STEAM: un grapat de ciència, un polsim d’art

STEAM: un grapat de ciència, un polsim d’art

El món actual no es pot entendre sense la Revolució Industrial, que va ser possible gràcies al coneixement dels processos d’intercanvi de calor que van cristal·litzar en la màquina de vapor. Tampoc es pot entendre bona part de la narrativa del segle XX sense considerar el daltabaix que van provocar les teories de la relativitat (en la nostra concepció de l’espai i el temps) i la mecànica quàntica (en la visió determinista de la natura i el paper de l’observador): històries explicades linealment per narradors omniscients es van transformar en històries fragmentades i subjectives. De la mateixa manera, els descobriments científics i els avenços tecnològics succeeixen en contextos socioeconòmics i polítics determinats.

La nostra experiència i estudi de la realitat ens indiquen, per tant, que la història, la ciència, les matemàtiques, l’economia, la tecnologia i la resta de categories més o menys absurdes, creades segles enrere en el despatx crepuscular d’algun buròcrata, han estat sempre relacionades i entreteixides en aquest mosaic complex i meravellós que és el món. A més, l’art i la ciència no són activitats tan diferents com poden semblar a primera vista. Simplificant molt, la ciència consisteix a trobar explicacions als fenòmens naturals i validar-les seguint un mètode. La validació d’aquestes explicacions està subjecte a un mètode, però el seu origen és tan misteriós com l’origen de les grans novel·les i simfonies. Nikola Tesla, l’inventor genial de la ràdio, de motors elèctrics, i impulsor principal del corrent altern, tenia visions dels seus invents abans de construir-los i fins i tot abans d’idear-los. Einstein explicava a seva autobiografia que la llavor de la teoria de la relativitat especial va ser una visió que va tenir als setze anys en la qual corria sobre un raig de llum.

No seria, doncs, més eficaç i realista deixar de banda l’excessiva compartimentació que impera en la visió majoritària del coneixement, i que estructura en gran mesura el sistema educatiu actual, per construir un aprenentatge més integrador i, per tant, més contextualitzat i significatiu?

El moviment STEAM

Amb aquesta idea va néixer fa uns anys el moviment STEAM, que consisteix a afegir a les sigles angleses STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) l’A d’Art i Disseny. Originalment els objectius del moviment eren augmentar la rellevància de l’art i el disseny en el sistema educatiu americà i impulsar-los com a peces clau de l’economia del segle XXI, basada en la creativitat i la innovació. Però també es pot utilitzar el marc STEAM com a punt de partida per construir experiències educatives més transversals, que integrin millor la complexitat dels problemes reals i que apel·lin a la sistematització, a la col·laboració i a la creativitat.

STEAM Barcelona International Conference (17-18/04/2015)

Desperta un gran interès, doncs, en aquesta línia, la STEAM Barcelona International Conference, que tindrà lloc els propers 17 i 18 d’abril al Cosmocaixa de Barcelona. S’hi presentaran casos d’èxit de projectes STEAM tant dels Estats Units com d’aquí i de la resta d’Europa, i s’hi podran escoltar ponents com Cindy Johanson, directora executiva d’Edutopia (Fundació George Lucas), Wendy R. Hawkins, directora executiva de la Fundació Intel o Mike Petrich, cofundador del Tinkering Studio de l’Exploratorium de San Francisco, un dels museus de ciència més prestigiosos del món.

Aquí podeu descarregar el programa de la STEAM Barcelona International ConferenceSTEAMBCN-Conf

I aquí teniu més informació sobre el moviment STEAM.

Per acabar, us recomano que dediqueu uns minuts a aquest vídeo, una bona mostra del que es pot aconseguir quan es combinen l’art i la ciència. El vídeo forma part del projecte Beautiful Chemistry, una col·laboració entre l’Institut de Tecnologia Avançada de la Universitat de Ciència i Tecnologia de la Xina i l’editorial Tsinghua University Press, que té per objectiu transmetre al gran públic la bellesa que s’amaga en els processos i les estructures que estudia la química.

Leave a Comment

Your email address will not be published.

*