta unió. Internet ofereix innumerables possibilitats d’aprenentatge informal i cada cop més persones s’hi dirigeixen per a formar-se. A l’informe s’assenyala com a elements principals d’aquest aprenentatge informal als jocs, els vídeos i les xarxes socials.

Aquesta unió és una realitat. Podran les Universitats sumar-se a la tendència? Com ho faran? Seguirem amb atenció aquesta evolució.

Millorar l’alfabetització digital

Un bon propòsit, no hi ha cap mena de dubte. El que m’ha sorprès és la importància que se li atorga a aquest punt en l’informe corresponent a l’educació universitària. Segons el meu parer, l’alfabetització digital ha d’estar integrada en totes les etapes educatives prèvies a la universitària. Es tracta d’una competència bàsica que s’ha d’oferir a tothom i, per tant, s’ha de treballa a les etapes obligatòries de l’educació formal.

Difícils. Entenen el problema però no coneixen la solució.

Aprenentatge personalitzat

Molt relacionat amb la tendència que fa referència a l’anàlisi de dades.
A l’informe s’assenyala l’existència d’estudis sobre l’eficàcia d’aquestes eines a l’educació primària i secundària amb resultats que van des d’impactes moderats a inexistents. Si tenim en compte que es tracta dels resultats de les primeres aproximacions a un problema extremadament complex, podem analitzar aquests resultats des d’una perspectiva lleugerament esperançadora.

Ensenyament del pensament complex

Potser es tracta del repte més críptic. L’informe Horizon defineix el ‘pensament complex’ como l’habilitat de comprendre la complexitat, o el funcionament de sistemes complexos, per poder resoldre problemes.

Tanmateix, després de la definició l’informe es centra en com fer «digeribles» les idees complexes per transmetre-les a l’alumnat; i d’aquí deriva fins a les infografies i el periodisme de dades (Data journalism). Dos punts molt interessants, però poc relacionats, potser, amb el títol i l’inici de la secció.

Un repte que m’ha deixat una mica fred i descol·locat.

Realment complicats. El problema en sí és difícil de definir:

Compatibilitzar diferents models educatius

La dificultat per definir el repte el trobem en identificar els diferents models i en com avaluar la seva efectivitat i, fins i tot, en com comparar-los.

L’informe Horizon es focalitza en els MOOC i en els programes basats en competències (en què s’abandonen els crèdits per hora). També es presenten altres iniciatives com les basades en l’aprenentatge en llocs de treball reals o els
meta-majors del Florida College.

Premiar l’ensenyament

Interessant repte que requeriria més d’una entrada. En ell s’enumeren algunes de les conseqüències de basar el sistema d’avaluació del professorat universitari quasi exclusivament en els seus mèrits en investigació, deixant de banda, pràcticament, la seva qualitat docent. Un altre parell de pàgines que paga la pena mirar-se.

Em posaré utòpic. Podríem establir departaments, càrrecs i, fins i tot, grup i laboratoris bicèfals els quals haurien de ser, obligatòriament, codirigits per dues persones: una centrada en la carrera acadèmica i una altra en la docència. Que treballin plegats. Cada persona, evidentment, s’avaluaria per diferents criteris, mentre que l’avaluació del grup tindria en compte ambdues variables. Una idea segurament absurda però el sistema actual pretén que les persones que són grans investigadores siguin, automàticament, excel·lents educadores. I això, a mi, sí que em sembla absurd.

Tecnologies

Curt termini

BYOD

Utilitzar a les dinàmiques d’aprenentatge els dispositius que ja tenen els alumnes. Una tendència que, a la Universitat, pot tenir tot el sentit el món. Ara bé, què fem amb les persones que no tinguin un Smartphone? Les beques cada cop més minses podrien assumir la despesa que suposa?

Flipped Classroom

Aquest moviment diu poder posar «panxa enlaire» l’educació invertint la tendència clàssica segons la qual s’exposa la teoria a l’aula i es realitzen els «deures» a casa. A la flipped classroom el temps d’aula es destina a treballar sobre problemes i activitats i es deixa l’exposició teòrica per casa (en format, principalment, de vídeo).

Aquesta tendència, que sembla guanyar adeptes any rere any especialment a Estats Units, pot resultar atractivament nova però, alhora, enganyosa. No deixa de ser una aproximació expositiva a l’educació. Canvia la gestió del temps i de l’aula, això sí. Però poca cosa més: la teoria continua «donant-se» tot i que s’ha de consumir fora de l’aula. Els «antics deures» es fan a l’aula.

Potser ho podríem entendre com un primer pas en la transformació de les metodologies més conservadores: es desvincula la «teoria» de l’aula i s’allibera d’aquesta manera aquest espai i temps per realitzar altres dinàmiques. Progressivament es poden anar adoptant dinàmiques més innovadores i acabar, per exemple, treballant en grups d’experts integrats en un aprenentatge basat en projectes. Si és així, benvinguda sies, flipped classroom!

Mig termini

Espais «Maker»

Definir espais de creació a les Universitats permetria centrar-se en la creativitat, el disseny i la enginyeria. El moviment maker, molt més antic, del que podria semblar, està experimentant un impuls determinant gràcies a les impressores 3D i a l’evolució del software relacionat amb elles.

Tecnologies «wearable»

Crec que hem de ser una mica escèptics en aquest punt. Sobretot després de les darreres notícies referents a les Google Glass… Crec que no la seva adopció no es donarà a mig termini. Segurament, la seva adopció s’estendrà molt més en el temps. I anirà de la mà del IoT.

Llarg termini

Tecnologies de l’aprenentatge adaptatiu (personalitzat)

Molt relacionades amb el repte homònim i amb la tendència relativa a l’anàlisi de dades.

Internet of Things

Com ja he comentat, crec que a nivell d’expectatives, hauríem d’unit l’IoT amb les «wearable».
L’IoT es basa en la connexió i interacció de sensors, aparells, mobles, etc. entre sí a través de la xarxa. Les possibilitats poden ser enormes, però, de moment, fins i tot, inimaginables.
Els exemples que proporciona l’informe Horizon em semblen en certa mesura «poc rellevants» com per considerar-los encara una tendència al mateix nivell que d’altres. Potser l’únic exemple que m’ha fet aixecar una cella ha estat la hipersituació, però no deixa de ser, a l’exemple, una aplicació de la realitat augmentada que es pot aconseguir amb aplicacions de mòbil.
Tot i això, estic convençut que, amb els anys, s’aniran desenvolupant aproximacions espectaculars basades amb l’IoT. Temps al temps.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*